Un 20% dels espanyols ha necessitat atenció mèdica per problemes de salut mental l’últim any

La valoració general del funcionament del sistema sanitari públic a Espanya es manté estable respecte a les onades anteriors, assenyala Sanitat. El Baròmetre explora per primera vegada l’accés a determinades proves diagnòstiques davant un problema de salut nou. El 23,1% de la població diu que s’ha hagut de realitzar una ecografia; el 16%, un TAC; el 15,2%, una ressonància, i el 4,8%, una colonoscòpia l’últim any.

Els temps d’espera varien significativament: un 54,9% de les ecografies i un 55,5% dels TAC es van realitzar en menys d’un mes des que es van indicar, mentre que el percentatge baixa al 40,1% en les colonoscòpies. Aquesta última prova, segons manifesten les persones entrevistades, registra el màxim temps mitjà d’espera (113 dies), davant els 37 dies de mitjana de la ressonància.

Urgències, el més valorat

Aquesta edició de l’enquesta s’ha elaborat a partir de 2.452 entrevistes realitzades l’abril d’aquest any. Els serveis d’Urgències del 061/112 (7,34 punts) i l’atenció hospitalària a pacients ingressats (7,10) encapçalen la llista dels més ben valorats. Els segueixen l’atenció primària i les consultes d’atenció hospitalària, tot i que en aquestes últimes es percep una menor satisfacció.

Un 80,7% de la població ha acudit al metge del seu centre de salut en els últims 12 mesos, i un 44,7% ha sigut atesa per un especialista de l’àmbit hospitalari. En els dos nivells, més del 80% valora positivament l’atenció rebuda. Destaca la «confiança i seguretat» que transmet el personal sanitari. En hospitalització, el 9,9% de la població ha patit algun ingrés l’últim any, i un 81,4% valora positivament la seva experiència. A Urgències, utilitzades pel 48,4% dels enquestats, el grau de satisfacció arriba al 72,8%.

Aconseguir cita

Un 24,3 % de la població declara haver tingut, en alguna ocasió, problemes per accedir al seu metge de família. D’aquests casos, més de la meitat va acudir finalment a Urgències, mentre que un altre 30% no va acudir a la cita en la data que li van assignar, perquè en aquell moment ja no necessitava atenció.

La coordinació entre nivells assistencials rep una valoració positiva del 51,8%. No obstant, el 34,1% considera que la situació de les llistes d’esperaha empitjorat l’últim any. A més, el 4,6% afirma haver hagut de deixar de prendre algun medicament prescrit per motius econòmics.

Si es parla de salut mental, el 20,6% de la població ha requerit atenció sanitària per aquesta raó l’últim any. El 52% va acudir a la sanitat pública, l’11,6% a través d’assegurances privades i un 30,3% mitjançant pagament directe. En l’àmbit públic, l’atenció va ser prestada sobretot per psiquiatres (38,6%), metges de família (37,5%) i psicòlegs (16,6%). El 60,5% es mostra satisfet amb l’atenció rebuda i el 85,1% afirma que va ser igual o millor de l’esperat, tot i que un 24,3% refereix que la seva situació no va millorar.

Les assegurances privades

Un 19,7% de les persones entrevistades disposa d’una assegurança mèdica privada contractada per elles o per algun membre de la seva família, i un 9,7%, la té a través de la seva empresa. Aquesta xifra, admet el Ministeri de Sanitat, reflecteix que «una part de la població recorre a assegurances privades, en molts casos, a la recerca de més agilitat o comoditat en l’accés a determinades prestacions sanitàries». No obstant, es precisa, «aquesta elecció no implica necessàriament una desconfiança cap al sistema públic, sinó que sol tenir un caràcter complementari».

De fet, més del 60% dels que compten amb una assegurança mèdica privada consideren que, davant un problema de salut greu, la sanitat pública els oferiria un tractament millor. Aquesta dada confirma que, fins i tot entre els que disposen de cobertura privada, es manté una elevada confiança en la capacitat resolutiva del sistema públic. La percepció de seguretat, eficàcia i qualitat professional consolida la sanitat pública com el principal referent per afrontar situacions clíniques complexes», apunta el ministeri.

Últims 12 mesos

Sanitat incideix en aquest 53,9% de la població que considera que el sistema «funciona bé o bastant bé» davant el 45,1% que opina que necessita canvis importants o profunds. Quan s’analitza l’opinió de les persones que han utilitzat els serveis sanitaris públics en els últims 12 mesos, «la percepció millora significativament». El 80,7% de la població declara haver acudit a atenció primària i un 44,7%, a atenció hospitalària.

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

Finalment, un 32,7% de la població ha accedit a la seva història clínica en la sanitat pública, mentre que un 34,4% desconeix aquesta possibilitat i un 20,6% no disposa o no sap utilitzar els mitjans digitals. El 49,7% de la ciutadania utilitza algun certificat electrònic per a tràmits administratius, cosa que facilita l’accés a serveis com la història clínica electrònica.

El sistema de recepta electrònica és conegut pel 66,2% de la població, però només un 20,3% ha utilitzat aquesta funcionalitat. A més, el 43,2% sap que el seu historial clínic pot ser consultat per professionals sanitaris d’altres comunitats autònomes. Respecte a la intel·ligència artificial, el 53,4% ha sentit parlar que s’aplica en salut. La majoria es mostra favorable que s’informi el pacient sobre si s’utilitza (85,5%), i que pugui negar-se que les seves dades siguin utilitzades en per desenvolupar-la (77,5%). Un 68% considera necessari legislar específicament l’ús d’IA en salut.