¿Per què l’incendi de França està sent tan ràpid i devastador? Cinc claus per entendre un foc colossal

Encara no s’ha confirmat la causa de l’incendi –l’alcalde de Ribauta, Alain Coste, apunta a una burilla–. Més enllà de les causes concretes sobre l’inici d’aquest foc, el que més sorprèn és la rapidesa i la voracitat amb què s’estan propagant les flames pel territori, on ja es compten almenys una quinzena de municipis afectats, unes 25 llars danyades pel foc, una veïna morta i una desena de ferits de gravetat.

Aquests són alguns dels principals factors que estan alimentant les flames:

Des de fa mesos, el sud de França arrossega una sequera severa que ha deixat el paisatge convertit en un polvorí. En departaments com Aude i bona part dels Pirineus Orientals, el dèficit de pluges ha superat el 55% a l’hivern i ha arribat fins al 69% al juny, segons dades recollides per ‘Le Monde’. En aquest context, a tota la regió s’observen sòls àrids i una vegetació deshidratada i marcida. «Hi ha tal sequera a la regió que les coníferes cremen com torxes. Això provoca fins i tot que alguns arbres expulsin boles de foc a desenes de metres de distància», explica Jacques Piraud, alcalde del poble de Jonquieras, al diari francès.

Un altre factor que està alimentant les flames és la calor. I és que, de la mateixa manera que passa a Espanya, França també està travessant un episodi de calor extrema que està deixant registres d’entre 30 i 40 graus a gran part de la regió d’Occitània, segons reporta la plataforma Météo-France. Tot això agreuja les condicions de base amb què les flames s’estenen, ja que, com expliquen els experts, la calor contribueix a deshidratar encara més la vegetació, redueix la humitat del sòl i eleva la temperatura dels materials combustibles, cosa que els torna molt més inflamables. A més, afavoreix la formació de corrents d’aire calent que oxigenen les flames i poden transportar brases a altres punts, accelerant la propagació. Són molts els estudis que demostren que les condicions de calor extrema redueixen el llindar necessari perquè s’iniciï un foc i, sobretot, multipliquen la seva intensitat i velocitat.

Un tercer factor clau per explicar la voracitat d’aquest incendi és el vent. De fet, les zones més afectades per les flames, com Narbona i els massissos de les Corberes, també estan exposades a la tramuntana, vent fred i molt sec que bufa amb força a través de les valls i les muntanyes. En les últimes hores s’estan reportant ratxes d’entre 75 i 90 quilòmetres per hora, cosa que està accelerant de forma clara la propagació del foc. Segons va explicar el comandant del Servei Departemental d’Incendis i Socors (SDIS) d’Aude, Christophe Magny, la intensitat del vent està «incrementant considerablement el risc d’expansió de les flames» i anticipant una «tasca difícil» per als equips d’extinció.

En les últimes hores s’estima que s’han mobilitzat un total de 1.820 bombers i almenys 500 vehicles terrestres per a les tasques d’extinció. També s’han desplegat quatre hidroavions Canadairs, dues Dashes i un helicòpter bombarder d’aigua. Malgrat això, són molts els experts que denuncien que aquests recursos són insuficients per abordar la intensitat del foc i que, de fet, reflexen les carències estructurals del sistema francès. Segons reporta la Fédération Nationale des Sapeurs-pompiers en declaracions al portal France 24, el país gal ha perdut més de 30.000 bombers voluntaris en les últimes dècades. Aquest dèficit afecta especialment zones rurals del sud, on moltes estacions compten amb personal molt limitat.

El diari ‘Le Monde’, per la seva banda, reporta que la principal flota francesa d’hidroavions contra incendis de gran magnitud, els Canadairs, ha quedat obsoleta, ja que se sap que els seus 12 bombarders d’aigua tenen una edat mitjana de 30 anys i molts estan freqüentment en manteniment fora de servei.  

Notícies relacionades

Una dona morta i 11.000 hectàrees cremades en un incendi sense control al sud de França

Sentit adeu al professor Gaspar Rosselló a Pollença

Més enllà de tots aquests factors, els experts també assenyalen el canvi climàtic com un «amplificador silenciós» dels grans incendis. Se sap que aquest fenomen no encén la primera espurna, però crea les condicions ideals perquè les flames es converteixin en un desastre. Segons el climatòleg Roland Séférian, del centre d’investigació climàtic francès CNRM, l’escalfament global ja està incrementant la freqüència i la intensitat de les onades de calor i les sequeres, dos factors que, com ell mateix resumeix, «preparen el terreny per al foc», afirma en declaracions a ‘La Dépêche’.

A França, de fet, s’estima que l’índex d’inflamabilitat dels boscos (IFM), que mesura el risc d’incendis forestals, ha augmentat ja un 18% des dels anys 60. I si les emissions de gasos d’efecte hivernacle no es redueixen de manera dràstica, es projecta que per a l’any 2100, les superfícies cremades es podrien triplicar, tal com reporta una anàlisi de Météo-France.