Les llúdrigues tornen a l'Ebre

Lallúdrigaha tornat a instal·lar-se al tram català del riuEbre, una possibilitat que semblava impensable fa poc més de 20 anys. En una prova inequívoca que s'està recuperant l'ecosistema del riu, per primera vegada en 50 anys s'ha aconseguit fotografiar llúdrigues a laReserva Natural de SebesiMeandre de Flix. Els diferents indicis apareguts al llarg dels últims anys sobre la presència del mamífer s'han confirmat amb les imatges obtingudes pel Grup Natura Freixe, l'entitat que gestiona el parc natural.

«Després de cinc anys de seguiment, hem detectat llúdrigues, fins i tot cries i exemplars juvenils, en un tram de sis quilòmetres», explica el biòlegMarc Viñas, responsable de projectes de la reserva natural. «És un cas atípic», assenyala el també biòlegPere Josep Jiménez,coordinador de la reserva, per destacar la singularitat d'un espai natural gestionat per una oenagé.

Lacontaminacióde les indústries i la construcció d'embassaments, ponts i carreteres, entre altres inconvenients, van acabar amb la presència de la llúdriga i de moltes altres espècies en aquesta zona de l'Ebre. «El 1985, a ningú se li hauria acudit dir que a Flix tornarien a viure-hi les llúdrigues», explica Jordi Ruiz, responsable del departament de protecció de la fauna de la Generalitat i un dels experts sobre la llúdriga més reconeguts a Catalunya.

L'espècie va començar a desaparèixer en aquest tram del riu pels volts de 1960, en un procés que es va estendre per Europa i es va allargar fins al 1985. A partir de llavors es va frenar la regressió i es va iniciar l'evolució a la inversa. Viñas explica que elretorn de la llúdrigaa aquesta zona de l'Ebre «és una excel·lent notícia» i el resultat d'anys d'esforç compartit amb entitats, administracions i la població en general. «És un tresor que se suma a la resta dels valors d'aquest espai natural», insisteix el responsable d'aquest projecte.

Especialment feliç per la notícia es mostraMarc Mur, alcalde de Flix, una població que durant els últims anys s'ha vist assetjada per la contaminació de l'embassament i el tancament d'empreses. Mur destaca la tasca duta a terme pel Grup Natura Freixe i assegura que s'estan «recollint els fruits de molts anys de feina». L'alcalde recorda que la reserva natural és propietat de l'Ajuntament i que pot representar un important potencial turístic.

Salut ambiental

La presència de llúdrigues és un indicador delbon estat d'un riu, perquè aquesta espècie s'instal·li en un lloc les aigües han de tenir qualitat i contenir els peixos de què s'alimenta, i s'hi ha de conservar l'estructura de les riberes. Tot això s'ha aconseguit a Flix a partir dels programes que es van emprendre fa més de dues dècades. El 2001 es va començar a reintroduir-hi la cigonya blanca (en l'actualitat hi ha 14 parelles reproductores), a potenciar els aiguamolls mitjançant el pasturatge de cavalls procedents de la comarca francesa de la Camarga (es disposa de 10) i a recuperar el bosc de ribera; i el 2008 es va iniciar el pla per recuperar la llúdriga.

Un altre remei per a la recuperació del medi natural de la zona és el projecte que es va iniciar al març per netejar el fons de l'embassament de Flix. Amb un pressupost de 165 milions d'euros, està previst retirar-ne les més de 700.000 tones de residus contaminants dipositats a l'embassament durant els 100 anys d'activitat de la indústria electroquímica.

Noves investigacions

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

"Hi ha resignació, com si fos part de la feina aguantar-ho"

Ruiz insisteix que les llúdrigues detectades a Flix representen «la guinda» en la tasca per a la recuperació de l'ecosistema «en una de les zones amb la contaminació més alta d'Europa». I aclareix que encara no s'ha constatat que la llúdriga s'estigui reproduint a la reserva, però està segur que «no trigarà a fer-ho».

Els responsables de laReserva Natural de Sebesestan buscant en l'actualitat fons per finançar la recerca aigües avall de Flix. L'objectiu és analitzar si la llúdriga també s'ha expandit fora de la reserva. «És un procés lent, amb conques de rius que estan aïllats i que, com en el cas del Francolí i el Gaià, tenen trams sense aigua, però la recuperació va avançant i és probable que d'aquí 10 o 15 anys la presència de llúdrigues s'hagi estès a tot Catalunya», vaticina Ruiz.