Els fontaners de Déu

Són dos fontaners mal avinguts, que regenten, amb funcions diferents, l'Església mentre aquesta està òrfena de Papa. En llenguatge laic, aquests dies s'estan fent la guerra, que significa promocionar dues línies diferents d'electors de cara al conclave. Són Angelo Sodano i Tarcisio Bertone. El primer, degà del col·legi cardenalici, va propiciar la trobada d'Augusto Pinochet amb Joan Pau II. El segon, secretari d'estat en funcions del Vaticà, ha exercit tan malament com a primer ministre de Benet XVI, que els cardenals alemanys van demanar -ne el cap.

Tots dos són, per simplificació, conservadors. Però amb matisos. Sodano ha seguit la carrera diplomàtica i compta amb una visió cosmopolita del món que no té Bertone, salesià, jurista i amb una idea molt personal del seu paper: es feia pagar, naturalment per a les seves obres de caritat, quan presenciava un acte no eclesiàstic.

Aquests dies parlen molt entre ells. A vegades amb cares molt serioses i altres amb sonors somriures. «No s'estimen», explica el vaticanòleg Paolo Rodari. Quan Bertone va ser nomenat secretari d'estat en comptes de Sodano, aquest va trigar tant a portar a terme el traspàs que va endarrerir vistosament la presa de possessió de l'apartament per part de Bertone.

Al final, després de negociacions, aliances, pactes i converses amb els cardenals de tot el món, coincidiran i probablement aconseguiran fer elegir un Papa tan dur com Joseph Ratzinger. Més governador universal del catolicisme, si venç la línia Sodano. Més a l'estil d'un rector mun-

dial, si preval Bertone. La coincidència serà abans del conclave, al qual Bertone entrarà, mentre que Sodano es quedarà a la porta per tenir més

de 80 anys.

Al fer-se efectiva la renúncia de Benet XVI, el Vaticà ha encunyat monedes amb els símbols del camarlenc Bertone i al seu escut hi han estat afegits l'estendard papal i les claus de sant Pere, perquè representa la continuïtat del poder. En el passat i fins a l'elecció del Papa successiu era escortat per la guàrdia suïssa. Si la necessitat d'elecció de nou Papa hagués tingut l'origen en la mort de Benet XVI, Bertone hauria estat l'encarregat de certificar-ne la defunció. S'ha limitat a segellar l'apartament de Joseph Ratzinger al quart pis del palau apostòlic, que tornarà a obrir només en presència del futur Papa. Davant seu s'ha destruït el segell d'au-

tentificació dels documents papals i, després de la renúncia de Ratzinger, va prendre possessió de les cases pontifícies a Sant Joan del Laterà i Castelgandolfo. El camarlenc és el guardià del tresor del Papa, cosa que en temps actuals té menys importància, però en temps passats va alimentar llegendes i veritats sobre els tresors que els papes conservaven sota el llit i que, al morir, eren objecte de precipitades visites. El tresor de Bonifaci VIII, que al segle XIII va succeir el també dimissionari Celestí V, va haver de ser por-

tat per 300 cavalls, bous i muls. El camarlenc era també qui precedia el papa acabat d'elegir en una processó i llançava monedes al poble romà, metàfora que l'electe no posseïa or ni plata i regalava el que tenia. Bertone és qui tancarà, per dins, la porta de la Capella Sixtina durant el vot.

Pederàstia a l'Església

La carta als cardenals de tot el món, en què s'anunciava la renúncia de Benet XVI i la convocatòria d'un conclave, ha estat enviada per Sodano. En qualitat de president del col·legi cardenalici, Sodano s'ocupa dels assumptes corrents de l'Església com a institució religiosa. Fins al tancament a la Capella Sixtina, presidirà les congregacions generals dels cardenals, en què s'analitzarà la situació de la institució i es perfilaran lobbies electorals.

Després que Benet XVI emprengués la neteja de la pederàstia eclesial i els diaris i televisions de tot el món obrissin cada dia amb nous casos, fins aleshores silenciats, Sodano va intentar frenar el que alguns van considerar un atac mundial contra el Vaticà. Era el dia de Pasqua del 2010, Ratzinger havia acabat la solemne celebració a la plaça de Sant Pere, quan Sodano inesperadament va agafar un micròfon i, entre altres coses, va dir al Papa que no fes cas de tots aquells «rumors infundats».

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

El cardenal de Viena, Christoph Schönborn, va penjar de seguida una dura crítica a la seva web,

a partir de la qual va néixer una pugna entre Sodano, d'un costat, i Bertone i el Papa de l'altre. Va acabar, setmanes després, amb una trobada entre tots tres i Schönborn al despatx de Benet XVI i un comunicat de disculpes del cardenal vienès. L'anècdota va evidenciar plàsticament almenys dues maneres diferents d'enfocar els assumptes de l'Església.