Anar al contingut

«Tinc gravada la corba de pujada de la temperatura»

«Espavileu-vos amb el sopar». Els convidats no havien arribat a les dependències del Govern Civil a Tarragona en el millor moment per disfrutar la vetllada amb el llavors governador Ramón Sánchez. Després que un periodista li truqués per preguntar-li si tenia informació sobre la fumera que algun veí veia a la zona de la central nuclear, necessitava marge de maniobra per obtenir respostes per donar. «No en sé res, doni'm temps», va ser la seva reacció verbal immediata.

La direcció de Vandellòs-1 no només no el va avisar, tot i ser el responsable de desplegar el pla d'emergència nuclear exterior de Tarragona, explica, com va remarcar també en el judici que l'any 2000 va fer seure al banc dels acusats de l'Audiència de Tarragona els directius responsables de gestionar el succés.

Quan va poder contactar amb ells per telèfon directe des del seu despatx del Govern Civil, li van oferir informació imprecisa i irrealista: «Inicialment em van dir que hi havia un incendi, però que no passava res», afirma. Treure ferro a circumstàncies d'aquesta mena no és un assumpte menor. «El responsable del pla d'emergència ha de fer una valoració realista del risc en funció d'una informació veraç, perquè pot ser que no esclati la nuclear, però et pots trobar amb una emissió radioactiva i 3.000 persones contaminades. Això no és cap tonteria», afirma Sánchez.

Les explicacions van arribar disgregades i dilatades. «Després van informar que el principal problema era la inundació de la cava del reactor i van demanar urgentment bombes de buidatge», explica Sánchez, avui professor en un institut de Barcelona. Va trucar als propietaris de grans bombes de buidatge inventariats i va manar enviar l'instrumental amb la Guàrdia Civil fins a la planta atòmica. El governador civil es va traslladar a l'epicentre del pànic. «Vaig trobar a la porta alguns alcaldes que volien entrar per veure què estava succeint i no els ho vaig permetre, la qual cosa els va indignar bastant», detalla.

TENSIÓ / A dins, amb la sala de control envaïda de fum, va corroborar la gran preocupació amb què els tècnics estaven vivint aquella nit. La temperatura a la cava del reactor traçava una dramàtica línia ascendent. Encara recorda aquell moment dramàtic: «Tinc gravada la corba de pujada de temperatura pròxima al límit de fusió», admet l'exgovernador civil. El que més el satisfà de la seva gestió, assegura, «és que vam guanyar la batalla de la credibilitat donant tota la informació de què vam disposar a la societat en una època en la qual hi havia desconfiança absoluta envers les nuclears».