La política policial catalana

Ester Quintana: «Vull ser l'última víctima d'un cop de pilota dels Mossos»

La dona que va perdre un ull en la manifestació de l'última vaga general concedeix a EL PERIÓDICO la seva primera entrevista

Ester Quintana, durant aquesta entrevista, dilluns, a Barcelona. A baix, la dona després de rebre l’impacte a l’ull, el 14-N.

Ester Quintana, durant aquesta entrevista, dilluns, a Barcelona. A baix, la dona després de rebre l’impacte a l’ull, el 14-N. / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Gairebé tres meses després de perdre un ull a causa, presumptament, d'un projectil dels Mossos, Ester Quintana, de 42 anys, concedeix la seva primera entrevista periodística. El seu relat serè es veu desbordat en ocasions per la impotència i el record traumàtic que la mortifiquen.

-¿Qui és Ester Quintana?

-Una ciutadana de Barcelona que està a l'atur. Vaig ser professora d'informàtica i gestora d'activitats culturals, i vaig portar un bar cafeteria en un centre cívic.

-¿Per què es va manifestar el 14-N?

-Perquè aquesta crisi ha fet que jo no tingui feina. Vaig haver de deixar el pis on vivia des de feia 17 anys perquè no tenia ingressos i anar a viure amb els pares. Hi vaig anar des de la Verneda caminant. Era una manifestació pacífica. Vam pujar pel passeig de Gràcia fins a la Diagonal. Després vam baixar fins a la Gran Via.

-¿Hi havia disturbis a la zona?

-No. La gent marxava pacíficament, però al baixar a la plaça de Catalunya vam veure gent pujant amb la policia darrere. Vam pujar, però estava tancat. La gent estava nerviosa. Estàvem atrapats. Jo volia marxar.

-I llavors va passar...

-Vaig creuar el passeig de Gràcia cap al costat Besòs. Abans d'arribar a la mitjana, em vaig girar cap als mossos. Llavors vaig sentir un soroll i vaig rebre l'impacte. Entre jo i els mossos no hi havia res. L'impacte em va fer trontollar. Li vaig dir al meu amic Luis: «¡Els mossos m'han tocat a l'ull!». No era un dolor concret, com quan et talles. Em feia mal tota la cara. De l'arrel dels cabells a la barbeta. I ja no hi veia amb l'ull.

-Si, com diu, no hi havia disturbis, ¿per què van actuar els agents?

-L'actuació policial estava premeditada per generar por. Volen que la gent s'espanti i no es manifesti. El moviment social de protesta cada cop és més fort i volen desactivar-lo

-¿Què va fer després de l'impacte?

-La meva reacció, tot i el dolor, va ser no quedar-me allà. Tenia tanta por que seguia caminant. Pensava: «Això no em pot estar passant a mi. Jo sóc pacífica». Demanava ajuda, una ambulància, gel. Van parar un cotxe de la Urbana. Hi havia mossos però no es van acostar a veure què em passava. L'urbà sí que em va atendre. Va trucar a una ambulància i em van portar a Sant Pau, on em van dir que m'havien d'operar d'urgències perquè patia un esclat ocular.

-¿Com es va sentir tractada per la Conselleria d'Interior?

-He rebut un tracte molt deshumanitzat. Només em van trucar després que es difongués el vídeo. Hauria estat bé que s'interessessin per com estava o per si necessitava alguna cosa. M'ha quedat la sensació que els ciutadans no som importants per a ells, que som simples números. No ens protegeixen. No ens donen importància. Només els importen l'economia i la política. Jo em vaig sentir com un dany col·lateral. Per a ells l'única cosa important és que els policies no pateixin. Jo peso 47 quilos. No porto casc, ni armadura, ni canyelleres, ni arma. Em sorprèn que al Parlament es parli que la policia s'ha de protegir. ¿De qui? ¿De mi? No sóc perillosa.

-¿Creu que el seu cas va provocar el relleu de Felip Puig com a conseller d'Interior?

-No. Si hagués dimitit, sí. Però no ho va fer. I segueix al Govern.

-El seu cas ja és un símbol en la lluita contra els projectils antidisturbis.

-Jo no era conscient de la magnitud del problema fins que em va passar. És dur que hagi de morir una persona al País Basc o que es perdin ulls perquè això s'abordi.

-¿Què és el que pretén ara?

-Vull ser l'última víctima d'un cop de pilota dels Mossos. Que no li passi a ningú més. Vull que aquesta dinàmica es freni. No vull que les pilotes de goma o projectils similars es converteixin en bales de debò. Cal evitar que vagi més enllà. I vull que s'assumeixin responsabilitats.

-¿Fins on arribarà?

-No ho sé. No hi tinc res a perdre. S'a-costuma a dir: «Això et costarà un ull de la cara». A mi ja m'ha costat. El meu límit és la violència.

-¿La gent la reconeix?

-M'animen pel carrer i m'arriben missatges d'Europa i Sud-amèrica. Em diuen: «L'Ester som tots».

-¿I l'Ester som tots?

-No em vull donar importància, però en aquest moment sí, perquè a qualsevol li pot passar. Si s'oblida aquesta agressió s'oblida el ciutadà, el que surt al carrer a defensar els seus drets.

-¿Què els diria als antiavalots?

-Que han d'anar amb més cura, que estan per protegir la ciutadania, que no es pot fer ostentació de la força i que s'han d'identificar. Però sobretot als mossos antiavalots els diria que no es pot defensar a cegues el poder d'uns quants. Han de defensar la majoria, el poble.

-¿Li va doldre que Puig digués que on vostè va resultar ferida no hi va haver activitat policial, primer, i que allà no es va disparar cap projectil, després?

-Molt. Aquí s'ha mentit per defensar l'statu quo d'una sèrie de persones. A mi no se'm creia i als polítics, sí. Van parlar i al cap d'uns dies es va veure que mentien. Per un vídeo i per un informe. Jo no he dit cap mentida.

-Els Mossos insisteixen que allà no es van disparar pilotes.

-Jo hi era i sé què em va passar: vaig rebre l'impacte d'un projectil dels Mossos. En tinc la prova a la cara.

Notícies relacionades

-El director de la Policia, Manel Prat, va dir que dimitiria si això es provava i que les pilotes de goma tenen poc futur.

-Ell segueix al càrrec i les pilotes de goma segueixen sent on eren. No s'ha canviat la llei, ni els protocols. Jo només espero que treguin les pilotes de goma i tots els projectils antidisturbis.