Malalts sota sospita

La mútua proposarà al metge de família l'alta motivada als cinc dies de baixa del treballador. El facultatiu haurà de respondre expressament si accepta o denega la proposta. Per  contra s'entendrà que dóna el vistiplau a la incorporació del treballador al seu lloc. La mútua notificarà a l'empleat i a l'empresa la fi de la baixa i l'alta serà automàtica. Si el treballador o el metge no hi estan d'acord podran recórrer a la inspecció, que prendrà una decisió en cinc dies.

Ara les mútues només decideixen les altes si es tracta d'accidents laborals i de malalties professionals. Per a les malalties comunes -les que vol regular el Govern-, aquestes associacions només poden proposar l'alta al metge de família del servei públic de salut, i si aquest no resol en 15 dies, s'entén que l'alta no està concedida. Es calcula que el 60% de les propostes d'alta queden sense contestar, encara que les mútues poden recórrer la decisió.

El control i el seguiment del treballador malalt durant el temps que estigui en situació d'incapacitat temporal (IT) correspondran al metge de família que hagi donat la baixa. Però el Govern proposa que les mútues puguin comprovar l'estat del malalt accedint als informes i les proves diagnòstiques que li hagin realitzat i que els metges del servei públic estaran obligats a entregar. Les mútues respectaran el dret a la intimitat i la confidencialitat d'aquestes dades.

Si el treballador de baixa no comparegués als reconeixements mèdics a què el convoqués la mútua, es produirà una «suspensió cautelar» de la prestació per part del director provincial de la Seguretat Social fins que no es comprovi si la incompareixença al reconeixement mèdic està justificada o no. Per exemple, si el malalt no ha pogut anar a la revisió perquè ha hagut d'assistir a l'enterrament d'un familiar, ho haurà de justificar.

El Consell Econòmic i Social (CES), que emet dictàmens dels projectes de llei de contingut socioeconòmic, va rebutjar a finals de gener els plans del Govern central per 46 vots a favor, 6 en contra i 2 abstencions. Aquest òrgan consultiu va demanar que es retiri l'ampliació de les facultats de les mútues en la gestió de les baixes per considerar que no s'ha de castigar el treballador amb la pèrdua de la prestació perquè el metge no respongui a la petició d'alta.

Aquestes entitats asseguren que la gestió de les altes permetrà un estalvi de costos a la Seguretat Social que el Govern ha xifrat en uns 500 milions d'euros. Ara les mútues administren més de 8.400 milions d'ingressos en cotitzacions socials. Segons dades oficials, el 2013 la Seguretat Social va pagar 5.028 milions d'euros per incapacitat laboral transitòria, uns 1.700 milions menys que el 2010. Els experts reconeixen que amb la crisi ha descendit el nombre de baixes.

Notícies relacionades

Els metges alerten del perill que les mútues gestionin les baixes

«És el pitjor moment per a una llei així»

El Govern estima que a l'any cada treballador perd 11,4 dies de mitjana de forma injustificada, davant de països com Finlàndia, on se'n perden 8,4, Dinamarca (7), Canadà (6,8) o Estat Units (4,9 dies). En qualsevol cas, a Espanya només el 20% de les empreses tenen encarregada la gestió de les baixes per malaltia comuna a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). És a dir, les mútues gestionen prop del 80% de les baixes i el 98% dels accidents laborals.

En cas que se'ls doni la gestió de tot el procés de la malaltia, les mútues podran realitzar concerts amb centres privats per accelerar els diagnòstics que habitualment realitza el servei públic de salut. També podran alterar les llistes d'espera per a operacions quirúrgiques amb l'objectiu d'accelerar la incorporació del treballador. Les empreses paguen els 15 primers dies de baixa; des del setzè el poden pagar les mútues si així ho han pactat.