Diàleg de sords

El bany de masses de l'estrena de l'AVE no va donar peu ahir al diàleg. Almenys no va permetre que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de l'Executiu central, Mariano Rajoy, aconseguissin la mínima intimitat necessària per conversar sobre els conflictes oberts entre les dues administracions. No obstant, l'acte protocol·lari de la inauguració de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres (Alt Empordà) sí que va servir per constatar una vegada més l'abisme que hi ha entre la capital catalana i Madrid. Mentre Mas es queixava que la infraestructura arribava finalment a Catalunya per superar un greuge històric, Rajoy subratllava que el nou AVE serviria per «avançar junts», «abolir distàncies» i «unir territoris».

Un diàleg de sords. Uns discursos a l'estació de Girona que, en el cas de Rajoy, estava prèviament escrit. Així que, hagués dit el que hagués dit el president català en el parlament immediatament anterior, res podia evitar que el cap de l'Executiu espanyol es referís als «rails de prosperitat», «que són també vies d'entesa». Sense recollir el guant de les peticions de Mas. I, a jutjar pels esdeveniments dels últims mesos, tot indica que l'acostament resultarà cada vegada més complicat.

CONVERSA CORDIAL/ Van ser cordials, això sí. Mas havia esperat Rajoy al vestíbul de l'estació de Sants per baixar junts fins a la via 6, des d'on va sortir l'S-103 a les onze en punt amb direcció a Figueres-Vilafant. Al cotxe número 1, tots dos van compartir una taula de quatre amb el príncep d'Astúries, Felip de Borbó, i la ministra de Foment, Ana Pastor. A la finestreta, l'un davant de l'altre, el Príncep i el president català, de manera que Rajoy i Mas tampoc van estar cara a cara durant el recorregut. Si no ho van voler, ni es van creuar la mirada. La trobada entre tots dos haurà d'esperar un parell o tres de setmanes, van informar fonts coneixedores de les tenses relacions.

Durant els 47 minuts que va durar el primer trajecte entre Barcelona i Figueres, les quatre autoritats principals van tractar diversos assumptes, entre altres temes d'infraestructures. En aquest mateix cotxe viatjaven també nombrosos càrrecs del ministeri; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, aquest últim alcalde de la capital de l'Alt Empordà fins divendres de la setmana passada.

PLACA COMMEMORATIVA/ Una vegada a l'estació empordanesa només van baixar del tren els ocupants d'aquest primer cotxe d'alts càrrecs, amb l'objectiu que descobrissin la placa commemorativa de l'esdeveniment. I de nou, perseguits per un núvol de fotògrafs, salutacions i besamans, els dos presidents, la ministra i el Príncep van tornar a l'AVE que els portaria en menys d'un quart d'hora fins a Girona. Si durant el recorregut ferroviari les possibilitats d'entaular una conversa mínimament clandestina o emplaçar-se a una trobada posterior havien estat nul·les, en l'última parada va ser encara més impensable.

Amb el programa completament marcat i cap intenció de moure's del guió, Mas i Rajoy es van disposar al vestíbul de l'estació de Girona, on una llista interminable d'alcaldes, diputats al Parlament i el Congrés, portaveus parlamentaris, directius d'empreses constructores i regidors els van escoltar amb més o menys atenció.

FRED A L'ESTACIÓ/ Potser per l'aspecte encara desangelat de la nova estació, molts dels assistents es van queixar del fred que hi feia. Ni la broma inicial del president català va aconseguir arrencar més que algun somriure entre el públic («Fa molts anys que demanàvem en la nostra carta als Reis aquesta línia i no sé si ens l'han portat ells», va obrir foc Mas). A continuació, el cap del Govern va desgranar un discurs marcadament reivindicatiu en què va fer memòria de la «vella aspiració» que sempre ha representat per als catalans connectar-se amb Europa. De fet, aquest discurs també li va servir per subratllar la vocació europea de Catalunya, sabedor que els pròxims mesos és més que probable que els necessiti molt en el seu pols amb l'Administració central.

Notícies relacionades

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

Detingut un jove per agressió sexual a una menor tutelada

Va tenir paraules també per al corredor mediterrani, però on es va mostrar especialment dur va ser a l'advertir «als que volen presentar aquesta línia com un privilegi» que «Catalunya és el territori de l'Estat que té menys dotació en infraestructures públiques malgrat que és la que més aporta al PIB del conjunt de l'Estat». Aquesta frase va comportar algun discret gest de disgust en les files populars, però el president no va recular i va llançar: «El d'avui és un acte de justícia amb Catalunya». Les seves paraules no estaven escrites enlloc.

COSTURES DELS TERRITORIS/ I si la ministra Ana Pastor ja havia estat conciliadora en el discurs previ a Mas («Viatjar de Barcelona a Figueres ens ha fet conservar, perfeccionar, ser més tolerants i sobretot molt més amics», va proclamar parafrasejant l'escriptor Josep Pla), Rajoy va evitar respondre a les reclamacions del president. El líder del Partit Popular va considerar l'AVE «un relat immillorable de la nostra ambició com a país», i va insistir en la vertebració territorial, aquesta vegada en forma de «costures capaces d'acostar els més diversos territoris en nom d'una voluntat comuna». Va obviar que la tensió en aquestes costures a hores d'ara ja resulta massa difícil de dissimular.