Molts propòsits i pocs recursos per al nou curs

Més anglès, més control sobre els col·legis amb altes taxes de fracàs escolar, més hores de matemàtiques, més formació per als futurs mestres i més alumnes, 20.674 més que l'any passat. Els professors i les instal·lacions seran, aquests sí, pràcticament els mateixos. El nou curs escolar, que engega aquesta setmana a Catalunya (dijous, en l'educació infantil i primària, i divendres, en la secundària), serà un curs amb més innovacions pedagògiques que materials, amb més bona voluntat que recursos. Marcat pel rebuig a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que el ministre José Ignacio Wert confia a aprovar aquesta tardor, aquest també és el curs en què la caiguda de la natalitat -fruit de la crisi- comença a arribar a l'escola: la pública tanca 73 grups de P3, i la concertada, 57 classes de diferents edats.

Aquest 2013-2014 serà a més el curs en què es coneixerà una nova edició de l'informe PISA -l'enquesta que l'OCDE va elaborar durant el 2012 es donarà a conèixer el desembre vinent-, en què Espanya previsiblement tornarà a quedar en evidència. «És possible que hi hagi una lleu millora, potser d'unes dècimes, però en línies generals el més probable és que el fracàs escolar segueixi sent alt», vaticina Francesc Imbernon, professor de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

RESULTATS// El que és evident, afegeix el pedagog, és que «amb una reducció de la inversió en educació, amb una pèrdua de 27.000 docents a tot Espanya i una disminució pressupostària de 3.500 milions d'euros des del 2010, és difícil que els estudiants millorin els seus resultats acadèmics i les competències bàsiques», sentencia.

I mentrestant, afegeix Jaume Aguilar, president del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa els principals sindicats de professors i estudiants de Catalunya, federacions de pares d'alumnes i moviments de renovació pedagògica, els polítics «segueixen adoptant mesures de poc calat, que no resoldran el verdader problema de fons: l'altíssima taxa d'abandonament escolar prematur que hi ha a Espanya, d'un 27% davant del 13% de la mitjana europea».

SALVAR ELS MOBLES / «Està molt bé que es facin plans de xoc contra el fracàs escolar, plans que, per cert, no costen gaires diners i permeten salvar els mobles, però lamentablement aquestes accions només van encaminades a millorar les assignatures que s'avaluen i no el conjunt del sistema», denuncia Pere Farriol, president de la federació de pares d'alumnes Fapaes.

En la seva opinió, una de les carències que es poden posar de manifest aquest curs és que «el professorat encara no està preparat per afrontar reptes com el que proposa la consellera Rigau d'introduir una nova llengua en la docència». «Abans hauria d'haver preparat els docents», diu.

La gestió a curt termini de l'educació que denuncien els presidents del MUCE i de la Fapaes és la que fa que la Generalitat no abordi, per exemple, la planificació de la secundària. «No està posant els mitjans necessaris per posar fi al problema que s'acosta en l'ESO. Hi ha llocs, com la ciutat de Barcelona, on els instituts públics estan al límit i no es construeixen centres nous», denuncia Aguilar, que creu que la massificació de l'ESO que viu la capital catalana no trigarà a afectar més poblacions.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

"Hi ha resignació, com si fos part de la feina aguantar-ho"

LA DEMOGRAFIA MANA / Es tracta, de fet, d'una previsió basada en el repunt de la natalitat registrat a Espanya entre els anys 2000 i 2008 i que els demògrafs defineixen com a fenomen acordió. Els nens nascuts en aquesta època ja estan començant a arribar als instituts, que d'aquí a poc temps necessitaran més espai, mentre les escoles es van buidant. «Un col·legi no s'improvisa: es necessiten dos o tres anys d'obres i, ara mateix, no sembla que Ensenyament tingui plans sobre això», objecta el president del MUCE. A l'entitat li preocupa també la poca atenció que es presta a la formació professional. «L'oferta de cicles formatius augmenta amb comptagotes i tampoc s'estan construint equipaments», lamenta Aguilar.

«Efectivament, a la secundària hi pot haver un problema a mitjà termini, agreujat pel fet que, amb la intensificació de la crisi i les retallades, els professors d'aquesta etapa no han rebut els reforços ni pedagògics, ni de recursos materials necessaris per poder afrontar l'arribada massiva que està prevista per als anys vinents», afegeix el pedagog Imbernon.