El 80% dels profes no tenen nivell per fer classes en anglès

Vuit de cada deu professors de primària i secundària catalans no tenen prou nivell d'anglès per impartir amb fluïdesa una classe en aquest idioma (B-2 o l'equivalent al First Certificate), tot i que la llei d'educació de Catalunya (LEC), en vigor des del 2010, ho estableix com a requisit per optar a una plaça pública de docent. Aquest baix percentatge, que pot ser vist com una mostra més de l'escàs nivell de llengües estrangeres que tenen en general els ciutadans espanyols, posa en entredit els plans de la Generalitat encaminats a elevar el nivell d'idiomes dels estudiants, un assumpte del qual la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha fet bandera.

Segons dades de la Conselleria, només un 18,67% dels docents catalans acrediten el nivell necessari, i això inclou els professors especialistes en Llengua Anglesa, que són, de fet, els únics reconeguts per impartir les classes de l'assignatura d'anglès. Ensenyament obté aquestes xifres a partir d'una jornada laboral concreta, en aquest cas la del 29 de maig passat: aquell dia, dels 71.691 professors que van treballar a les escoles i els instituts públics de Catalunya, un total de 13.388 tenien acreditat un nivell d'anglès B2 o superior. Perquè la suma arribi a aquest 18,67%, un 8,72% eren professors especialistes d'anglès, és a dir, eren els titulars d'aquesta assignatura. A la resta, un 9,95%, se'ls considera capacitats per fer classes de matèries no lingüístiques. Així mateix, un 15,15% era personal funcionari, i el restant 3,52%, interí o substitut.

LLUNY DEL QUE DIU LA LLEI / Rigau ha afirmat en repetides ocasions que està decidida a garantir que els estudiants que acaben el batxillerat puguin demostrar un domini de l'anglès equivalent al B-1, el nivell previ al First Certificate. Lluny d'això, la realitat diu que «el nivell mitjà amb què els alumnes arriben a la universitat és d'A-2, inferior al desitjat», explica Cristina Escobar, professora d'aquest idioma en el màster de formació del professorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinadora del grau de mestre de primària que aquesta mateixa universitat imparteix en llengua anglesa. «El cert és que les proves de nivell que fem als estudiants quan ingressen proporcionen uns resultats d'allò més variats: des de l'A-1, el més bàsic i elemental, fins al C-1, per sobre del B-2», comenta.

A més a més, opina Escobar, «el simple fet de tenir un bon nivell en un idioma no ha de ser criteri suficient perquè una persona sigui capaç d'impartir classes». Cal, insisteix, «que acrediti un perfil més complex, que tingui coneixements didàctics sobre com ensenyar la matèria no lingüística i que domini el lèxic bàsic d'aquella assignatura». També és important que aquell professor «conegui la realitat tant del centre en què està treballant com del seu entorn», conclou en una referència clara als col·legis (concertats) que aposten per contractar professors natius anglòfons.

EL DECRET DE PLANTILLES /«Encara que és innegable que el nivell mitjà en llengua anglesa augmenta d'any en any, també és cert que encara hi ha un cert marge de millora», admet Francesc Codina, degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic, on el curs que ve impartirà un doble grau d'infantil i primària en llengua anglesa dins del pla de millora de la formació inicial del professorat. I és que els estudiants, assegura Codina, «cada vegada demanen més anglès, conscients de la importància de dominar l'idioma».

Notícies relacionades

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

Els permisos retarden el pla per potabilitzar més aigua del Besòs

L'actual escassetat de professio-nals preparats posa també en entredit la intenció recollida en el nou projecte de decret de plantilles docents, en virtut del qual els directors de col·legis i instituts podran escollir el 50% del professorat dels seus centres en funció d'un perfil específic. D'aquesta manera, un responsable d'escola que vulgui que la meitat dels seus docents siguin capaços de fer en anglès les classes de matemàtiques, ciències o música ¿podrà trobar prou mestres?

«Els números no quadren», respon Montserrat Ros, secretària d'Educació de CCOO a Catalunya. «El pitjor és que si els docents que tenen el nivell necessari de llengua anglesa es concentren tots en uns quants centres, aquells que tinguin el foment de l'anglès com a eix del seu projecte educatiu, ¿què faran la resta de col·legis?», pregunta Ros, que està participant aquests dies en la negociació del polèmic decret de plantilles.