"La sarna ja és un problema de salut pública entre els joves"

Segons López, la sarna, que es contagia a través del contacte directe de pell amb pell d’una persona infectada, "s’està comportant, entre els joves, com una infecció de transmissió sexual (ITS)". Així, es propaga entre ells mitjançant les relacions sexuals i la convivència. "Les aglomeracions en festivals, el tipus de vida conjunta o alternar les persones amb qui es dorm faciliten la propagació de la sarna", afegeix aquesta dermatòloga, que recorda que aquest tipus de contagi requereix un contacte "molt directe".

"N’estem veient molts casos, a diari. Tots els dermatòlegs, tot i que no ens dediquem a les ITS, veiem a la consulta casos de sarna", diu aquesta metge. La incidència "és molt alta", insisteix, malgrat que "no hi ha números a escala epidemiològica". "Ens preocupa: és un problema de salut pública".

La sarna no és una infecció de declaració obligatòria, per la qual cosa la Conselleria de Salut no disposa de dades que quantifiquin els nous contagis. No obstant, sí que registra els brots que es donen en entorns "sensibles", com ara geriàtrics, hospitals o centres de menors.

Repunt en geriàtrics

També allà, i especialment als geriàtrics, s’està produint un augment de casos des del 2021, "amb la tornada de la pandèmia", explica per la seva part Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de la Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat). El 2021, van ser notificats a Salut Pública uns 127 brots de sarna; el 2022, 216; el 2023, 367; i el 2024, 267 (aquests últims van afectar unes 1.400 persones). Van ser menys que el 2023, però tot i així en van suposar "molts". "La gran majoria de brots que es declaren, al voltant d’un 80%, venen de residències", assegura Mendioroz.

Tot i així, malgrat que a Salut Pública li arriben bàsicament els brots en residències, aquest epidemiòleg reconeix que aquesta "no és la realitat", ja que no és l’àmbit en el qual més present es troba la sarna, sinó que ho és el de la gent jove, com precisa la doctora López.

Notícies relacionades

L’FP es converteix en la via més directa a l'ocupació que demanen les empreses

L’OMS aconsegueix un acord històric per lluitar contra les futures pandèmies

Un projecte portat a terme per Salut Pública i el Consell de Col·legi de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) demostrava que "un 46% dels brots de sarna es produïen en domicilis" i que només "un 4% procedia de residències de persones grans". "La majoria de les vegades la sarna entra a la llar mitjançant un mecanisme que no coneixem, tot i que tenim hipòtesis: la compra de roba en mercats ambulants, la recollida de mobles al carrer... Però ho hem d’investigar més", reconeix Mendioroz.

Un projecte portat a terme per Salut Pública i les farmàcies catalanes revela que, "en un de cada tres casos", no s’aplica "correctament" el tractament, apunta Mendioroz. Això significa que no es tracten totes les persones que conviuen en aquesta llar on hi ha sarna ("perquè no tots en tenen símptomes"). A més, un altre terç no fa neteja de la llar (llençols i/o mobles). "I fins a un 40% ha de fer més tractaments perquè no s’acaba d’erradicar la sarna de la vivenda", apunta l’epidemiòleg.