Mor als 83 anys el fotoperiodista madrileny Enrique Meneses

El reporterEnrique Meneses Miniaty ha va morir diumenge a la nit a l'Hospital La Paz, de Madrid, a l'edat de 83 anys. Va treballar per a desenes de mitjans de comunicació, entre altres Televisió Espanyola i les revistes 'Life' i 'Paris-Match'.

Fotoperiodista espanyol i primer a donar a conèixer les imatges de larevolució cubana de Sierra Maestra, va néixer a Madrid el 21 d'octubre de 1929 i era fill del periodistaEnrique Meneses Puertas, fundador de 'Cosmópolis' (1927), així com governador civil de Segòvia amb el Govern d'Alejandro Lerroux (1934-36).

Va viure en l'exili francès entre el 1936 i el 1944, on va patir l'ocupació alemanya, i va tornar a Espanya el 1945, després de passar un any a Portugal.

A Salamanca i Madrid va cursar els estudis de la llicenciatura de Dret i el 1952 es va graduar per l'Escola Oficial de Periodisme.

Debut amb la mort de Manolete

Es va iniciar molt jove en el món del periodisme. Va debutar el 1947 amb un reportatge sobre lamort del torero Manolete. Després, entre el 1949 i el 1950, va ser redactor de l'agència francesa Premsa Internacional.

El 1951 va crear agència Premsa Universal, però l'any següent la va perdre per publicar col·laboracions de Jesús Galindez, representant del PNB a Nova York. Va col·laborar un any per a l'Actualitat Espanyola i el 1954 es va traslladar a Egipte, des d'on va realitzar un viatge d'anada i tornada fins a Ciutat del Cap.

El 1956 va iniciar les seves col·laboracions amb 'París Match', que es van prolongar fins al 1960, i amb Ràdio Europa 1 de París, fins al 1964. Per a la revista va cobrir laguerra del canal de Suez del 1956 i l'any següent es va traslladar a Cuba, on va ser el primer fotògraf estranger infiltrat en la guerrilla deFidel Castro a Sierra Maestra, amb la qual va conviure quatre mesos.

Els negatius d'aquesta última cobertura els va poder treure del país cosits als enagos d'una jove cubana, però la publicació de les fotos li van costar l'expulsió de l'illa.

Després, entre el 1962 i el 1963 com a 'free lance' i corresponsal de 'Blanco y Negro' va cobrir als Estats Units la marxa sobre Washington o l'assassinat del president John F. Kennedy. Entre el 1960 i el 1962 va dirigir a París l'agència cooperativa Delta Press, que ell mateix va fundar, i entre el 1964 i el 1976 l'agència Fotopress per al grup Premsa Espanyola.

A més, entre el 1964 i el 1965 va dirigir l'espai 'A toda plana' a TVE, mitjà per al qual va tornar a treballar entre el 1973 i el 1976 a 'Los reporteros'.

Revista 'Cosmópolis'

Anteriorment, entre el 1967 i el 1968 va ser redactor a Màlaga de 'Lookout', va dirigir la revista mensual 'Cosmópolis' (1968-73) i el 1972 va ser director general d''ABC Las Américas'.

Durant alguns anys, en la segona meitat dels 70 va dirigir les revistes 'Lui' (desembre de 1976-79) i 'Cosmopolitan' (1976-78) i l'agència 'Videopress' (1978-80).

Després de dirigir l'edició espanyola de la revista 'Play-boy', el 1982 va tornar a treballar per a mitjans públics. El 1982 va dirigir l'espai 'Los aventureros', a Ràdio Nacional d'Espanya, i el 1984 va realitzar per a TVE la sèrie 'Robinson en África'. També va dirigir la revista 'Los aventureros', que el 1988 va tenir la seva versió en anglès.

El maig del 2010 l'Associació de la Premsa de Segòvia li va entregar el premi d'honor Cirilo Rodríguez per la seva trajectòria, i al gener següent l'Associació de la Premsa de Madrid li va concedir el premi Rodríguez Santamaría.

Bibliografia

Notícies relacionades

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

Detingut un jove per agressió sexual a una menor tutelada

És autor dels llibres: 'Fidel Castro: siete años de poder' (1966), 'Nasser, el último faraón' (1968), 'Reo de muerte por ambos campos' (1976), 'La bruja desnuda' (1976), 'Sexo y sexo' (1979), 'Escrito en carne' (1981), 'Una experiencia humana: Robinson en África' (1984), 'Castro empieza la revolución' (1995), 'África, de El Cairo a Cabo' (1998) i l'autobiografia 'Hasta aquí hemos llegado' (2006).

Meneses va ser reporter a les guerres de Rhodèsia, Angola, Bangla Desh i Sarajevo (1993), el seu últim treball ja que es va veure afectat des d'aleshores per malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).