Satèl·lits marca Android

La carrera per qui fa els satèl·lits més petits, més barats i més operatius guanya cada dia nous participants. Així s'ha arribat als nanosatèl·lits o cubesats, cubs de 10 centímetres que han revolucionat l'accés a l'espai perquè es poden llançar fins i tot amb globus, i que han permès que petites empreses i estudiants s'estrenessin en el sector. La nova frontera és construir-los amb les peces d'un mòbil o un altre equip comercial, com han provat al MIT i exploren també a Barcelona.

«Es tracta d'acostar la tecnologia del nanosatèl·lit amb un component comercial, perquè pugui ser molt barat i no costar un milió d'euros com un de més gran. És un sistema de molt baix cost, però a la vegada molt sofisticat i miniaturitzat, que a més a més té un sistema operatiu obert i programable com és Android», explica Elisenda Bou, una de les impulsores del projecte Android beyond the Stratosphere (Android més enllà de l'estratosfera), que construeix un prototip amb els 100.000 euros guanyats en un concurs per a universitaris de Google que podria estar a punt per a final d'any.

Segons la investigadora, que ha treballat al MIT, un mòbil com l'últim model del Nexus de Google té alguns dels components necessaris per a un satèl·lit: càmeres per fer fotografies, GPS per tenir-lo localitzat, acceleròmetre per detectar la seva posició a l'espai, brúixola per reconèixer els camps magnètics, xips per transmetre dades i sistemes de gestió de l'energia amb les bateries, afegeix. Tot plegat, sense la pantalla, modificat, amb plaques solars i unit a una placa Arduino com la que serveix per crear sensors i petits ordinadors domèstics, forma el satèl·lit.

Però la novetat del projecte de Bou és que el seu objectiu final és crear una constel·lació de satèl·lits que funcionin com un eixam i de manera distribuïda, és a dir, que reparteixin operacions entre ells i als quals es puguin instal·lar aplicacions des de la Terra. «És democratitzar l'espai», explica Eduard Alarcón, professor de la UPC i un dels impulsors també del CubeCat, un dels primers satèl·lits creats a Catalunya. «L'Open Space Station (com l'han anomenat, un joc de paraules amb l'Estació Espacial Internacional) tindrà una comunitat de seguiment a terra que podrà enviar experiments en software des del mòbil», afegeix. Encara no s'ha enlairat res de l'ordinador i n'avaluen la viabilitat.

El Cubecat-1, per la seva banda, té previst el seu llançament de cara al mes de gener, després de sis anys de feina d'un equip de 50 persones. Serà el primer d'una sèrie d'enginys sorgits de les aules universitàries. La Universitat de Vigo en va llançar un el 2012, el Xatcobeo, que ha durat dos anys en òrbita fins que es va desintegrar el setembre passat. El grup tenia el suport de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), que depèn del Ministeri de Defensa.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

Radioaficionats

I és que els suports són clau perquè es llanci un satèl·lit. El primer satèl·lit català, el Sallesat, es va quedar en un armari l'any 2005, del qual només surt quan hi ha trobades educatives com la recent Setmana de l'Espai. El projecte acadèmic, que va liderar el laboratori de radioaficionats de l'escola d'enginyeria de La Salle, de la Universitat Ramon Llull, es va fer a partir de treballs dels alumnes i de material que els van cedir diverses empreses. El seu responsable, el professor, enginyer i radioaficionat Enric Fraile, el va fer a partir de les idees d'un altre català, Jordi Puig-Suari, que ensenyava a la Politècnica de Califòrnia (CalPoly). «Vam arribar a a ensenyarlo a l'ESA però no vam ser seleccionats», recorda.