«Va ser molt atrevit dir que a Occident l'Ebola és menys mortal»

Conscient que són molts els que han parlat últimament de l'Ebola a Espanya, però molt pocs amb fonament i experiència, Antoni Andreu (Barcelona, 1960) limita les seves afirmacions a allò que ell o els científics del centre de recerca que dirigeix, l'Institut de Salut Carlos III, de Madrid, han comprovat analitzant i controlant dia i nit l'evolució vírica dels tres espanyols que han patit la infecció. Tot el que està succeint en la vida i la salut de Teresa Romero, curada d'Ebola a l'Hospital Carlos III (sense cap vinculació amb l'institut del mateix nom que dirigeix Andreu), ho descriu com una lliçó davant la qual, considera, s'ha d'aplicar humilitat. Un capital de coneixement científic que volen oferir al món.

-¿En què els ha canviat, des del punt de vista científic, l'episodi d'Ebola a Madrid?

 

-Només puc dir una cosa: n'hem après moltíssim. Per primera vegada al món hem pogut comprovar com es comporta el virus al llarg del temps, des de l'inici de la infecció fins a la seva conclusió, en un pacient real. I, per primera vegada, estem aprenent a gestionar un cas d'Ebola en l'entorn sanitari d'un país desenvolupat. No té res a veure amb la forma de fer-ho a l'Àfrica occidental.

-¿Això no ho sabien anteriorment?

-Era impossible haver planificat una cosa així. Estem vivint una situació molt similar a la de l'inici de l'epidèmia del VIH. Tenim un sistema sanitari estructurat per atendre les malalties del nostre medi. I ha aparegut un patogen completament nou.

-Però existeixen uns protocols.

-Sí. Però ara estem veient com aquell protocol s'aplica en una situació real. Això ho desconeixíem, i és molt important, perquè està generant una enorme quantitat de coneixement i proves científiques que hem de ser capaços d'oferir als nostres col·legues d'altres països. Els Estats Units i Alemanya estan passant per processos similars.

-Alguns científics van augurar fa alguns mesos que, si arribaven malalts als països desenvolupats, l'índex de mortalitat de l'Ebola seria inferior al que es registra a l'Àfrica.

 

-Això no es pot afirmar. Va ser molt atrevit dir això. No sabem si a Occident l'Ebola és menys mortal que a l'Àfrica. És una especulació.

-L'entorn sanitari sí que és diferent, però.

 

-Sí, i és molt important. Però el virus es comporta igual que a l'Àfrica.

-¿Arribaran a saber com s'ha curat Teresa Romero?

 

-Serà molt difícil saber-ho. Ens pregunten si ha sigut gràcies al plasma  d'una altra malalta curada que se li va administrar, o si va ser l'antiviral. No ho sabem. S'ha de tenir present el suport clínic que ha rebut: cada decisió ha sigut consensuada, mil·limetrada, avaluant-ne els riscos. Probablement, en la curació hi ha comptat que és una pacient jove, amb bon estat de salut, que feia esport i amb un sistema immunològic dotat d'una capacitat de resposta superior a la mitjana.

-Llavors, de la curació de Romero no en podran extreure un coneixement científic vàlid per al futur.

 

-No. Només tenim un cas i sense possibilitat de contrastar-lo amb altres. Quin va ser el factor determinant en la seva curació, no ho sabrem mai.

-¿Esbrinaran com es va infectar?

-No ho sé. No tinc elements per respondre. És complicat saber-ho. Hem d'assumir que no tenim totes les respostes sobre aquest episodi de l'Ebola. Si pensem que ho sabem tot ens tanquem les portes per trobar el camí adequat. Hem de ser humils. No podrem redactar un informe que es tituli Tota la realitat científica sobre el cas Teresa Romero.

-A l'Àfrica, qui se salva ho aconsegueix per la seva pròpia fortalesa.

 

-Això passa amb totes les infeccions víriques. Ningú et cura. Et salva el teu sistema immunològic, des de la grip fins a l'Ebola. Però en aquesta fortalesa hi intervenen molts factors: genètica, hàbits de vida, nutrició...

-¿Aquesta experiència canviarà el protocol de l'OMS per a l'Ebola?

 

-En el protocol aprovat pel Consell Interterritorial de Salut espanyol, basat en els principis de l'OMS, no hi falta ni hi sobra res, però hem de tenir la capacitat d'adaptar-lo a la realitat de cada circumstància. Els protocols han de ser instruments vius i a mesura que els apliques s'hi van fent ajustos. Aquests dies, estem afinant una multitud de petites accions a la pràctica real. Això ho farà efectiu.

-¿Els vestits de protecció es perfeccionaran?

 

-Són una protecció bàsicament segura, general. S'han d'adaptar a cada situació. No és el mateix utilitzar-los a la sala d'aïllament d'un hospital amb un malalt, que fer-ho davant una sospita en un CAP.

-¿En què ha intervingut el seu institut en l'atenció de Teresa Romero?

 

-Vam fer una monitorització contínua de la virèmia de la pacient. Vam mesurar com s'anava comportant el virus a la seva sang, de forma constant. Ho vam fer en un laboratori de màxima seguretat del Centre Nacional de Microbiologia, a Majadahonda, amb tècniques de biologia molecular en què vam analitzar la quantitat de genomes del virus que hi havia a cada mostra de sang.

-¿Amb quina freqüència?

-Diàriament i tantes vegades com es va necessitar. Era fonamental. Això va significar tenir diversos professionals en guàrdia permanent. Treballant dia i nit, amb total disponibilitat i intensitat. Mai havia vist un treball en conjunt similar. He vist companys arribar al laboratori de seguretat a les 3 de la matinada, per avançar un resultat.

-¿Aquest episodi protegirà la recerca a Espanya?

 

-Pel que fa al nostre coneixement, sens dubte. Ara estem en contacte continu amb equips de viròlegs dels EUA i Alemanya, tot i que hem investigat l'Ebola des que es va iniciar l'epidèmia. S'ha començat un procés de reflexió molt important perquè aquest país, i el seu sistema sanitari, estiguin tan ben preparats com sigui possible per si apareixen nous casos. És molt probable.

Notícies relacionades

Només el 60% de gent gran camina al cap d’un mes de fracturar-se el maluc

Anna Romeu: "L’alta sensibilitat no és una patologia sinó una forma de ser"

-¿Què opina de la crítica inicial?

-Jo no he de valorar això. A mi m'importa que els ciutadans creguin en la ciència. I perquè sigui creïble, hem d'informar amb dades reals, sense intentar donar falsa seguretat.