Colònies que aparquen la crisi

Els nens surten de la casa cap al vespre guiats per Adrià Corominas, monitor de naturalesa. Amb un reclam, s'imita el so de les òlibes. Llavors, tots en silenci. I en la foscor, a vegades, una òliba respon. Màgia. Els nens es queden bocabadats.

Aquesta és una de les activitats en què participen els menors, de 3 a 16 anys, que van de colònies a Cal Pons, a Puig-reig (Berguedà), una casa que gestiona la Fundació Catalana de l'Esplai i per on passen col·legis, esplais i famílies. No són, doncs, unes colònies plantejades per a nens pobres. Ho proclamen rotunds a la fundació, rebutjant el concepte. Són colònies en què un percentatge considerable dels menors reben alguna mena d'ajuda, a la vista del panorama econòmic general.

El que és inqüestionable és que, sobretot en els últims dos anys, ha estat imprescindible l'esforç de la mateixa entitat, com de tantes altres, per aconseguir diners amb els quals poder assegurar que el màxim nombre de nens poden canviar d'escenari uns dies. Es persegueix que s'ho passin bé, que estiguin ben atesos, que es formin i que comptin amb una bona alimentació. És a dir, que siguin nens de vacances. Sense més ni més.

Corominas, de 25 anys i llicenciat en Ciències Ambientals, dóna fe que no hi ha dues velocitats a Cal Pons. Explica que gairebé tots els que hi van queden impactats pel contacte amb la natura.

LES ÚNIQUES VACANCES // Els que provenen de famílies sense recursos, perquè normalment no tenen opcions de sortir d'excursió. Els que viuen en una situació normalitzada, perquè és freqüent que estiguin enganxats a un sofà. Ni els uns ni els altres havien sentit el crit d'una òliba. «Uns perquè sempre estan jugant a la play i els altres perquè no havien pogut sortir d'on viuen, tots al·lucinen», afirma el monitor.

Aquesta setmana hi han passat tres dies 30 nens i nenes de Ripollet i Cerdanyola (Vallès Occidental), de l'esplai La Gresca, ubicat a la primera localitat. En aquest cas, tots hi han anat amb beca, era l'única manera. De fet, una altra vintena s'ha quedat sense anar-hi, encara que hi havia places, per la por dels pares de veure's obligats a pagar alguna cosa, encara que fos de 20 o 40 euros (una plaça durant tres dies val, segons els preus fixats, uns 150 euros). «Es van retirar. Si no, ho hauríem parlat», explica Aina López, de 22 anys, una de les monitores de La Gresca, que com totes les de l'esplai coneix molt bé els nens i el món que els envolta: «Per a ells són probablement les úniques vacances fora de casa. Ho estan esperant tot l'any. Alguns també aniran al poble amb els avis». López confirma una tendència des de fa temps: si abans la necessitat se centralitzava en els immigrants, cada vegada més famílies locals pateixen la mateixa dificultat.

El marc per si mateix ja és un esdeveniment: és una de les colònies tèxtils en desús que es van construir a la zona, al costat del riu Llobregat, a finals del segle XIX i va donar la seva activitat per conclosa un segle després. Els nens dormen en habitacions de fins a 10 places a l'edifici on les filles dels obrers aprenien costura, cuina i altres tasques de la llar. En total, hi ha capacitat per a 64 per­sones.

TRES CLASSES D'ACTIVITATS / Les jornades compten amb tres tipus d'activitats, que detalla Corominas, monitor adscrit a Cal Pons que veu passar els grups i les famílies. Una és l'activitat de riu, que passa per baixar al Llobregat, descobrir l'entorn, els animals, les plantes. Una altra és de muntanya, tot i que per la ubicació de la casa també forma part d'una ruta d'antigues colònies tèxtils. La tercera és l'activitat nocturna, citada al principi. La preferida de Corominas i la que més impacta els nens. No només criden les òlibes. Surten a veure les estrelles i a escoltar sons de la nit.

Però, per més completa que sigui l'oferta d'oci infantil, hi ha coses que no canvien: el que més els agrada és la piscina. Contra això no hi ha estratègia. Van a la municipal -el dimecres hi van anar a la tarda- però també es banyen en una de desmuntable, que pot semblar més humil però triomfa.

S'aprecia en l'activitat prèvia al dinar: els nens de La Gresca pinten samarretes, tema lliure. El Nacho, de 9 anys, pinta una piscina circular. La desmuntable, en efecte. L'Hugo, de 6, s'ho mira i decideix copiar-s'ho. El Diego, de 8, parla així de Cal Pons: «És molt divertit. Passem molt temps a la piscina». I en una altra taula, l'Adán, de 7, no ho dubta: «La piscina és el que més m'agrada de la casa».

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

L'ALIMENTACIÓ / Dimecres, els nens van menjar amanida de llenties, salsitxes i fruita per dinar. Abans van parar la taula. I aquesta és una altra part essencial de l'experiència. «Treballem els hàbits», afirma López. La higiene personal: la dutxa, rentar-se el cap, les dents. Fer-se el llit, ordenar la roba. «Aprenen a ocupar-se del que és seu».

«La part social de les colònies de la fundació és important, però la part educativa resulta bàsica», assegura Alfons Valle, de la Fundació Catalana de l'Esplai, visiblement preocupat per subratllar que els nens de vacances, de colònies, no són nens pobres ni rics. Simplement són nens de vacances.