Qualitat o conflicte

Per tercera vegada en menys d'un any, la Universitat de Barcelona (UB) ha hagut de cancel·lar aquesta setmana un acte acadèmic de primera fila: un claustre extraordinari en el qual estava previst debatre i sotmetre a votació els nous estatuts de la institució. La presència de mig centenar d'estudiants (acompanyats per algun professor, també), distribuïts de manera estratègica bloquejant les portes d'accés a l'edifici del Rectorat, va portar el rector, Dídac Ramírez, a suspendre la trobada. De moment sense que hi hagi nova data. «No hi va haver tensió, ni violència física, però va ser un clar impediment a l'exercici democràtic d'una gent escollida també democràticament», lamentava un dolgut rector l'endemà, en una conversa amb EL PERIÓDICO.

«Si de veritat volem una universitat de qualitat, hem de treballar per prestigiar-la, no per convertir-la en una universitat del conflicte, va continuar Ramírez, que l'abril passat va veure com una protesta (en aquella ocasió hi va haver alguns destrosses a la universitat) va frustrar una reunió per a l'aprovació del pressupost del 2013 i, més tard, ja al setembre, com una altra mobilització forçava la cancel·lació de l'acte inaugural del curs 2013-2014.

Com que la prioritat de l'equip de govern de la UB aquests últims mesos ha estat la redacció del nou estatut, la reforma del reglament en el qual es fixaran les normes de convivència en campus i instal·lacions de la universitat ha quedat parcialment relegada, va admetre el rector. Precisament, la proposta estatutària, ara en un calaix com a mínim durant uns quants mesos, «recull, entre els seus articles, el dret a la protesta cívica, sempre que aquesta es desenvolupi de manera compatible amb els drets de la resta de membres de la comunitat universitària», va aclarir David Vallespín, president de la comissió de 60 experts que ha elaborat el document i present a l'entrevista.

Al rector Ramírez li resultava bastant difícil comprendre per quin motiu un projecte «que ha comptat amb el consens del 95% o el 98% dels membres de la comissió redactora», afirma, ha suscitat tanta oposició. «Potser no l'hem sabut explicar bé», va admetre finalment.

La reforma de Wert

Notícies relacionades

La universitat dissenya reformes per estalviar i competir a l'estranger

L'estatut de la UB, per després de l'estiu

Els estatuts, que algunes persones han criticat perquè concentren en el rector la potestat per proposar els futurs degans de les facultats -cosa que Ramírez va matisar, indicant que, «en realitat, el que es diu és que el rector proposarà un nom, però la junta de facultat hi haurà de donar la seva autorització»- són també una manera de «blindar la Universitat de Barcelona davant de les propostes de reforma universitària que s'han anat coneixent fins a aquest moment.

Així, per exemple, el text preveu que l'elecció del rector de la UB continuï sent per sufragi universal (amb vot ponderat) davant de les propostes que han presentat diferents comissions assessores, tant del Ministeri d'Educació com de la secretaria general d'Universitats de la Generalitat, en les quals es proposa que el responsable del govern de la universitat pugui ser una figura externa designada per un patronat, aliè també a la universitat.