Un foc de gran intensitat

L’incendi de Paüls és un clar exemple de com les flames estan adquirint una dimensió fins ara desconeguda. Els bombers descarten que sigui un foc de sisena generació, però la seva velocitat i intensitat fan entreveure el que poden arribar a ser els pròxims sinistres forestals.

Un foc de gran intensitat
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El món està assistint a l’aparició d’incendis cada vegada més voraços que, a diferència dels que es donaven abans, ara es propaguen amb més rapidesa, afecten extensions més àmplies de terreny i causen més danys al seu pas. L’incendi de Paüls, que en menys d’un dia ja ha cremat gairebé 3.000 hectàrees, és un clar exemple de com aquests focs estan adquirint una dimensió fins ara inaudita.

¿Però està Tarragona davant un megaincendi? ¿Un gran foc forestal d’alta intensitat? ¿Un incendi de quarta, cinquena o sisena generació? Els bombers mobilitzats sobre el terreny parlen per ara d’un foc de gran intensitat i descarten, de moment, que estiguem davant un incendi de sisena generació com els de Califòrnia (2025), Xile (2024) i Portugal (2017). Tot i així, segons expliquen els experts, la intensitat de les flames i la seva velocitat de propagació plantegen que estem davant un incendi de nova generació, alimentat pel canvi climàtic i, sobretot, difícil d’extingir. Però ¿per què?

Els grans incendis del segle XXI ja no es poden analitzar només per la superfície que arrasen. Ara, el que marca la gravetat d’un foc és el seu comportament i factors com la seva velocitat de propagació, la intensitat de les flames i la seva capacitat de desbordar els sistemes d’extinció.

En el cas de Paüls, per exemple, s’observa que el foc va avançar a gran velocitat per culpa, entre altres causes, de ratxes de vent de fins a 90 km/h que alimenten el recorregut de les flames. Els bombers mobilitzats sobre el terreny afirmaven que les tasques d’extinció estaven sent especialment complexes i que l’objectiu era estabilitzar almenys un flanc de l’incendi per contenir l’expansió de les flames i evitar que entressin al parc natural dels Ports.

Notícies relacionades

Aquesta situació, lluny de ser una anomalia, s’ha observat en alguns dels megaincendis viscuts en els últims anys a diferents llocs del món. Els experts afirmen que, a diferència dels incendis convencionals, ara es donen cada vegada més focs que mostren un comportament extrem, com per exemple una propagació molt veloç, flames de gran alçària i una intensitat que impedeix qualsevol atac directe. "Estem veient un clar augment dels anomenats megaincendis, que són els que avancen de manera ràpida, mostren comportaments impredictibles i que, a més, fins i tot arriben a estar fora de la capacitat d’extinció", comenta Mariona Borràs, enginyera de muntanyes i responsable de l’àrea de Base Social i Comunitat de la Fundació Pau Costa, que també adverteix que "ens falten eines fiables que ens permetin entendre com es comporten aquests incendis de nova generació".

Darrere d’aquesta nova generació d’incendis hi ha un factor que els experts assenyalen com un dels principals responsables de l’augment de la voracitat de les flames: el canvi climàtic. "Els extrems climàtics i atmosfèrics, des de les altes temperatures fins a la sequera del terra, destaquen com el principal vector que està augmentant la gravetat dels megaincendis. Es tracta de manifestacions directes del canvi climàtic sobre el terreny", va comentar Cristina Montiel Molina, catedràtica de Geografia a la Universitat Complutense de Madrid i especialista en gestió forestal, durant un acte organitzat per la plataforma Science Media Centre España. Un exemple molt il·lustratiu, va explicar, és la combinació entre absència de pluges i altes temperatures sobre un bosc, fet que acaba assecant la vegetació molt més ràpid del que és habitual. L’abandonament de terres i el canvi en els usos del terreny afavoreixen els incendis. El canvi climàtic amplifica els efectes.