Universitat de masses

Són cursos impartits per internet, amb materials didàctics (explicacions, exemples i exercicis) preparats per professors universitaris i d'accés gratuït per a tot aquell que mostri un mínim interès i tingui certa disponibilitat. Són els MOOC (de l'anglès Massive Online Open Courses), l'última novetat en matèria de formació. El fenomen, que als Estats Units fa cinc anys que està en marxa i acaparant èxits sonats, arriba aquest trimestre a Catalunya, on les universitats de Girona (UdG) i Pompeu Fabra (UPF) es disposen a llançar les seves primeres iniciatives. El setembre vinent, l'Autònoma de Barcelona (UAB) n'impartirà tres cursos més. La fórmula, no obstant, desperta reticències en algun sector de la comunitat universitària.

«Lluny de significar una competència per a la universitat presencial, els MOOC són una oportunitat per aconseguir projecció internacional, explorar models pedagògics a partir de les noves tecnologies i atraure possibles futurs alumnes», argumenta Josep Eladi Baños, vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, que el 10 de març posarà en marxa els seus dos primers MOOC, de moment amb 4.000 inscrits.

Es tracta, afegeix Martí Casadesús, vicerector de Planificació i Qualitat de la UdG, d'«una aposta innovadora que, encara que de moment no reporta beneficis econòmics a la universitat, a la llarga pot suposar un guany indirecte». Els MOOC, diu Casadesús, permeten difondre l'activitat de la universitat entre els batxillers que busquen on cursar els seus estudis superiors. Poden ser usats, també, com a cursos zero d'algunes assignatures, preparatoris per als que comencen la universitat. «És bo a més que Catalunya estigui present en un àmbit amb tanta repercussió internacional», afirma.

Demà, dissabte, la universitat gironina s'estrena amb un curs titulat 'Investigació Científica 2.0', al qual s'han apuntat unes 1.600 persones. «De moment, entre els alumnes hi ha des d'estudiants d'institut fins a jubilats. La majoria són espanyols, però també s'hi han inscrit llatinoamericans», detalla.

La fita (i el mite) de Stanford

La història dels MOOC està lligada a la fita assolida el 2011 per la universitat nord-americana de Stanford, que va superar els 160.000 matriculats en un curs sobre intel·ligència artificial. Aquest èxit va ser determinant perquè moltes universitats fora dels Estats Units s'animessin a copiar la fórmula. «Encara no sabem si estem davant d'un tsunami o davant d'una moda passatgera», admet Josep Eladi Baños, que apunta que, entre altres usos, els MOOC «es facin un lloc en la formació continuada».

I encara que les matèries poden ser tan variades com les disciplines que imparteix una universitat, la casualitat ha volgut que els quatre cursos amb què s'estrenen les universitats catalanes siguin més de ciències que de lletres: àlgebra, química, investigació científica i estratègies per a emprenedors.

«Són moltes hores de preparació, però el repte és emocionant», assegura Vanesa Daza, coordinadora, juntament amb Nikolaos Makriyannis, del MOOC 'Descodificant Àlgebra' de la UPF. « A més a més de les explicacions ofertes en vídeo, hi haurà també un fòrum per als alumnes i cada setmana proposarem un repte perquè els estudiants resolguin, per exemple, un criptograma», relata Vanesa Daza.

Mentre la UPF i la UdG impartiran els seus cursos a través de la plataforma MiriadaX, la UAB ho farà en la popular Coursera, creada precisament a Stanford. Els cursos, que avui obren el període de matrícula, aprofundiran en aspectes de la histologia, el càlcul matemàtic i l'egiptologia.

«Mecanisme publicitari»

Notícies relacionades

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Però no tots opinen igual. Gerents universitaris reunits fa uns dies en unes jornades de la UPC veuen en els MOOC una amenaça. «Si uns coneixements s'ofereixen de forma gratuïta, serà molt difícil convèncer la gent perquè pagui per obtenir-ne», van al·legar participants en el fòrum.

«Els models massius tenen una connotació negativa: a l'estudiant li falta l'acompanyament del professor i no es preveu un sistema d'avaluació, de manera que és complicat emetre certificacions», objecta Albert Sangrà, director de l'eLearn Center de la UOC, que considera que si les universitats públiques catalanes comencen a apostar per aquesta fórmula és perquè «és un mecanisme publicitari». Una altra cosa, afegeix Sangrà, és si «uns cursos que abandonen el 95% dels alumnes poden considerar-se un èxit».