L'OMS augura 10.000 malalts d'Ebola per setmana al desembre

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va optar ahir per ser una mica menys optimista del que és habitual a l'informar sobre l'epidèmia d'Ebola que afecta l'Àfrica occidental, i va traçar un gravíssim panorama per al pròxim trimestre, en què va augurar que al desembre cada setmana s'infectaran  entre «5.000 i 10.000» persones. Aquesta xifra de contagis, circumscrita als tres països que concentren l'actual brot -Guinea, Libèria i Sierra Leone, i, més concretament, les capitals, Conakry, Monròvia i Freetown-, coincideix amb les perspectives dibuixades pels centres de control de malalties dels EUA i la UE.

L'acceleració infecciosa ja és perceptible aquesta setmana. En a penes quatre dies, la xifra de contagis ha augmentat en gairebé un miler i ahir es va situar en un total de 8.914 infectats, dels quals 4.447 han mort. «La xifra de 10.000 malalts s'assolirà ràpidament -va indicar ahir Bruce Aylward, adjunt a la direcció de l'OMS-. La progressió de la infecció es dispara». L'OMS també adverteix d'un increment en l'índex de mortalitat que fins ara mantenia el virus, que en aquesta epidèmia estava matant el 55% dels infectats. «En algunes poblacions dels tres països, la mortalitat ja arriba al 70%», va afegir Aylward, que va dir que desconeixia la raó d'aquest increment mortal.

AÏLLAMENT / La proporció real d'infectats no se sap ara mateix, va reconèixer. «Calculem que pot ser 1,5 vegades superior a Guinea, dos cops superior a Sierra Leone i 2,5 més a Libèria», va indicar. L'ONU s'ha marcat l'objectiu d'assegurar l'enterrament, amb mesures de protecció adequades, del «70%» dels morts, i mantenir en aïllament durant 60 dies el «70%» de les persones en qui se sospiti el contagi. El pla de l'ONU (denominat 70-70-60) és un «objectiu ambiciós», van admetre els promotors.

Com va avançar ahir a aquest diari Metges sense Fronteres, la Gran Bretanya i els EUA han decidit construir centres de tractament per a malalts d'Ebola a Sierra Leone i Libèria, respectivament, amb la particularitat, especificada ara, que aquestes instal·lacions seran d'ús exclusiu del personal sanitari «internacional» que pateixi un eventual contagi d'Ebola a l'Àfrica. És a dir, centres de tractament per a sanitaris occidentals. La decisió de construir aquests serveis obeeix, va puntualitzar  Aylward, a l'intent d'atraure el màxim nombre de professionals d'Occident.

«Tenim un evident problema per reclutar sanitaris d'Europa o els EUA -va dir, sense embuts-. Molts metges i infermeres dubten de traslladar-se a Guinea, Sierra Leone o Libèria perquè desconeixen el tractament que rebrien si patissin un contagi. En especial, els inquieta la rapidesa o demora amb què se'ls atendria i la celeritat amb que serien evacuats». El centre que preveu construir la Gran Bretanya disposarà d'entre 12 i 20 llits, i estarà en disposició d'oferir una assistència amb l'«estàndard mèdic britànic».

Notícies relacionades

4.000 vestits diaris

La vicepresidenta evita recolzar Mato, que no es planteja dimitir

NOMÉS LA XINA I CUBA / El directiu de l'OMS va negar que aquestes instal·lacions tinguin com a finalitat evitar futures evacuacions, als seus països, de sanitaris occidentals infectats per l'Ebola, cosa que pretendria evitar que el virus hemorràgic es propagués a Occident a conseqüència d'una abundància de repatriacions.

En aquesta mateixa línia, França té previst construir a Guinea un tercer centre assistencial dirigit en exclusiva a sanitaris occidentals. Aquesta estratègia va unida als missatges de l'OMS i l'ONU, que intenten animar especialistes d'Europa i els EUA a viatjar a l'Àfrica. Només la Xina i Cuba tenen previst construir-hi hospitals per a africans.