Elsa Plaza: «La Vampira del Raval és part de la 'marca BCN'»

Aquesta dona va arribar a Europa, des de l'Argentina, el 1975 en un vaixell anomenat Cabo San Roque. Se'n va anar a París, i es va instal·lar aquí el 1977. Durant 10 anys, entre altres mil coses, s'ha dedicat a investigar la història d'Enriqueta Martí. Entrevisto Elsa abans que torni a fer les maletes: està pensant de marxar a viure a Granada.

-¿Com arriba a Enriqueta Martí?

-Per casualitat. A la sala de lectura d'Horta em va cridar l'atenció el que vaig identificar com un fulletó. A la portada hi havia representada una bruixa, una dona amb una cara ferotge, amb una nena petita i un calderó. El llibre estava datat el maig del 1912, i l'autor era un periodista que havia seguit el cas. Era el 2004.

-I seguim parlant d'Enriqueta Martí com d'una vampira.

-Forma part de la marca Barcelona. És més interessant tenir una assassina en sèrie que dir la veritat, sobretot si amb això estàs culpabilitzant una època. Al cap de dos anys d'investigació va sortir un article en un diari en què es recollia la versió de l'assassina en sèrie. En aquell moment jo ja sabia que era una falsedat. Enriqueta va segrestar una nena, que és l'únic delicte pel qual se la jutja quan ella ja és morta.

-I vostè escriu El cielo bajo los pies, una novel·la, i ara un assaig, Desmontando el caso de la Vampira del Raval, i demostra que l'Enriqueta mai va assassinar ningú.

-Si segueixes amb paciència les cròniques des del 1912 fins al 1913, veuràs que tot el que es va armar per inculpar-la d'assassinat va caient. No hi ha cap cadàver.

-¿Per què inculpen l'Enriqueta?

-Es necessita un boc expiatori. El que hi ha de real és que es produïa una explotació sistemàtica sexual i laboral dels nens i nenes de la classe obrera. Desapareixen nens i nenes.

-¿Desapareixen?

-Al llibre de denúncies de l'arxiu de Justícia vaig recollir totes les denúncies sobre raptes, violacions i desaparicions. És sorprenent. També els diaris de l'època recullen la prostitució de nens a la Rambla i el tràfic de menors. El novembre del 1912 troben 40 criatures espanyoles treballant en fàbriques de vidre a França.

-Tot és als arxius...

-Sí. Hi va haver una història que em va xocar: la d'una dona que va pel carrer de Robador i li prenen un bebè dels braços. Jo dubtava de tot. Vaig buscar a Bisbe Caçador, on hi ha tots els naixements a partir de mitjans del XIX, si aquesta nena havia existit. Isabel Castellano Fuster va existir; vaig trobar la seva partida de naixement.

-¿I què té a veure l'Enriqueta amb aquestes desaparicions?

-La mateixa setmana que es reprodueix la història del segrest de la Teresita, la nena que troben amb l'Enriqueta, es descobreix un prostíbul infantil al carrer de la Botella. Hi estan implicats policies del districte d'Hospital i són els mateixos que porten el cas de l'Enriqueta. Aquests policies intenten distreure l'atenció. Pensi que quan es difon que han trobat la Teresita, molts pares viatgen a Barcelona, des de tot Espanya, per saber si és qui els ha pres els seus fills. La mare de la Isabel ve a Barcelona, però no la reconeix.

-¿Se sap per què va segrestar la nena?

-No. Era una pidolaire, i jo crec que hi va veure la possibilitat de tenir una criatura més per fer llàstima. Hi ha qui escriu que té una fixació amb les criatures. No se sap. La història de l'Enriqueta és la història de la maternitat de l'època, una maternitat explicada per homes.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

-Després de 10 anys, ja deixa l'Enriqueta.

-Jo crec que la història de l'Enriqueta ja està, però sempre dic a l'arxivera de l'arxiu de Justícia que si troba alguna cosa que m'avisi [Riu].