ELS ÉSSERS VIUS MÉS GRANS DEL PLANETA
Gegants en perill
Grans incendis com el que crema a les rodalies de Yosemite han tingut sobre les mil·lenàries sequoies de Califòrnia un impacte molt inferior al causat per destrals i motoserres a partir del 1850

La base de la sequoia gegant més voluminosa del món, al costat d’un grup de turistes al parc nacional Sequoia. /
Als Estats Units, on tot és més gran, hi viuen els gegants del bosc: les sequoies. Són els éssers vius més grans del planeta. A Califòrnia, als parcs nacionals Yosemite, Sequoia, Kings Canyon i Redwood, s'hi reprodueixen exemplars que poden arribar als 115 metres. És el cas d'Hyperion, considerat l'arbre més alt del món, una sequoia vermella de la qual només se sap que és al parc Redwood, a prop del límit amb Oregon. La seva localització exacta s'ha guardat en secret des del seu descobriment el 2006 per evitar possibles danys causats per allaus de turistes.
Els boscos de sequoies han patit al llarg dels últims segles infinitat d'incendis com el que durant les dues últimes setmanes ja ha cremat més de 80.000 hectàrees a les proximitats del parc de Yosemite i hi han mort peus colossals que vivien impertorbables des de feia milers d'anys. Però la força de la naturalesa ha tingut un impacte molt inferior al causat per les destrals i les motoserres a partir del 1850. La fusta de sequoia, per exemple, va ser una matèria primera essencial en la reconstrucció de la ciutat de San Francisco després del terratrèmol i l'incendi del 1906. És difícil precisar-ho, però es calcula que avui no queda ni el 5% dels boscos primaris de l'estat. Les sequoies que sobreviuen són monuments naturals que fins i tot han estat batejats amb noms singulars.
Hyperion i altres sequoies vermelles ocupen els primers llocs pel que fa a exemplars esvelts, però el rànquing de volum l'encapçala una espècie pròxima, la sequoia gegant. Un arbre amb nom castrense, General Sherman, té un pes estimat de 2.000 tones i un perímetre de tronc de 31 metres. Se li calcula una edat de 2.000 anys, relativament jove ja que s'han trobat exemplars de 3.500 anys. Aquest gegant és la principal atracció del Sequoia National Park, situat al sud de la Sierra Nevada californiana. La proximitat de la carretera fa que cada dia centenars de diminuts humans es facin una foto a la seva falda.
La comparativa amb les construccions conegudes ajuda a entendre les proporcions hercúlies. L'Hyperion (115) fa tres metres més que la torre més alta del temple de la Sagrada Família (112), mentre que el General Sherman (85) és gairebé igual que l'Estàtua de la Llibertat de Nova Yok (93 metres amb el pedestal). El Monument de Colom de Barcelona (60) quedaria fàcilment amagat sota l'ombra d'aquests arbres gegants.
De Sierra Nevada al món
Notícies relacionadesAfavorides per l'aire humit del Pacífic i aprofitant els núvols plens d'aigua que s'arrauleixen als vessants de Sierra Nevada, les colònies de sequoies van créixer formant boscos d'una bellesa sense parió, sovint en companyia de pins, roures i altres espècies de gran presència. Encara que les indústries de la fusta en va fer desparèixer moltes, des de fa unes desenes d'anys noves tècniques de tala més conservacionistes, així com la creació de zones protegides, han donat un respir als indefensos gegants.
Encara que el seu hàbitat natural són les serres humides de la costa del Pacífic dels Estats Units, les dues espècies de sequoia van ser introduïdes amb èxit a Europa a partir de mitjans del segle XX. Les primeres llavors van arribar a Escòcia el 1953 i aviat es van estendre per grans jardins de França i d'Alemanya. Les més grosses ja han arribat a uns 60 metres d'altura. A Barcelona es pot observar una sequoia vermella al parc del Laberint, mentre que a Santa Fe del Montseny, Espinelves i Viladrau hi creixen algunes sequoies gegants de dimensions certament considerables. Són grosses, sí, però enormement humils davant els seus parents de Califòrnia.
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Referent social Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Entrevista Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou
- Investigació ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Apagada Què ens passa amb la fi del món?
- Referent social Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Enquesta flaix Gairebé un 60% dels espanyols veuen «insuficient» la informació del Govern durant l’apagada, segons el CIS
- El moment del vi Falset obre la temporada primaveral de fires i mostres vinícoles a Catalunya