Els Mossos són l'única policia que no valora els idiomes

Els Mossos d'Esquadra són actualment l'única policia que a Espanya no reconeix el coneixement de llengües estrangeres com a mèrit puntuable per als ascensos o els concursos per a l'obtenció de places. A pesar de ser la policia de referència a Catalunya, un territori amb un gran pes del sector turístic, i tot i haver destacat en el combat contra xarxes internacionals de crim organitzat, als mossos a nivell intern no els serveix de res poder acreditar de forma oficial que tenen una titulació en idiomes. Ara per ara, les dues úniques llengües per les quals s'obté una puntuació són el català (es valora especialment el nivell B) i l'aranès.

La política lingüística dels Mossos contrasta amb la de la resta de les policies d'Espanya. Així, per exemple, la Guàrdia Urbana barcelonina sí que premia amb fins a dos punts els idiomes estrangers per optar a tots els ascensos. Passa el mateix a la Guàrdia Civil, on el coneixement d'idiomes, que s'ha d'acreditar davant un tribunal militar, també suma punts per a tots els ascensos i és a més un requisit imprescindible per a determinats destins internacionals.

REQUISIT PER A L'ESCALA EXECUTIVA / En el cas del Cos Nacional de Policia, l'acreditació del coneixement d'idiomes estrangers no solament suma punts de cara a la promoció interna, sinó que tenir un nivell intermedi d'anglès o francès és requisit indispensable per a tots aquells que vulguin accedir a l'escala executiva, és a dir, d'inspector cap amunt. També l'Ertzaintza, l'altre cos autonòmic com els Mossos, concedeix una puntuació pel coneixement de llengües

foranes.

Aquesta situació queda patent en la resolució del passat 22 de febrer en què la Conselleria d'Interior estableix les bases per al concurs general -pel qual, a partir dels punts que acredita el mosso sol·licitant, pot aconseguir canviar de destí-,

així com en les últimes convocatòries d'ascensos a cap, sergent, subinspector, inspector i intendent. En aquestes resolucions s'estableix, per exemple, que el nivell superior de català, conegut com a nivell D, es valora amb un o dos punts, depenent de la convocatòria. L'única altra llengua el coneixement de la qual es premia és l'aranès, que inaugura l'apartat d'altres mèrits. Sota l'epígraf de «coneixements de llengua aranesa», en l'últim concurs de places d'aquest any, s'assenyala que «els certificats acreditatius de coneixements de llengua aranesa expedits pel Consell General d'Aran o equivalents es valoren amb fins a 1,5 punts com a màxim». En les proves d'ascens se'ls concedeix 0,5 punts.

En totes aquestes bases, en cap moment es consideren com un mèrit puntuable les llengües estrangeres, una cosa sorprenent tenint en compte que, tan sols a Barcelona l'any 2012, els Mossos van atendre un total de 27.000 denúncies d'estrangers.

FUTURES CONVOCATÒRIES / Fonts oficials dels Mossos d'Esquadra van reconèixer a aquest diari que actualment el coneixement d'idiomes no es recompensa amb punts, encara que van assegurar que s'està estudiant la manera que en futurs concursos de places sí que puntuïn els títols oficials d'algunes llengües, especialment l'anglès i el francès. A més a més, van destacar que, encara que no s'inclogui entre els mèrits, al cos sí que es treballa l'aprenentatge d'idiomes en algunes especialitats. Els sindicats policials fa anys que estan reclamant que Interior reconegui com a mèrit el domini, acreditat mitjançant títols de centres com l'Escola Oficial d'Idiomes, d'una llengua estrangera. Però ja han passat els consellers Joan Saura i Felip Puig i aquest assumpte encara no s'ha solucionat.

Notícies relacionades

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Colossal aposta ara per ‘ressuscitar’ el tigre de Tasmània

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) està batallant pel reconeixement de les llengües des de l'any 2009. En una carta del mes d'octubre del 2011, el seu secretari general, David José, va lamentar que «en la fase de concursos no es valora el coneixement acreditat d'idiomes, malgrat que alguns agents porten aquest bagatge personal adquirit de fora del cos per donar un servei públic com el que s'espera d'una policia moderna». Aquest responsable sindical va justificar la importància de valorar els idiomes, perquè «cada vegada és més freqüent que els Mossos hagin de donar servei a persones que utilitzen llengües diferents del català o el castellà, especialment en aquelles zones d'influència turística o que compta amb un alt percentatge d'immigració».

Davant aquestes peticions, Interior es va defensar assegurant que la llei (del 2006) que regula la provisió de places als Mossos solament valora els cursos de formació i perfeccionament que estan directament relacionats amb la funció que s'ha de dur a terme a la plaça que es persegueix obtenir. «Actualment, entenem que no hi ha llocs de treball identificats les funcions dels quals permetin valorar com a mèrit els cursos de llengües estrangeres», es va respondre des de la conselleria.