Florenci Crivillé: «Un poema, com un llibre, t'obre camins»

Hi ha qui busca objectes en mercats i botigues d'antiquari i obres poètiques en llibreries o biblioteques, però Florenci Crivillé va directe a l'origen. Els vells estris del camp, els troba a les cases de pagès. La poesia, a la casa del poeta. Fa 47 anys que està vinculat al Museu Etnogràfic de Ripoll -on custodien algunes de les seves troballes- i ha cultivat l'amistat amb diversos poetes catalans. Relíquies i poemes tenen en aquest ripollenc un sentinella fidel. Al seu costat, cap tros de la història ni cap rima es perden.

-¿Què tenen en comú l'etnografia i la poesia? ¿O el punt en comú és vostè?

-(Rialles). No ho he pensat mai, però m'imagino que la manera de sentir i viure en aquest petit país l'han sabut resumir tant els nostres poetes com ho expliquen eines i estris domèstics que indiquen com treballaven i convivien els nostres avantpassats.

-¿I què va ser el que el va atraure primer?

-La poesia. Jo era el nen repel·lent que recitava els poemes de memòria. Vaig néixer l'agost del 48 en una família humil i només vaig poder estudiar fins als 14 anys. Vaig fer l'oficialia en electricitat i vaig entrar en una fàbrica tèxtil, on feia treballs de manteniment. Amb 17 anys vaig anar per primer cop al museu de Ripoll, per canviar bombetes.

-¿Què hi va descobrir?

-Em van fascinar aquelles persones que volien salvar el patrimoni. Escoltava les seves converses i sentia que aquell món m'agradava. A partir del 67, amb 19 anys, sistemàticament em presentava els dissabtes al museu amb una excusa o altra. Un dia consultava l'arxiu de fotos antigues, un altre dia demanava articles de premsa local... Vaig formar part del seu patronat, i el 97 en vaig començar a portar el manteniment i la conservació. L'Arxiu Museu Folclòric de Ripoll, avui Museu Etnogràfic, va ser el primer de Catalunya. Actualment té unes 8.500 peces, la meitat exposades.

-¿Quina mena d'objectes hi ha?

-La temàtica principal és la vida del camp i dels pastors, però també hi ha etnografia sobre costums religiosos, elements de la indústria siderúrgica i una magnífica col·lecció d'armes de foc portàtils fabricades a Ripoll entre els segles XVI i XIX. Gairebé cada mes el museu rep alguna aportació. La gent, avui dia, ja reflexiona sobre la importància de preservar el que defineix un territori i la seva gent.

-¿A Miquel Martí i Pol com el va conèixer?

-Jo havia llegit els seus llibres El poble i La fàbrica -ell també va entrar en una fàbrica als 14 anys- i em va encantar aquella poesia social. Vaig pensar que explicava la vida fabril tal com jo l'havia viscut. El 1980, treballant en el torn de nit, un obrer veterà, amb els quals a mi sempre m'agradava parlar, em va dir que era de Roda de Ter.

-El poble de Martí i Pol.

-Sí, per això li vaig demanar que m'hi portés a conèixer-lo. I hi vam anar. Martí i Pol parlava amb dificultat, però a l'acomiadar-nos em va dir: «Torna un altre dia». Vaig començar a anar-hi sovint i ens vam començar a relacionar. Li vaig dir que recollia material sobre ell, maquetes de grups i cantants que musicaven poemes seus i articles de premsa, i ell em va passar alguns poemes encara inèdits o poc divulgats. En la dedicatòria d'un dels seus llibres, el 1985, va escriure: «A Florenci, que aviat sabrà més de mi que jo mateix».

-¿Què va ser el que més li va arribar de Martí i Pol com a persona?

-Que fos tan autodidacte. Va traduir del francès una dotzena de títols tot i que només va anar a l'escola bàsica. La seva tenacitat em captivava. Tenia els objectius molt clars. Escoltava a tothom, però al final feia el que a ell li semblava que havia de fer.

Notícies relacionades

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

-¿I la poesia en general, què li deixa?

-Un poema és com haver llegit un llibre sencer. T'obre camins.