LES INSTAL·LACIONS

Una indústria amb risc

La major part de l'activitat econòmica de Tarragona, al marge del turisme, es concentra en empreses d'activitat perillosa Les petroquímiques donen feina a uns 10.000 treballadors

4
Es llegeix en minuts
S. B. / TORTOSA
R. M. / TARRAGONA

El procés d'implantació progressiva d'indústries de risc a la província de Tarragona ve de llarg. A finals del segle XIX l'Electroquímica de Flix va obrir la veda, però la cúspide es va aconseguir als anys 80 del segle passat, amb la posada en marxa de les tres plantes nuclears que segueixen operatives i les químiques. La llista de les instal·lacions més grans inclou, a més, una hidroelèctrica, una tèrmica, un magatzem de gas al mar i abocadors. La resposta ciutadana va poder evitar-ne d'altres.

PETROQUÍMICA El gran motor de l'economia local

La gran majoria de la trentena d'empreses que acull l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) estan concentrades a Tarragona i a les poblacions dels voltants. Però també n'hi ha d'altres de més disperses a Flix (Ribera d'Ebre), Alcover (Alt Camp) i Tortosa (Baix Ebre). Entre totes elles ofereixen uns 10.000 llocs de treball que generen més de 600 milions d'euros anuals en salaris i 15 en impostos. Aquestes empreses produeixen el 25% del total del sector a Espanya (uns 20 milions de tones anuals) i la meitat de la producció química catalana. Asfaltos Españoles, Basf, Repsol, Clariant, Dow Chemical i Ercros són algunes de les més conegudes.

NUCLEARS La producció d'energia elèctrica

Tarragona alberga tres plantes nuclears operatives (dues a Ascó i una a Vandellòs) i una quarta en procés de desmantellament (Vandellòs 1).

Aquesta última va deixar de funcionar el 1989 després de l'accident més greu que ha patit la indústria nuclear espanyola, classificat com de nivell 3 en l'escala INES. Va ser la primera que va entrar en funcionament a Catalunya (1972),16 anys abans que el segon reactor que encara opera a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Les dues plantes d'Ascó utilitzen l'aigua de l'Ebre per refrigerar-se. Totes dues produeixen electricitat des de mitjans dels anys 80 i entre totes tres sumen una producció de més de 3.100 MGh. El complex nuclear hauria augmentat a Ascó si finalment hagués estat elegida pel Govern per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per als residus atòmics de totes les centrals espanyoles. Finalment, va ser Villar de Cañas (Cuenca) l'escollida.

A més a més de les nuclears, existeixen a Tarragona altres plantes generadores d'energia. Una d'elles, de cicle combinat, està al costat de Vandellòs 2 i una altra a la hidroelèctrica de Riba-roja d'Ebre, un condicionant per al cabal de l'Ebre. A més, tot i ser una energia neta, la concentració de parcs eòlics a la Terra Alta -fins i tot en espais de la batalla de l'Ebre- i la Conca de Barberà contribueix a incrementar la sensació d'excés d'instal·lacions d'impacte ambiental.

LA QUÍMICA DE FLIX Un projecte pioner per netejar el pantà

L'embassament de Flix ha acumulat sota les aigües durant dècades els residus dipositats per la factoria química Erkimia, actualment Ercros, que va iniciar la seva activitat a finals del segle XIX i va arribar a tenir 1.500 treballadors als anys 60. La construcció de la presa el 1949 va propiciar la retenció de fang contaminat amb radionúclids, organoclorats i metalls pesants, una muntanya de fins a un milió de tones susceptible de transmetre la seva toxicitat al riu. El 2004, un estudi de la Universitat de Barcelona i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va revelar les característiques d'aquests components contaminats, que han començat a ser extrets en un projecte pioner. Les obres, adjudicades per 155 milions d'euros, està previst que finalitzin el 2015.

EL PROJECTE CASTOR Un immens magatzem de gas sota el mar

Notícies relacionades

La construcció del magatzem de gas subterrani i submarí Castor, davant les costes del delta de l'Ebre, ha provocat l'últim moviment ciutadà d'oposició a una instal·lació de risc. Havia d'aprofitar les cavitats de l'antic pou petrolífer esgotat d'Amposta per emmagatzemar una quantitat de gas natural equivalent al que consumeix tot Espanya en 50 dies. L'estiu passat, durant els treballs d'injecció del gas coixí, el volum necessari per començar a operar, es va desencadenar a la zona una onada sísmica amb més de 600 microterratrèmols. Alguns van arribar als 4,2 graus en l'escala Richter. Ahir mateix se'n va produir un d'1,6. Des de l'octubre passat, els treballs estan aturats per ordre del Ministeri d'Indústria, que haurà de decidir si la instal·lació progressa o és desmantellada, com reclamen els ajuntaments de la costa més pròxima, al sud de Tarragona i al nord de Castelló.

LA CRISI DELS RESIDUS El pla que provoca la protesta del territori

La Generalitat de Catalunya va fer públic el 1990 un pla de residus que contemplava, entre altres instal·lacions, habilitar un abocador a Forès (Conca de Barberà) i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). Les dues instal·lacions van tenir l'oposició frontal dels ciutadans, que van veure el projecte com una agressió, i el pla es va haver de retirar. Tarragona, no obstant, no s'ha salvat d'acollir un macroabocador a Tivissa (Ribera d'Ebre) i a Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i Pinell de Brai (Terra Alta) es planegen projectes amb l'objectiu de tractar residus sòlids urbans de l'àrea metropolitana de Barcelona.