Rafa Sánchez: «Hi ha veïns que fan de ganxo per atraure clients»

Va néixer el 29 d'octubre de 1978, tres dies després que sortís al carrer el primer exemplar d'EL PERIÓDICO i dos dies abans que es firmés la Constitució. Recorda perfectament el dia en què li va arribar a casa un exemplar de la Carta Magna -cortesia de ZP als nascuts en aquesta data- i la primera vegada que va llegir EL PERIÓDICO en català.  Amb el seu soci Rubén va obrir fa sis mesos Europa3g, una botiga taller de reparació de mòbils i tauletes al barri barceloní de Sant Antoni. Són les deu del matí i ja hi ha cua.

-Sembla que el negoci funciona.

-Estic content. Els números no són meravellosos i treballo a tot hora per molt poc sou, però prefereixo fer aquest sacrifici ara perquè vull que això tingui futur. Vam obrir amb la intenció de donar un servei i ser útils. Aquí ens vénen a demanar ajuda per consultar el saldo del mòbil i per això, a més del servei tècnic, oferirem cursos bàsics perquè la gent aprengui a fer anar bé el seu telèfon.

-¿Què va sentir el primer dia que va obrir les portes al públic?

-Recordaré sempre aquell primer dia perquè va entrar una dona i em va dir: «Em dic Victoria i abans tenia una botiga aquí al costat. Si tractes bé els veïns des del principi, després podràs fer el que vulguis». No oblidaré mai el seu consell. ¡I a més a més es deia Victoria! Això és un senyal, vaig pensar.

-Un barri de veïns atents.

-En aquest carrer ens recolzen molt i desitgen sincerament que ens vagi bé. Es veu que històricament les botigues que s'han posat en aquesta part de la cantonada de Sepúlveda i Borrell han anat fatal i hi ha veïns que passen i, una mica en conya, fan de ganxo per atraure clients: «¡Rafa, gràcies per allò de l'altre dia!», criden. És un barri al·lucinant.

-Espanya és número u d'Europa en ús de telèfons intel·ligents. ¿Com s'explica?

-Al principi les companyies van regalar molts telèfons, una cosa que no passava a la resta d'Europa, i van generar una gran necessitat. A més a més, en aquest país està molt estès això de xafardejar i fardar: si abans es fardava de cotxe, ara el símbol de jo en tinc més és portar el mòbil més avançat. Això és el que jo veig. A mi m'agradava molt fixar-me en les cares de la gent al metro, però ara ja no puc perquè tothom està de cara a la pantalla. Els miro i penso: «Bé, almenys tindré negoci».

-Pel que veu a la botiga, ¿què més ens diuen els mòbils de la societat?

-Cada vegada hi ha més mares que vénen a comprar el seu primer mòbil per parlar a través de Viber, Skype o Tango amb els fills que se n'han anat a l'estranger, perquè els surt molt més barat que trucar des del fix. També veig gent que compra un S4 de 600 euros a un nen de 9 anys, i això em fa pena. Tot té el seu moment, i a aquesta edat no estàs preparat per a aquesta responsabilitat. ¡Tan feliç que vaig ser jo quan em van regalar el Cinexin!

-¿Està fent el que li agrada o el que pot donades les circumstàncies?

-El meu pare em deia que estudiés alguna cosa que donés diners i em vaig treure la FP d'Electricitat. M'agrada la tècnica, però del que realment disfruto és de la comunicació i el periodisme. Vaig treballar quatre anys a Ràdio Valira, a Andorra, com a tècnic, locutor i periodista, i he fet programes a COM Ràdio i en emissores locals.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

-¿Si tingués fills, els diria que estudiessin alguna cosa que donés diners o que els agradés?

-Justament l'altre dia estava veient per la tele El convidat amb Xavier Sala Martín i ell explicava que va preguntar als seus pares: «¿Qui de la nostra família ha guanyat més diners?». Li van dir que un economista i llavors va decidir estudiar Economia. Seria bonic dir als fills que estudiessin el que els agradi, però s'ha de ser conseqüent i el que t'agradi també ha de poder donar-te diners.