«Els pescadors tenien les barques a punt per fugir»

«Els pescadors tenien les barques a punt per fugir»_MEDIA_1 /
Era gairebé l'hora d'anar a dormir quan va sonar el telèfon a casa de l'alcalde de l'Ametlla de Mar. «Era un veí i em va dir que havia explotat la nuclear». Així, tal qual, ho recorda Pere Margalef als seus 85 lúcids anys. A 10 quilòmetres d'un reactor nuclear en risc, el seu primer recurs a mà va ser l'aparell de ràdio i després un altre cop el telèfon per contactar amb altres alcaldes de la zona i veïns amb la intenció d'entreveure quina era la situació real que havien d'afrontar aquella nit d'octubre.
«La sensació era que havíem d'abandonar el poble. Van venir alguns amics patrons de pesca per anunciar-me que tenien les barques preparades per anar-se'n i que es disposaven a embarcar», explica. «Pere, que t'hi va la vida», el van advertir. «Tenia ganes d'anar-me'n, però un alcalde té una responsabilitat molt gran perquè si se'n va, allò és un caos», apunta assumint el paper de capità de vaixell.
«Al principi, el desconcert era terrible. La gent preguntava pel carrer què havien de fer. Els mariners es preparaven per anar-se'n cap al sud. El que feia falta era mantenir la calma i no escampar alarma», assegura.
LA QUERELLA
Encara que el drama es va quedar en uns quants graus més de calor, certament hi va haver calma. «Aquest poble sempre va ser, és i serà antinuclear», afirma l'exalcalde, el consistori del qual va ser l'únic que va presentar una querella contra l'empresa explotadora de Vandellòs-1, Hispanofrancesa de Energía Nuclear SA (Hifrensa), i el Consell de Seguretat Nuclear.
No obstant, quan els directius Carlos Fernández Palomero, Mariano Mataix i Fernando Roset i els directors tècnics del CSN, Jacobo Díaz i Luís Echavarri, van ser jutjats, l'any 2000, l'Ajuntament de l'Ametlla ja no estava entre els acusadors. De fet, va retirar la querella quatre anys més tard del succés, cosa que va col·locar per sempre en la figura d'aquell alcalde inquiet i perspicaç l'ombra del dubte respecte a les suposades contrapartides que van pesar en la seva decisió de sortir d'escena.
Notícies relacionadesEscudar-se en els seus actuals 85 anys, és per a Margalef una mostra més de lucidesa: «No recordo per què ens vam retirar. Suposo que va ser perquè la resta d'ajuntaments tampoc hi eren», diu amb un mirada múrria.
Al minut, apel·la a una dada: «Ens van oferir 10 milions de pessetes a invertir en infraestructures, tot i que encara avui no les hem vist. Eren per construir una carretera per la costa i així poder escapar en direcció al sud en cas d'un accident. Però en tots aquests anys no s'ha fet res. Ara sembla que entrarà en els pressupostos de l'Estat. Ho he llegit en algun lloc, ja ho veurem», assenyala mentre ensenya antigues fotos seves en les manifestacions antinuclears.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- Control exhaustiu Barcelona proposa a Airbnb un nou conveni més exigent: «Hi ha anuncis en què l’amfitrió es diu James Bond»
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Junta de portaveus El Parlament ajorna per segona vegada que Illa comparegui per la corrupció en el PSOE
- Salut i benestar José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars