La reparació d'òrgans amb cèl·lules mare a la carta encara queda lluny

Els científics celebren l'avanç obtingut amb la clonació, però destaquen que no és un camí fàcil

Shoukhrat Mitalipov, l’investigador que ha coordinat la clonació cel·lular a la Universitat de Ciència i Salut d’Oregon, als Estats Units.

Shoukhrat Mitalipov, l’investigador que ha coordinat la clonació cel·lular a la Universitat de Ciència i Salut d’Oregon, als Estats Units. / OHSUi

1
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona / ANTONIO M. YAGÜE / Madrid

L'obtenció de cultius de cèl·lules mare humanes a partir de la clonació d'una cèl·lula de la pell és un pas més enllà en la biologia moderna, una autèntica fita, però això no significa que estiguin a tocar teràpies reparadores que ho curin tot i molt menys que es vagin a fabricar clons a semblança de llunàtics donants.

Notícies relacionades

La tècnica de transferència nuclear utilitzada per la Universitat de Ciència i Salut d'Oregon (OHSU), autora de la primícia, és massa complexa perquè es generalitzi de la nit al dia com a fàbrica de cèl·lules humanes. "La logística necessària, així com l'accés continu a òvuls de donants, no és una cosa que es pugui permetre qualsevol. Crec que no serà tan fàcil incorporar-ho a l'arsenal terapèutic", cita com a exemple Ángel Raya, investigador en cèl·lules mare de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). El mateix opina Pia Cosma, especialista en reprogramació del Centre de Regulació Genòmica (CRG): "Encara que tècnicament pot ser semblant, hi ha gran diferència entre fer aquestes coses amb ratolins i amb humans".

>> Llegiu la informació completa sobre les noves tècniques de clonació a e-Periódico.