Victòria Peñafiel: "La mare primípara té la sensació de ser una inútil"

Mare de tres fills i una quarta en camí, retrata en el seu trànsit cap a aquest món uns éssers que tan sols fa uns dies que respiren i en els quals encara batega la ferida del cordó umbilical (www.victoriapenafiel.com).

-Aquestes fotos em recorden¿

-¿La famosa Anne Geddes? Ella en va ser la pionera i la que va popularitzar la fotografia de nadons i bebès, però també va crear el clixé del bebè vestit amb una gorra de vaca o dins d'una carbassa de Halloween.

-¿I vostè quina imatge busca?

-La meva intenció és reforçar la idea intrauterina. Una setmana després del part els nadons encara conserven l'instint d'estar amb molt poc espai i tenen una capacitat postural increïble, semblen de goma. Si em donen via lliure, intento fer fotos que no només siguin el nen dormint. M'agrada quan badallen o les ganyotes que fan quan estan en la fase REM del son. Una vegada una mare em va demanar una foto de la seva filla plorant: «Ella també plora, és part de la realitat i vull recordar-ho».

-¿Com es va especialitzar en aquest tipus de fotografia?

-Fins fa tres o quatre anys jo era traductora i escriptora. Em passava entre vuit i dotze hores diàries davant de l'ordinador, absolutament sola. Necessitava sortir al carrer i fer alguna cosa diferent i durant l'embaràs del meu tercer fill vaig començar a fixar-me en aquest tipus de fotos. Em va semblar que era superfàcil i que resultava, però no comptava que els nens t'oloren, es desperten, es molesten, fan pipís i caques en el moment més inesperat i, sobretot, no comptava amb el factor humà.

-¿Què vol dir?

-Que tractes amb pares que la majoria són primípars, que les mares estan hormonalment revolucionades, tenen les emocions a flor de pell i poden estar vivint un moment àlgid de la seva vida, però també un moment molt difícil. Has d'atendre la criatura però sobretot has d'atendre els pares. Jo no estava preparada per a aquesta relació cara a cara, però a força de mantenir converses molt íntimes i filosòfiques durant les quatre o cinc hores que duren les sessions m'hi vaig anar acostumant.

-¿Per què el naixement d'un fill pot ser un moment «difícil»?

-Per aquí passen tota mena d'experiències: embarassos bons i dolents, parts naturals, vaginals, per cesària, programats, nens amb complicacions... Com a les pel·lícules, pensem que tot anirà ràpid i bé, però a vegades la realitat ens dóna una bufetada. A més a més de les complicacions mèdiques, estàs coneixent una persona nova que es comunica amb tu d'una manera molt animal i visceral i tu has d'aprendre a interpretar els seus senyals.

-¿Què és el que més angoixa les dones que passen pel seu estudi?

-Quan ets mare primípara tens la sensació de ser una inútil. Metges, familiars i amics haurien de donar menys consells i més suport a les mares; dir-los que tot anirà bé, que poden fer-ho, perquè amb el temps cada una anirà trobant la seva manera de fer les coses. En això no hi ha un sant grial.

-¿Han influït totes aquestes converses en la seva pròpia maternitat?

-A partir de les experiències de mares, pares, metges, llevadores, doules i àvies he fet una evolució psicològica en la meva manera de veure el procés de formació d'una nova vida. Vaig tenir tres embarassos en tres anys, els tres parts van ser molt ràpids, i la criança, molt atabalada. Volia tenir un quart fill per transformar tota aquesta experiència en energia positiva i poder disfrutar més tot el procés.

-¿De quants mesos està?

-Doncs no ho sé... De sis, em sembla. Surto de comptes al setembre.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

-Com es nota que és el quart. ¿Es pot saber com s'ho fa?

-No ho sé, la veritat. Amb les tres critures treballava sola a casa i escrivia amb una mà i donava el pit amb l'altra. El més graciós del cas és que jo no era de bebès, ni em considerava especialment marassa, ni tenia un instint maternal exacerbat, no era una cosa meditada. Pots influir sobre el que t'està passant fins a un cert punt, en funció de la informació que tinguis o del teu caràcter, però al final tires endavant amb el que t'ha tocat viure.