Els escolars milloren en lectura però empitjoren en redacció PROGRESSOS EN GEOMETRIA

Els escolars comencen a millorar en comprensió lectora -gràcies, entre altres coses, a les desenes de plans de lectura que s'han posat en marxa els últims temps-, però segueixen ensopegant amb l'expressió escrita. Tant si és en català, en castellà com en anglès, els alumnes que acaben l'educació primària aquest any segueixen tenint seriosos problemes amb les redaccions, segons revelen els resultats de les proves de competències bàsiques fets públics ahir per la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. «És una de les àrees clarament millorables», va sentenciar la consellera.

Encara que les proves d'aquest any han estat una mica més complicades que les de l'anterior, el cert és que els alumnes de la promoció del 2013 han mantingut nivells semblants als del curs passat en Matemàtiques, Llengua Castellana i Anglès, però han punxat en Llengua Catalana, on la nota mitjana ha estat de 71,1 punts. Lluny dels 79,6 obtinguts de mitjana el curs anterior. «És que aquesta vegada hem apostat per un nou model amb què ha augmentat el grau de dificultat», va justificar Rigau, que va xifrar aquest grau de complexitat superior en uns 7 punts.

Així, els 71.117 alumnes que es van presentar a les proves van haver de demostrar, a més de les seves competències en comprensió lectora, si eren capaços de reflexionar i valorar la informació recollida en un text, tant en Castellà com en Català. En Anglès se'ls van introduir preguntes de lèxic, morfosintaxi i ortografia a través d'una redacció, mentre que en Matemàtiques se'ls va instar a dibuixar gràfics i buscar equivalències i percentatges.

«Volíem evitar que els col·legis caiguessin en la temptació d'entrenar els alumnes per a aquesta prova. Per això, en aquesta cinquena edició s'han canviat alguns enfocaments», va detallar Rigau. També s'ha modificat l'informe que Ensenyament enviarà a les famílies, «amb una comparativa perquè els pares puguin saber quines són les competències dels seus fills respecte a la mitjana dels escolars catalans».

ESCOLES ENDARRERIDES / I tot i que la consellera va assegurar que «la complexitat més elevada de les proves no ha afectat el diferencial que hi ha entre escola privada i escola pública», sí que va haver d'admetre que la bretxa és cada cop més greu en els barris socioeconòmicament més desafavorits, en el que els tècnics anomenen ara escoles d'alta complexitat. «A l'incrementar la dificultat, l'alumnat d'aquestes escoles ha obtingut millors resultats en castellà que en català», va observar Rigau. Les diferències socioculturals, va afegir, s'evidencien més en l'àmbit lingüístic que en el matemàtic, perquè aquí «l'entorn familiar té menys pes i, en canvi, va més lligat a les aptituds personals dels alumnes».

¿I què pensa fer amb aquests alumnes que van més endarrerits i que, de passada, contribueixen a abaixar la mitjana del sistema? De moment, va dir Rigau, s'està treballant a identificar quins col·legis són els que es queden enrere. Segons les primeres estimacions, suposen entre un 12% i un 15% dels centres catalans, «uns 8.800 alumnes», va apuntar la directora general d'Educació Infantil i Primària, Alba Espot.

A aquestes escoles se'ls farà, va prosseguir Rigau, un seguiment individualitzat. Entre altres mesures, aquesta espècie de pla de xoc «no només preservarà la immersió lingüística com a model, sinó que s'ha de fer un esforç suplementari perquè en aquests barris, amb alumnes d'orígens molt diversos, no s'empobreixi el llenguatge». «¿Per què els mestres no van introduint un lèxic més culte a classe? ¿Per què no usen expressions com fressa eixordadora en lloc de soroll molt fort?», va suggerir. L'exemple no és intranscendent. La fressa eixordadora apareixia a la pregunta més criticada de les proves de competències d'aquest any.

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

J Els millors resultats de les proves de sisè de primària els han aconseguit les Matemàtiques, on la puntuació mitjana dels escolars ha estat de 76,3, davant del 80,2 que van treure els seus companys del 2012. En Llengua Castellana i en Llengua Anglesa hi ha hagut un empat en 73 punts sobre 100.

J Els xavals que ara acaben la primària han millorat notablement en geometria, una altra de les assignatures pendents de l'escola catalana. «Sabem que el sistema pot millorar encara molt, però creiem que el camí iniciat és bo», va dir Rigau, que va rebutjar les crítiques dels que diuen que aquestes proves són «una pantomima».