Meritxell Domingo: "Vostè, jo i tothom som una marca, si no no existiríem"

Un dels productes de neteja que no solen faltar en una llar és el desgreixador KH-7, una marca d'una empresa familiar que s'ha fet cèlebre pels seus anuncis de televisió ero­ticoartístics. Darrere d'aquestes campanyes hi ha la Meritxell, una directora de ­màr­queting amb ànima d'artista que als 38 anys ­exposa per primera vegada les seves obres al centre Esadecreapolis de Sant Cugat.

-Diuen que un artista i un home de negocis no poden ser amics, però per a mi el màrqueting té molta part d'art. Com en l'art, en el màrqueting també intentes que el consumidor es vinculi amb tu i s'impliqui. Si no, jo no hauria fet els espots de KH-7 amb La Fura dels Baus, Bigas Luna, Rossy de Palma i el de Juan Antonio Bayona, que es llançarà al desembre.

-La Fura, Bigas Luna, Rossy de Palma, Ba­yona... ¿No ha arruïnat l'empresa?

-No, no els he arruïnat, però han crescut molt en màrqueting i ara van cap a altres vessants, més d'exportació. KH-7 és el líder i ja no necessiten tanta revolució. Ara ja no treballo per a aquesta empresa i m'he establert pel meu compte.

-¿El seu fort és el màrqueting revolucio­nari?-Jo crec en el màrqueting trencador, que entén la consumidora. Has de saber interpretar-la, no s'hi val fer una enquesta; has de sortir del despatx i anar a casa seva, observar com es mou, què diu, com interactua amb el seu entorn... ¿Sap què em va dir una vegada una mestressa de casa?: «El meu màxim somni és anar a prendre un cafè amb les meves amigues, sentir-me dona». Les dones que estan tot el dia a casa fregant, ¿sap com tenen la seva autoestima?

-Per terra.

-D'aquí va sortir l'anunci que va dirigir Bigas Luna, en què surt sexe per parlar d'un desgreixador. No estic dient «compra'm, perquè aquest producte és molt bo», sinó «vine, que vull que visquis experiències amb la meva marca». Vull generar un vincle relacional amb les persones, implicar-les; no vull un consumidor, vull un fan.

-Digue'm el que compres i et diré qui ets.-Vostè, jo i tots som una marca, si no no existiríem. Des que ens llevem i ens vestim d'una manera determinada estem transmetent alguna cosa. Contínuament fem màrqueting de nosaltres mateixos, encara que no ens en adonem. Faci la prova i parli amb el seu entorn sobre què és vostè: ¿és una bona periodista?, ¿té una reputació? No ets el que tu penses que ets, sinó el que l'altre percep. I això és l'important: la realitat és la percepció dels altres.

-¿I si projecto una imatge falsa?

-Amb el temps, les imatges falses cauen.

-Em ve al cap Obama. ¿Per què deu ser?-Obama és una marca política creada des de zero, i així s'estudia a la universitat. A Obama el van crear, tenien molt clar què havia de dir, com ho havia de dir i quina imatge havia de projectar. És un cas de màrqueting per excel·lència.

-¿Per què va començar a pintar?

-Per teràpia, per treure'm de sobre l'estrès que em generava el màrqueting. El metge em va recomanar que deixés el cafè i em busqués alguna cosa que m'agradés molt, i com que l'esport no m'agrada gens vaig començar a pintar amb acrílic. M'agrada barrejar-ho tot i a partir de les obres també dissenyo una col·lecció de vestit, bossa i sabates.

Notícies relacionades

Els alumnes de màrqueting i publicitat de PratFP visiten la seu d'EL PERIÓDICO en la 5a Jornada de Màrqueting del centre

Mor un bomber en un incendi en un hotel de Santa Susanna

-Es nota que ve del màrqueting.

-És una manera d'implicar la gent, que puguin fer seva l'obra. ¿Qui va dir que l'art ha de ser una cosa incomprensible, esnob i exclusivista?