La universitat dissenya reformes per estalviar i competir a l'estranger

La crisi i la caiguda en picat dels ingressos i de les aportacions públiques, però també la necessitat urgent  d'obrir portes a professors i alumnes estrangers i de participar en projectes de projecció internacional. Per qualsevol d'aquestes raons, o per totes alhora, les tres grans universitats catalanes han començat a preparar reformes de profunditat que de moment afectaran les seves mastodòntiques estructures, però que no es descarta que, en un futur, arribin també al personal.

Unes, com la Universitat de Barcelona (UB), estudien la reducció de departaments, d'unitats de treball i de centres adscrits. Altres, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), plantegen una racionalització de l'àrea d'administració i de l'oferta formativa. Per la seva banda, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) analitza com obtenir més rendiment del seu patrimoni immobiliari, que ara mateix està sent objecte d'una auditoria. ¿L'objectiu de totes elles? Aprimar, fer que les seves estructures organitzatives i acadèmiques siguin més flexibles. I més modernes.

«I també més eficients, més funcionals i més operatives», diu Dídac Ramírez, rector de la UB, que ja ha posat el seu equip a treballar-hi. Després de la «profunda decepció» que va suposar haver de suspendre dimarts passat el claustre en què s'havien de debatre els nous estatuts de la institució (perquè uns piquets van impedir als assistents entrar-hi), Ramírez explica a EL PERIÓDICO la seva voluntat de tirar endavant una reestructuració profunda a la UB. «No hi ha cap universitat del nostre entorn amb més de 100 departaments i més de 20 centres adscrits com tenim nosaltres», constata.

JUGAR LA 'CHAMPIONS' / L'actual estructura departamental de la Universitat de Barcelona és fruit de «molts anys d'història, d'un procés acumulatiu». «Ha arribat un moment en què molt poca gent la defensa», assegura el rector. La reforma que ara es planteja obligarà a revisar la política de professorat, encara que, segons Ramírez, «no representarà cap pèrdua de llocs de treball». El que es busca, va dir, «és que quan la Universitat de Barcelona vulgui col·laborar amb una altra universitat estrangera no hi hagi disfuncions o falta de coordinació com ara passa de vegades». La intenció és que la UB «pugui jugar la champions de la investigació i la transferència tecnològica». «Si hem aconseguit posar en marxa un campus d'excel·lència com el Barcelona Knowledge Campus, el BKC, en col·laboració amb la Universitat Politècnica, ¿per què no ho hem d'aconseguir amb una sola universitat?», subratlla Ramírez.

Precisament la UPC, que aquesta setmana ha celebrat el primer claustre amb Enric Fossas al capdavant del rectorat, està pendent del resultat de dues auditories, una d'econòmica i una altra de relativa als seus immobles i altres espais, per emprendre també una reforma estructural, que l'ajudi, de passada, a reduir el seu dèficit acumulat de 114 milions d'euros.

El procés de reflexió i revisió que ha iniciat la UAB preveu «reorganitzar, d'entrada, les estructures de suport tècnic i organitzatiu», explica el gerent, Joan Melción. Però a més a més d'aquesta remodelació, que repercutirà sobre l'àrea d'administració i serveis, l'Autònoma vol «racionalitzar la programació», indica Melción. Perquè ho entenguin els profans: «S'estudiarà quines assignatures optatives o quins màsters són els que tenen menys demanda d'alumnes i es valorarà si s'han de continuar oferint», precisa el gerent de l'entitat.

Notícies relacionades

L'estatut de la UB, per després de l'estiu

Qualitat o conflicte

Tot plegat es farà, insisteix, amb la màxima cura. «Algunes d'aquestes mesures s'adoptaran només amb caràcter conjuntural, per suportar la crisi i la minva d'ingressos, però no es podran mantenir perquè, si es mantinguessin, el futur de la universitat podria quedar hipotecat», adverteix Melción. De totes maneres, afegeix, «la verdadera eficiència s'haurà de buscar en el conjunt del sistema universitari».

La primera d'aquestes iniciatives globals és la constitució d'un consorci de serveis, que ja es troba en una avançada fase de negociacions, que ha de permetre abordar d'una manera conjunta la contractació de  serveis i la compra de subministraments.