Medi ambient

Catalunya publica el primer mapa de contaminació lluminosa realitzat per un superordinador

El nou model permet avaluar amb precisió la qualitat del cel nocturn i preveure com evolucionarà

ecoturismo3

ecoturismo3

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Catalunya compta ja amb el primer mapa complet de contaminació lluminosa, elaborat mitjançant tècniques avançades de modelització i amb el suport de superordinadors. L’eina, impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i desenvolupat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), proporciona una visió sense precedents sobre l’impacte de la llum artificial al cel nocturn, clau tant per a la conservació de la biodiversitat com per al benestar humà.

El projecte, dins de la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn 2024, ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i es basa en un model matemàtic que simula com es propaga la llum en funció de l’atmosfera i les característiques de l’enllumenat. Per generar el mapa, amb una resolució d’un quilòmetre quadrat i cobertura total del territori català, s’han realitzat més de 600.000 hores de càlcul utilitzant tres supercomputadors, un d’ells del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Zones contaminades

El resultat és una eina que no només diagnostica la situació actual, sinó que permet anticipar com evolucionarà el cel nocturn en funció de decisions sobre il·luminació exterior o canvis urbanístics. A diferència d’aproximacions anteriors basades exclusivament en imatges per satèl·lit, aquest model ha incorporat l’inventari públic de l’enllumenat municipal de Catalunya, que recull més d’1,56 milions de punts de llum.

Segons les dades recollides, les zones amb més contaminació lluminosa es concentren al litoral català i a les àrees urbanes i industrials de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. També destaquen alguns nuclis rurals amb elevada pressió turística, com la Vall d’Aran, la Seu d’Urgell o la Cerdanya. Al contrari, les regions de l’interior i altres punts del Pirineu, així com els espais naturals protegits com el Montsec, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el Parc Nacional d’Aigüestortes, conserven una excel·lent qualitat del cel nocturn.

Notícies relacionades

La informació del mapa es complementa amb les dades en temps real que proporciona la Xarxa d’Obsere de la Contale Lumínica (XOCL), un sistema distribuït de sensors fixos que registren constantment la brillantor del cel des de múltiples punts. El mapa està disponible públicament a través del portal del Departament i s’anirà actualitzant de forma progressiva fins al 2026. També pot ser d’utilitat per a astrònoms aficionats i ciutadania en general interessada a localitzar zones òptimes per a l’observació de fenòmens celestes, com les Llàgrimes de Sant Llorenç a l’agost.

La Generalitat preveu invertir més de nou milions d’euros fins al 2028 en mesures per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior en espais naturals sensibles. Entre les actuacions ja en marxa figuren el desplegament d’un pla específic al Parc Natural de la Serra del Montsant, l’inici dels treballs de protecció al Parc Natural dels Ports i un procés participatiu per preservar el cel nocturn a l’entorn del Montsec. Totes aquestes accions s’alineen amb els objectius de la futura llei europea de restauració de la natura, que exigeix condicions adequades de foscor i qualitat acústica per garantir la recuperació d’hàbitats.