Renéixer després de l'addicció

Desinhibir-se. Això va ser el que pretenia el veí del segon, la cosina de la Isabel, el cunyat del Jordi... Volien obrir-se als altres i relacionar-se amb naturalitat, sense complexos, amb desimboltura, perquè ningú es rigués d'ells per ser tímids, tartamuts, per creure's poc agraciats o, potser, una mica desafavorits socialment. Només va ser per experimentar i poder riure més i més ben acompanyats, per fer el que els altres també feien, per ser com ells.

La por de ser diferent, el temor de quedar aïllat, la insatisfacció amb un mateix o amb les pròpies cir-

cumstàncies, la soledat i la falta d'objectius són grans portals oberts al consum de drogues. Ofegar penes amb alcohol o refugiar-se en les drogues per sentir-se millor passen la seva etapa de sentir que es controla, però en alguns casos, s'acaba havent de viure sota control. Aquesta és la tasca dels professionals de l'Associació Egueiro, supervisar, des de l'especialitat de cadascú -metges, educadors, treballadors socials, psicòlegs i coordinadors, entre els quals sempre hi ha un empleat que abans havia estat usuari-, el camí a la sortida de l'alcoholisme o la drogoaddicció i, amb això, el camí de tornada a les relacions personals i socials sanes. «És un tornar a començar. Per aconseguir-ho, hi has de posar molt esforç de la teva part, però aquí et donen eines per aconseguir-ho», afirma Jeury Domingo. Aquest jove de la República Dominicana va aprofitar les eines que ara ell facilita a altres nois i noies que, com ell, un dia van ingressar en una de les vuit comunitats terapèutiques d'Egueiro a Catalunya.

Despertar-se

En grec clàssic, Egueiro significa «jo desperto». És el nom que José Julián García Durán va elegir per fundar aquesta entitat, que va obrir la seva primera casa de desintoxicació i rehabilitació a La Rioja, el 1984. «Portem a terme programes específics d'alcoholisme, patologia dual, addicció a opiacis, addicció a la cocaïna i compliment de Mesures Penals Alternatives», explica el director general de l'Associació Egueiro des de l'any 2000, Jaume Vilanova.

Els nostres usuaris arriben a través de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD) de la Generalitat, i de la Conselleria de Justícia. «Fa 20 anys, els que arribaven aquí eren considerats persones marginals, estigmatitzades, sense formació», recorda Vilanova. «Avui, aquest perfil no ha desaparegut, però ara conviu amb el de gent amb estudis, funcionaris, universitaris, gent qualificada laboralment, no necessàriament procedents de famílies marginals», descriu el director.

Vilanova està al capdavant d'un equip de 42 persones contractades que formen els equips multidisciplinaris preparats per ajudar i acompanyar la recuperació integral de persones que han abusat de les drogues i l'alcohol. En els 30 anys d'Egueiro

-els complirà l'any que ve-, 8.000 usuaris han passat per les seves comunitats terapèutiques de Valls, Picamoixons, Santes Creus, Cornudella  i Ponts. «En una primera fase, a l'entrar, l'objectiu és aconseguir que la persona s'aïlli, com en una bombolla, dels problemes legals, familiars o socials que deixa enrere, que els oblidi per centrar-se en la seva recuperació interna», detalla Vilanova. «És el moment de coneixe'ns i que aquesta persona s'habituï a la seva nova comunitat de convivència. També és el moment de la desintoxicació, en què l'atenció mèdica és més intensa», afegeix Vilanova.

«L'atenció mèdica al principi suposa un 50% del tractament, per controlar l'ansietat, sobretot. Però en les fases posteriors, la medicació s'utilitza tan poc com es pugui, perquè no passi a ser un refugi», declara Pere Martí, un dels metges d'Egueiro. «Un cop superada la fase de desintoxicació, el suport mèdic és un 25% de l'atenció. Tots els professionals que intervenim actuem en equip, fem pinya en cada cas», especifica Martí, que fa 21 anys que treballa als centres d'Egueiro.

«En una segona fase, tractem d'ensenyar-los a controlar aquestes situacions, que fins llavors els controlaven a ells», prossegueix Jaume Vilanova. «Després de la desintoxicació, la tasca més dura és la deshabituació. I cal ser molt radicals. Moltes vegades implica que la persona canviï de grup d'amistats perquè, si en el grup el consum continua, és molt fàcil tornar-hi a caure», puntualitza el director d'Egueiro.

És el que li va passar a Miguel Biosca, un jove de Barcelona de 26 anys que, després de tres anys seguint el programa de recuperació terapèutica, ha experimentat una recaiguda. «Va ser fa un mes i, de seguida vaig decidir tornar», diu Biosca, mentre ajuda en les feines de l'hort de la comunitat d'Egueiro a Valls. «Ara sé, encara més, que cal donar molta importància a tot el que fas. Ensopegar ajuda a adonar-te del perill», afegeix.

Moment difícil

«L'actual moment de crisi complica l'últim tram de la rehabilitació d'aquests nois i noies, el pas a la seva inserció laboral», declara Jaume Vilanova. La dificultat de trobar una feina fa que la tercera i última fase del seu acompanyament es dilati. Quan ja conviuen de manera autònoma en pisos tutelats, amb la nostra supervisió i controls d'analítiques sorpresa, però ja dedicats plenament a administrar-se econòmicament i a buscar treball, la falta d'ocupació complica la seva total normalització.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

És el cas de José Soto, de 24 anys.  Va arribar a Egueiro derivat per Justícia, després d'haver passat, als 12 anys, per un centre penitencial de menors. «A l'institut vaig començar a passar-me de la ratlla amb les drogues. Vivia amb la meva àvia, que només tenia una petita pensió i jo necessitava diners per als meus capritxos, droga i roba bona. Baralles i robatoris em van portar a ingressar en un centre obert fins als 18 anys, però vaig continuar donant disgustos a la meva família, fins que em van dir que triés entre la presó o un centre de rehabilitació, i vaig preferir això, estudiar i recuperar el temps perdut. Aquí t'ajuden molt. A més a més de tallers de mecànica, fusteria o hort, i esports, hi ha hores de classe per treure't el graduat escolar», explica Soto, mentre rega les plantes del jardí de la masia. Ja està a la tercera fase, i final, de rehabilitació, a l'espera d'una feina, l'autèntic pont entre l'abans i el després d'una addicció.

«Es tracta d'ajudar la persona a regularitzar la seva situació i que tingui un objectiu, un projecte de vida», diu Jeury Domingo. El seu, després de la seva rehabilitació a Egueiro, «és seguir formant-me en aquest àmbit i ajudar toxicòmans a despertar-se de malsons com del que jo un dia també em vaig despertar», recorda.