Les persones que viuen més de 100 anys tenen nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric en sang

¿Per què algunes persones superen els cent anys amb bona salut mentre altres no arriben a la vellesa? Un nou estudi impulsat per investigadors de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central i la Universitat de Girona (UdG) aporta noves claus per entendre aquest fenomen. El treball, pioner en el seu enfocament i metodologia, conclou que les persones centenàries presenten nivells més baixos de glucosa, creatinina i àcid úric en sang, però també subratlla que aquests factors biològics no n'hi ha prou per si sols per explicar la longevitat.

L'estudi ha analitzat els biomarcadors més habituals en sang -com la ferritina, el colesterol, l'hemoglobina glucosilada o l'àcid úric- de persones que han superat els 100 anys i els ha comparat amb els de persones que no van assolir aquesta edat. Els resultats revelen un perfil clínic característic entre els centenaris: nivells intermedis de colesterol i ferritina, i especialment baixos de glucosa, creatinina i àcid úric.

Menor inflamació i millor funció renal

Aquests paràmetres estan relacionats amb una menor inflamació, millor funció renal i un bon control metabòlic, factors associats a una major supervivència en edats avançades.

Un dels descobriments més rellevants és la importància del control de la glucosa, tant en la seva mesura en dejú com en els valors d'hemoglobina glucosilada (HbA1c). Segons els autors de l'estudi, mantenir uns nivells estables i baixos de glucosa podria ser un dels indicadors més robustos de longevitat. Això confirma observacions prèvies sobre el paper del metabolisme de la glucosa en l'envelliment cel·lular i el desenvolupament de malalties cròniques.

Però viure més no és només una qüestió d'analítiques. Així ho recorda Manuel A. Moreno, investigador de l'IDIAPJGol i del grup GRECS de la UdG, i primer signant de l'estudi: "La longevitat no depèn únicament dels valors clínics, sinó també de l'entorn en què viu la persona i de com s'adapta a ell. Es tracta d'un procés multifactorial que combina biologia, comportament i condicions socials". De fet, el treball mostra una dada cridanera: el 24% de les persones centenàries estudiades estaven exemptes de copagament sanitari, cosa que indica que procedien de contextos socioeconòmics desfavorits.

Aquesta proporció contrasta amb el 3,8% registrat entre els no centenaris. A més, gairebé un 30% dels centenaris vivien en barris urbans amb alts índexs de desigualtat -mesurats a través de l'índex de Gini-, cosa que suggereix que factors com la resiliència, el suport comunitari o determinats estils de vida poden compensar els desavantatges estructurals. "És sorprenent veure que, malgrat créixer i envellir en contextos difícils, moltes d'aquestes persones van assolir una longevitat excepcional.

Fortalesa adaptativa

Notícies relacionades

L’esquizofrènia, el parkinson i l’autisme començarien ja al ventre matern

Desarticulada a Barcelona una xarxa que va robar milers de mòbils que després acabaven al Marroc i la Xina

Això ens parla d'una fortalesa adaptativa, tant biològica com social, que encara no entenem del tot", destaca Moreno. El concepte de resiliència biològica, que apareix amb força en aquest estudi, planteja que certs individus tenen una capacitat natural per recuperar-se d'adversitats físiques o socials de forma més eficaç. La pandèmia de la covid-19 ha ofert un context inèdit per observar aquests fenòmens. Segons l'estudi, les persones que van millorar els seus biomarcadors durant la pandèmia van tenir més probabilitats de viure més temps, cosa que reforça la hipòtesi que la resiliència no és només una condició estàtica, sinó una capacitat dinàmica que pot activar-se davant situacions d'estrès extrem.

En definitiva, viure més de cent anys sembla ser el resultat d'una complexa interacció entre factors clínics, socials i personals. Mentre la ciència afina la seva comprensió dels mecanismes biològics de l'envelliment, aquest estudi recorda que la longevitat també es construeix en el dia a dia: en com mengem, ens movem, ens cuidem i, sobretot, en com afrontem les dificultats. Aquest treball és el primer que analitza la relació entre canvis en els biomarcadors i longevitat durant la pandèmia, incorporant dades tant individuals com contextuals. Gràcies a aquesta combinació, els investigadors han pogut controlar variables de confusió i oferir una imatge més completa del fenomen de la longevitat.