Alenada d'ànim entre reixes

«Que una noia amb síndrome de Down hagi creat una tipografia de lletra digitalitzada m'ha animat a pensar que no tot està perdut». Aquesta frase és de Javier R., un reclús al centre penitenciari Can Brians 2, i la pronuncia el dia que Anna Vives i el seu germà, Marc Vives, van a la presó a explicar el seu projecte. La tipografia de l'Anna és l'oficial de l'escola de la presó, i transmet als interns que amb esforç i amb la suma de capacitats es pot arribar molt lluny. Les parets estan plenes d'escrits amb la seva lletra. Les tasques, els horaris, els grups o els treballs porten tots el seu segell. «No havia estat mai en un lloc en què s'utilitzés tant», explica amb orgull el germà de l'Anna.

En la trobada al centre penitenciari, Marc Vives narra amb orgull la història del projecte a un grup de 15 presos. «Aquesta vivència ens anima perquè, malgrat les seves dificultats, l'Anna ha sabut traçar una via per trobar-se amb ella mateixa», afirma el reclús Rafael L. «Jo vull ser soldador quan surti, d'aquí un any. Aquest és el meu objectiu i la meva força. Un amic dels de veritat m'està esperant a fora. Serem com Manolo i Benito, però en bo», apunta, Rafael R., que sembla haver trobat el seu punt de suport.

Immersió lingüística

«¡Iniesta, Iniesta!», crida un grup d'interns en un passadís al veure entrar l'Anna per la porta de la presó. I és que per a molts, ella és una heroïna per haver conegut el jugador blaugrana. «¿Com et vas sentir quan el vas veure?», li pregunta en català un reclús estranger. La llengua vehicular de l'escola de Can Brians és la catalana, fins i tot en el nivell d'alfabetització. «D'aquesta manera, aprenen l'idioma i se'ls facilita la integració en la societat catalana una vegada que surtin de la presó», afirma el director de l'escola, Josep Lluís Sanjuan.

Aproximadament, la meitat dels interns estan matriculats a l'escola del centre penitenciari i això implica que acostumen a adquirir «més autoestima, valors i responsabilitat», expliquen els docents. «Permetent-nos cursar estudis ens han donat una segona oportunitat en aquesta vida, que ens aporta raonament i nou aprenentatge, cosa que jo ja no concebia en la meva vida», argumenta l'intern Rafael R. Malgrat que alguns d'ells assisteixen a les classes per «ocupar el temps i evitar conflictes», explica un alumne, la majoria aprofiten l'oportunitat que se'ls brinda. «Tenen privada la llibertat, però no pas el dret a l'educació», recorda el professorat.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

A l'escola d'adults els interns deixen de sentir-se com a tals durant unes hores per passar a ser alumnes i això els desestigmatitza. El nivell és tan divers com estudiants hi ha i s'imparteix des de l'alfabetització més bàsica fins a carreres universitàries, passant pel graduat escolar i els cicles formatius.

Ascensor social

Un exemple de l'ascensor social que representa l'escola és el de Javier R., que actualment està cursant a la vegada informàtica i un grau mitjà, i que ha obtingut el graduat escolar durant el seu internament a Brians. «La suma de capacitats de cadascun forma un tot. És la forma de vida que funciona. Jo no sé escriure amb l'esquerra, ell no sap dibuixar, ella no sap cantar. Tots som discapacitats i junts ens capacitem», conclou Marc Vives.