Satèl·lit 'made in Catalonia'

El CubeCat, el primer satèl·lit desenvolupat completament a Catalunya, és un petit cub de fabricació artesanal, amb elements reciclats, que pesa un quilo i mesura exactament 10 x 10 x 10 centímetres, sense comptar les quatre petites antenes que es desplegaran una vegada estigui en òrbita. El giny, que té una finalitat fonamentalment didàctica encara que incorpora també sis experiments científics, és el fruit del treball durant els últims set anys de mig centenar de professors, doctorands i estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Si no sorgeixen contratemps, el llançament està previst que es faci l'estiu que ve.

El CubeCat compleix les dimensions estàndard dels anomenats cubesats, nanosatèl·lits sorgits normalment del món universitari que intenten aprofitar els espais que els satèl·lits d'empreses o de grans institucions científiques deixen en els coets llançadors. Com que són tan petits, es poden acomodar en racons i això abarateix la costosíssima operació. En el cas del CubeCat, es llançarà previsiblement aprofitant el vol d'una Soiuz cap a l'Estació Espacial Internacional.

UNA ÒRBITA CADA 90 MINUTS / S'espera que el CubeCat es mantingui en òrbita sis mesos abans de caure i desintegrar-se en el trànsit de l'atmosfera, encara que se sap de cubesats -i ja n'han volat mig centenar- que han durat més de dos anys. El giny farà una volta a la Terra cada 90 minuts i enviarà dades que seran recollides gràcies a una antena situada en un terrat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El primer satèl·lit català, en el qual dominen externament l'alumini i la fibra de vidre, més un fi recobriment d'or, està construït a mà amb tecnologia existent al mercat, fins al punt que els xips són similars als dels telèfons mòbils i les antenes metàl·liques són fragments inconfusibles de cinta mètrica, expliquen els professors Eduard Alarcón, Adriano Camps i Juan Ramos, principals responsables del projecte. El desenvolupament del microsatèl·lit és també la tesi doctoral de l'enginyer Roger Jové.

La utilització de productes quotidians i especialment en el llançament d'oportunitat a bord d'una Soiuz, que és la part més costosa, ha permès abaratir tot el projecte fins a uns 200.000 euros, en bona part procedents de fons europeus i del pla nacional d'investigació. A més a més, el CubeCat és exactament CubeCat-1 perquè forma part d'una sèrie de ginys similars que la Universitat Politècnica de Catalunya confia llançar els pròxims anys incorporant en cada un instrumentació «més ambiciosa», resumeix Camps: «El següent el farem més ràpid, en dos anys com a molt, i a més a més sortirà més barat», afegeix. Una de les possibilitats serà llavors la incorporació de panells solars per augmentar-ne la vida útil i la capacitat de portar a terme experiments.

El CubeCat serà el segon nanosatèl·lit fabricat a Espanya, després del Xacobeo, que l'any passat va llançar la Universitat de Vigo, encara que en aquest cas serà alguna cosa més que un prototip per validar el vol i les comunicacions, ja que portarà «càrrega científica útil», explica Alarcón. Els investigadors de la UPC ja havien participat en el llançament de satèl·lits de gran envergadura, com l'SMOS de l'ESA i el Lisa Pathfinder de la NASA. En aquest projecte també col·labora l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.

La càrrega útil està formada per sis experiments de diversa índole. Un d'aquests, per exemple, intentarà analitzar per primera vegada el comportament i la resistència en l'espai d'un transistor de grafè, un material que ha revolucionat l'electrònica com a substitut del silici. El transistor s'ha desenvolupat al Reial Institut de Tecnologia (KTH) d'Estocolm.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

MESURAR LA RADIACIÓ / A més a més, el CubeCat-1, mitjançant un comptador Geiger que porta a bord, un instrument que mesura la radioactivitat, analitzarà l'impacte en el nanosatèl·lit de les partícules energètiques altament carregades de l'espai. Així mateix, s'assajarà amb cèl·lules solars desenvolupades a la Universitat Politècnica de Catalunya (una de les cares és un panell captador) i un sistema que servirà per monitoritzar per primera vegada in situ com l'oxigen monoatòmic (una estranya varietat present en les òrbites a baixa altitud) ataca un polímer habitual de components electrònics.

Finalment, també es posarà a prova un nou sistema de recol·lecció sense cables de l'energia ambiental creat a partir d'un treball de la doctoranda Elisenda Bou, en col·laboració amb el MIT i la NASA. S'espera aprofitar la diferència de temperatura entre l'exterior i l'interior del nanosatèl·lit per alimentar perpètuament la balisa de telecomunicacions que porta a bord.