Els millors castells de la història

El món casteller

«La temporada ha sigut positiva des de diverses perspectives, perquè s'ha aconseguit un autèntic rècord de noves colles, s'han fet molts més castells que l'any passat i la majoria de les agrupacions han superat les construccions que s'havien proposat», explica Alfons Gonzàlez, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).

LÍMITS SUPERATS / Gonzàlez es refereix a les 65 colles oficials i, sobretot, a les 17 noves que aquest any ha acollit la CCCC en qualitat d'entitats en formació. Però també al fet que s'hauran portat a plaça més de 10.000 castells, una xifra que bat clarament els 9.366 del 2012. I també al·ludeix al fet que les colles, en general, han superat els seus límits. S'han aixecat 46 castells de gamma extra, construccions de màxima dificultat, de les quals només set es van quedar en carregades, és a dir que van caure en la descàrrega.

Els Castellers de Vilafranca s'han mantingut al capdavant. En l'actuació de Sant Fèlix del 30 d'agost es van tornar a superar i van firmar la millor actuació de la història (3 de 10 amb folre i manilles, 4 de 9 amb agulla i folre, 4 de 9 sense folre i el pilar de 8 amb folre i manilles). La Vella i la Joves dels Xiquets de Valls han rendit a un gran nivell, mentre que la sorpresa l'han donat la Jove i els Xiquets de Tarragona. Només els Minyons de Terrassa han estat per sota del nivell que s'espera d'ells.

Cada vegada són més les entitats que s'acosten al nivell de l'elit tradicional, constituïda pels Castellers de Vilafranca, la Vella i la Joves dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa. Els Castellers de Barcelona i els Castellers de la Vila de Gràcia són les colles que aquest any han accedit per primera vegada als castells de nou pisos. També els Xiquets de Reus van aconseguir completar dues vegades aquest any el tres de nou amb folre, fita que no aconseguien des de l'any 1996.

Malgrat aquesta abundància de colles i de castells, les caigudes que tant alarmen el món aliè a aquesta activitat no han anat en augment. Al contrari, la seguretat segueix sent una de les principals preocupacions de la Coordinadora. L'índex de construccions que han fet llenya es manté com en els últims anys (3,1%).

Notícies relacionades

Premis APCE 2025: el valor de l’edificació responsable

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

MÉS MESURES DE SEGURETAT / Es va instaurar el casc en la canalla, s'utilitzen protectors dentals, xarxes i terres tous en els assajos, i ara està en estudi un sistema que protegeixi de les lesions cervicals. Les contusions són el problema més comú quan es produeixen caigudes, i els castellers que formen la pinya, els que les pateixen més. Però aquest any també hi ha hagut tres lesions greus. La pitjor d'elles, la cervical que va patir a l'agost un casteller de la Vila de Gràcia. «Som conscients que no existeix el risc zero, però treballem molt per millorar la seguretat», explica el president de la CCCC, que també recorda que «existeixen estudis científics que demostren que aquesta activitat no és més perillosa que molts esports».

Dels 9.945 castells que s'han intentat fins divendres (a falta de comptabilitzar els d'aquest cap de setmana i les poques actuacions que quedaran pendents), se'n van descarregar 9.123 (91,7%); 302 més (el 3,1%) només es van carregar o van quedar en intent; i els 520 restants (5,2%) van ser intents desmuntats, és a dir construccions a les quals es decideix renunciar abans d'arribar al cim. El 2012, amb prop d'un miler menys de castells provats, els percentatges van ser molt semblants. «Aquestes dades per si mateixes demostren la sensibilitat que hi ha per la seguretat», sosté Daniel Castillo, responsable mèdic de la Coordinadora.