La xuleta fa el salt al 3.0

Encara no han desaparegut les tradicionals xuletes -aquelles en què un estudiant invertia diverses hores per escriure, en lletra diminuta, els temes que sortien a l'examen-, però es podria qualificar de dinosaures els universitaris que encara les fan servir. El que està de moda en aquests temps són les noves tecnologies, els telèfons intel·ligents que permeten consultar resums o, directament, els temaris íntegres del semestre. L'últim crit ha estat la introducció d'un rellotge, en el mercat des de fa pocs mesos, que connecta via Bluetooth amb el telèfon mòbil i permet carregar música, fotos, vídeos i, naturalment, matèries d'estudi. La xuleta també ha fet el salt al 3.0. Més sofisticats (i més cars també) són els coneguts com a  pinganillos, uns audiòfons diminuts que permeten connectar amb l'exterior de l'aula.

«El més senzill és fer una pantallada o una foto de la xuleta amb el mòbil i després consultar-ho tranquil·lament durant l'examen», explica Ivan Domingo, estudiant de Treball

Social a la Universitat de Lleida (UdL). «Més complet encara és fer un arxiu pdf del temari, introduir-lo en el mòbil i després anar passant pàgines fins a trobar la resposta de les preguntes», afegeix.

Per als treballs, la moda és hackejar les claus informàtiques d'algun company avantatjat, introduir-se en el seu campus virtual i copiar el que interessi. La suplantació d'identitat és possiblement la pràctica més greu i un dels fraus que intenta evitar la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el reglament que demà aprova, explica Maria Bargalló, vicerectora d'Estudiants i Comunitat Universitària. «Per mi, no és una falta greu dir una cosa al del costat en un examen, però sí que ho és suplantar la personalitat per plagiar un treball», afirma.

¿Inhibidors a les aules?

Com ha passat sempre, també existeix la possibilitat de preparar l'examen després d'aconseguir-ne prèviament el contingut, però també en aquests casos s'utilitzen mitjans més avançats, com ara els esmentats rellotges o pinganillos. «Però això és per a estudiants rics», aclareix l'estudiant de la UdL sobre el sofisticat i petit audiòfon, que queda amagat a l'orifici de l'orella i, mitjançant la tecnologia Bluetooth, permet connectar amb una altra persona situada a l'exterior perquè vagi dictant les respostes de l'examen.

«Tot això s'acabaria, molt possiblement, amb la instal·lació d'inhibidors de freqüències a les aules d'examen, però quan hem consultat com col·locar-los, ens han explicat que estan prohibits i que legalment podríem incórrer en una irregularitat», assegura Sílvia Carrasco, vicerectora d'Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La xuleta tradicional, que tot i la irrupció tecnològica encara perviu, ha patit algunes modificacions d'acord amb els temps actuals. Cada vegada està més estesa, per exemple, la pràctica d'escanejar l'etiqueta d'una ampolla d'aigua o d'un refresc i substituir el text del que originalment és la composició del producte pel contingut de la xuleta. D'aquesta manera, les possibles respostes de l'examen estan escrites a la lletra menuda de l'ampolla que innocentment té l'estudiant damunt la taula

«Més que un increment en el nombre d'estudiants que fan trampa, el que s'aprecia són pràctiques amb mitjans nous», constata Luis Rodríguez, vicerector d'estudiants de la Universitat d'Oviedo i membre de la Xarxa Universitària d'Assumptes Estudiantils (Runae) de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). «Utilitzen telèfons, sistemes de comunicació digital i, com que cada vegada fan més treballs a casa, també es percep que augmenten els plagis», afegeix Rodríguez.

Canvi de mentalitat

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

«Qualsevol normativa o reglament que es faci per evitar aquestes pràctiques ha de preveure els termes en què en l'actualitat s'està copiant o plagiant», insisteix Bargalló. El decret del 1954 esmenta les faltes per copiar, però es refereix només al que passi a l'aula i no a la possibilitat que els alumnes rebin informació des de l'exterior a través de les noves tecnologies.

«En tot cas, també faria falta un canvi cultural, de mentalitat. Mentre el fet de copiar en un examen continuï sent vist com una cosa tolerada, serà molt difícil posar-hi fi», objecta Javier Giménez, subdirector de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, l'únic centre de la Universitat Politècnica de Catalunya que ha pres mesures per combatre aquesta picaresca. Ara la facultat passa llista abans que els alumnes entrin a la prova i els demana que deixin els telèfons allunyats del pupitre. «En centres de prestigi, com per exemple el MIT [Massachusetts Institute of Technology], això de copiar és una cosa impensable», explica.