El camí fins a Europa

La possibilitat que es declarin brots d'Ebola als països europeus és escassa a causa del sistema sanitari existent i la mateixa naturalesa del virus, que té un rang de transmissió molt inferior al de la grip, però no és descartable un degoteig de casos aïllats causats pel trànsit internacional de persones, que obligarà a mantenir la guàrdia durant un període prolongat. Segons una previsió de la Universitat de Lancaster, que ha analitzat fonamentalment els desplaçaments per avió, França i el Regne Unit són els països més exposats perquè, com a antigues potències colonials que són, mantenen més contacte amb la regió ara afectada.

Els investigadors, que no van ser capaços de predir l'estrena espanyola, encara que certament en aquest cas s'ha tractat d'una situació especial, han calculat que França i el Regne Unit tenen respectivament un 75% i un 50% de possibilitats de detectar-ne algun cas dins de les seves fronteres abans que s'acabi aquest mateix mes, encara que els percentatges baixen al 25% i el 15% si es produeix, com tot indica, una dràstica reducció (80%) dels intercanvis comercials i dels viatgers. «És una loteria -comenta el bioinformàtic Derek Gatherer-. Si això segueix així, és qüestió de temps que un d'aquests casos africans acabi a Europa». Les projeccions de la mateixa universitat estimen que, al ritme actual, el nombre de casos a l'Àfrica podria arribar a final d'aquest mes a 18.000 afectats.

Més mobilitat

«La clau és la mobilitat -prossegueix el físic estadístic Albert Díaz-Guilera, professor de la Universitat de Barcelona (UB)-. Molt possiblement, els brots de dècades passades a l'Àfrica central es van extingir perquè l'infectat no tenia temps material d'encomanar la malaltia. El virus els matava, a ell i als seus pròxims, i s'acabava el brot. Les coses han canviat molt en els últims anys amb les carreteres i les comunicacions». En el cas de l'Ebola, una de les dificultats per al seu control és que els viatgers que s'acaben d'infectar, amb un aparent bon estat de salut, difícilment seran detectats als aeroports. El període d'incubació pot prolongar-se 21 dies.

«En una pandèmia de les característiques actuals, sembla inevitable que algun altre cas es detecti a Europa o a Amèrica, encara que no necessàriament després hi haurà una nova transmissió», insisteix Yamir Moreno, professor de la Universitat de Saragossa que ha realitzat diverses projeccions sobre evolució de virus. Els models matemàtics dedicats a aquests càlculs «milloren com més variables s'hi afegeixen, com el temps de latència del virus, la densitat de població d'una zona, l'existència de centres de salut o l'abundància de carreteres, entre altres factors», relata Moreno. El que passa, afegeix, és que no és fàcil determinar «la transmissibilitat, és a dir, el nombre de contagis secundaris per a cada persona afectada, una variable que lògicament afecta molt el resultat final».

«Abans no ens crèiem aquestes projeccions, però ara ja no és així», afegeix Díaz-Guilera, que recorda que s'hauria pogut predir amb antelació que Espanya seria un dels primers països a detectar casos de l'anterior epidèmia de grip A perquè manté una gran relació amb Mèxic, que va ser un dels focus principals.

«En el cas dels països industrialitzats, fins i tot si es forma una cadena de transmissió, de persona a persona, no és probable que sigui llarga», sosté el Centre de Malalties Infeccioses dels Estats Units. Les persones no viuen a Europa en condicions d'amuntegament, de manera que la malaltia no té el mateix ambient que en un barri de barraques a Monròvia.

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

Malalties dels pobres

«Els països occidentals no han prestat suficient atenció a moltes malalties perilloses perquè es consideraven pròpies del Tercer Món. I en aquests moments s'adonen, quan ja és molt tard, que no estan preparats per fer-hi front», lamenta Albert Bensaid, especialista en malalties emergents del Centre de Recerca en Salut Animal (Cresa). Bensaid considera inadmissible que a Europa només hi hagi un parell de centres que estudiïn el virus de l'Ebola. «S'està retallant en assumptes de bioseguretat. Però no s'adonen que una petita inversió en aquest camp pot significar un estalvi futur de milions d'euros». Al marge de l'Ebola, l'expert del Cresa també cita el cas de malalties que afecten animals i que potencialment poden arribar a afectar els humans, com la febre de la Vall del Rift, que ha causat diversos morts a Kenya, o la de Crimea-Congo, que ha arribat fins a Turquia. L'exemple més conegut, no obstant, és el txikungunya, una malaltia transmesa per mosquits que ja ha causat estralls en illes de l'oceà Índic i el Carib.