Estudi de les competències dels estudiants

L'escola espanyola suma 10 anys encallada en resultats mediocres

Espanya es col·loca una vegada més per sota de la mitjana en totes les proves de l'informe PISA

Catalunya retrocedeix en ciències i matemàtiques tot i que millora bastant en comprensió lectora

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

L'escola espanyola fa almenys una dècada que està ancorada al mateix lloc, immersa en una mena de llimbs, en què ni avança ni retrocedeix. Els resultats de l'informe PISA 2012, la radiografia que cada tres anys fa pública l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre els sistemes educatius de 65 països, mostren que els estudiants espanyols de 15 anys estan pràcticament estancats en lecturamatemàtiques i ciències des del 2003. En matemàtiques fins i tot s'ha retrocedit un punt en aquests deu anys. I els set punts avançats en lectura i els nou en ciències no suposen una millora significativa. El resum és que els alumnes espanyols continuen per sota de la mitjana internacional en les tres matèries avaluades per l'estudi.

Amb aquest panorama, l'informe PISA es va convertir -com era per una altra part de preveure- en argument perquè el Ministeri d'Educació portés ahir l'aigua al seu molí i justifiqués la necessitat de la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). «L'assignatura pendent a Espanya és el canvi de model educatiu, que és l'únic que no s'ha modificat els últims anys», va afirmar, rotunda, la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio. «Les regles del joc ja no són les adequades», va argüir.

El que no va dir Gomendio és que el model que preconitza la seva reforma, que alimenta la segregació escolar, que separa els estudiants a partir dels 15 anys i que centralitza el control sobre els continguts i les avaluacions en detriment de l'autonomia dels centres educatius i els professors, representa just el contrari del que han decidit fer alguns països com Finlàndia, que aposten per l'escola inclusiva i la igualtat d'oportunitats.

INVERTIR EN EQUITAT / De fet, ahir mateix, després de comprovar que també fa uns anys que registren cert estancament, la ministra d'Educació finlandesa va anunciar noves mesures per millorar (encara més, si això és possible) l'equitat del seu sistema educatiu. El que resulta més greu, opinen experts consultats per aquest diari, és que en uns anys en què la inversió en educació a Espanya va créixer un 35%, «no s'hagi aconseguit avançar». «Al ser un informe elaborat el maig del 2012, en aquest últim estudi encara no es noten els efectes de les retallades que es van començar a aplicar a partir d'aquella mateixa primavera», va advertir el sociòleg i analista Xavier Bonal.

'PUNXADA' EN CIÈNCIES / A Catalunya, on la comprensió lectora sí que ha experimentat un increment significatiu (fins a situar-se 12 punts per sobre de la mitjana europea), els alumnes que estan a punt d'acabar la secundària obligatòria suspenen en matemàtiques i, sobretot, en ciències. En la primera matèria han retrocedit tres punts i en la segona, cinc. En totes dues se situen per sota de la mitjana de l'OCDE.

Tan preocupants són els resultats en competències científiques que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va afanyar ahir a anunciar que a partir del gener farà arribar als instituts catalans unes orientacions pedagògiques que els permetin detectar en quines àrees científiques fallen més els seus alumnes, com ja ha fet amb les competències lingüístiques, matemàtiques i digitals.

Notícies relacionades

Part d'aquest retrocés la consellera el va atribuir a l'elevat percentatge d'alumnes immigrants a Catalunya, que, a diferència d'altres comunitats -«com Castella i Lleó», va dir Rigau- ha passat del 10% en el PISA 2009 al 14%. Els estudiants que van començar el col·legi en altres països obtenen pitjors resultats en totes les competències: en comprensió lectora 444 punts (davant dels 511 dels alumnes autòctons); 433 en matemàtiques respecte als 504 de la resta, i 436 punts en ciències davant dels 502 dels seus companys.

Però l'excusa de la immigració no convenç, en absolut, els experts, que recorden que l'impacte d'aquesta variable va ser més gran en l'anterior estudi, el corresponent al 2009, quan encara arribaven nens estrangers a les escoles.