El reporter que anava buscant humanitat

Micròfon, gravadora i qüestionari. Res més. El reporter del Teatre La Llotja de Lleida dóna la benvinguda als artistes que actuen a la sala lleidatana. Al camerino, a la cafeteria o al sofà de la recepció, una bateria de preguntes i respostes van descobrint aspectes desconeguts de personatges famosos, costums, manies, preferències i debilitats que detallen l'aspecte més humà d'ells, i retrata porcions de la seva quotidianitat.

Després, el reporter transcriu l'entrevista i publica les curiositats revelades a la seva pàgina de Facebook: Joan Llotja. Fins aquí, tot seria la feina habitual en la tasca d'un entrevistador, bloguer o aficionat al periodisme i actiu a les xarxes socials. El que té de característic, en aquest cas, és que el reporter és Joan Sorribes, un noi de 19 anys amb Síndrome de Down. La seva experiència com a reporter del Teatre de la Llotja de Lleida -aquesta ja és la seva sisena temporada fent aquesta tasca- forma part d'un programa de col·laboració entre l'associació Down Lleida i el Teatre de La Llotja. «Fa tres anys, al cap de programació del teatre li rondava pel cap fer alguna cosa amb Down Lleida. A la ciutat ja tenim l'exitosa vivència d'una auxiliar de plató amb Síndrome de Down que treballa a Lleida Televisió, i donant voltes a diverses possibilitats, va néixer el projecte En persona, que va donar lloc a la figura del reporter de la Llotja», explica la coordinadora tècnica de Down Lleida, Carme Perpinyà. Ella és una de les persones que presta la seva ajuda al reporter de la Llotja, un suport que va ser essencial, especialment als seus inicis.

En les primeres entrevistes, Joan Sorribes va necessitar assessorament per preparar el qüestionari, i acompanyament en la seva intervenció com a reporter. «Ara arribo una hora abans que comenci la funció, em trobo amb el fotògraf, i quan arriba el personatge, començo», explica Sorribes. «L'objectiu de l'entrevista és mostrar de cada personatge a qui interroga el Joan allò que no es veu a l'escenari, alguna cosa diferent amb la qual el públic s'aproxima a la persona que hi ha darrere de l'artista», apunta la responsable del projecte En persona a la Llotja, Mireia Tena.

Gràcies a les 70 entrevistes que el reporter de la Llotja ja ha dut a terme, hem pogut saber que Jordi Bosch -coprotagonista amb Jordi Boixaderes, d'El Crèdit- va al gimnàs i dorm sense pijama, i que el seu company de repartiment a l'obra, que es va representar a Lleida el 21 de juny, no cuina mai, recicla i canta a la dutxa.

Després d'entrevistar-se amb els famosos, al seu portal de Facebook, Joan Sorribes també hi ha deixat constància que el monologuista David Guapo sempre utilitza raspall de dents elèctric; que la cantant Luz Casal no surt mai de casa sense pintar-se els llavis de color vermell; que a l'actriu Maribel Verdú li agrada raspallar-se les dents a la dutxa i que l'actor de Sant Andreu Jordi Banacolocha ni va al gimnàs, ni acostuma a vestir amb xandall els diumenges, ni té Facebook.

Si els actors o cantants reciclen, es comuniquen amb missatges de Whatsapp o si són diürns o nocturns són algunes altres de les informacions que les entrevistes del Joan han revelat d'altres estrelles com Amaral, Sergio Dalma o l'elenc d'actors de La Família Irreal.

«En les entrevistes, el Joan deixa de ser una persona de Down i els personatges deixen de ser els actors coneguts, i a tothom se li fa curta l'experiència», expressa Carme Perpinyà. En la filosofia de l'associació Down Lleida, preval la idea que qualsevol àmbit de la vida, laboral i personal, pot ser espai de creixement i formació per a una persona, també per als que compaginen el seu desenvolupament amb els condicionants que comporta la Síndrome de Down. I el projecte En persona n'és un exemple.

És clar que Joan Sorribes tenia molts números per ser l'escollit com a primer reporter en el projecte. «Per seleccionar-lo, vam fer un minicàsting a l'associació», explica Perpinyà. Valorant la destresa que seria necessària per relacionar-se amb els artistes i les habilitats expressives i comunicatives, l'experiència prèvia com a actor de Joan Sorribes va ser decisiva. El jove va ser actor a la pel·lícula d'Albert Espinosa i Pau Freixas Herois, i també va tenir un paper en la segona temporada de la sèrie Polseres vermelles, del mateix creador Albert Espinosa. «Una de les coses més importants que he après fent cine i televisió ha sigut improvisar», diu Sorribes. «També a memoritzar a base d'estudiar i repetir moltes vegades el guió», afegeix.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Totes aquestes pràctiques en el terreny audiovisual i l'experiència al Teatre de la Llotja l'han portat també a realitzar xerrades en instituts. «Nosaltres l'acompanyem però ell entra a l'aula i explica el que ha fet i respon a les preguntes amb tota la desimboltura del món. Se li dóna realment bé», precisa Carme Perpinyà.

EL DIA A DIA DEL JOAN / Les aproximadament 17 entrevistes per temporada que Joan Sorribes fa els caps de setmana com a reporter de la Llotja les compagina amb els seus estudis de Gestió i Administració. «Estic fent el segon curs del grau mitjà al Col·legi Episcopal», explica el noi. «L'assignatura que m'agrada més és Empresa i Administració, i la que menys, Anglès», diu. Els seus estudis comporten també pràctiques al Departament de Benestar Social. «Dos dies a la setmana faig tasques de suport als administratius», detalla Sorribes. «Però m'encantaria poder tirar cap al món del cine i el teatre», confessa el reporter, que el cap de setmana vinent rebrà al Teatre de La Llotja els cantants i ballarins de La fuerza del destino, l'espectacle homenatge a Mecano.