La UB és el primer dentista de Catalunya

Les reparacions de la dentadura, fins i tot les que són imprescindibles per poder mastegar i disfrutar del menjar, s'han convertit en un objecte de luxe especialment inabastable per a les famílies enfonsades per la crisi. Els tractaments mèdics que exigeix la cura de la boca no han format mai part dels programes finançats per la sanitat pública espanyola, encara que abunden els estudis que demostren com una mala dentadura pot destrossar la salut d'una persona. Aquesta exclusió ha propiciat un mercat lliure sanitari, autoregulat per la competència i de preus gairebé sempre elevats, que ara condueix centenars de persones a exhibir unes boques corcades, o molt deteriorades, que recorden les que es van lluir en els anys 50 o 60 del segle passat.

Aquesta situació, que es tradueix en un descens de fins a un 25% en l'activitat del sector els tres últims anys, té com a destacada excepció l'Hospital Odontològic de la Universitat de Barcelona (HOUB), la clínica dental amb més pacients de Catalunya, que en l'últim any ha atès 75.000 visites en els seus 91 boxs amb butaca de dentista. La seva cartera de pacients supera les 15.000 persones, que són ateses per 313 estudiants de grau d'Odontologia -els que assumeixen els processos menys complexos- més un centenar de dentistes que cursen un postgrau. Els dos col·lectius treballen sempre al costat d'un professor.

Els preus moderats -amb substanciosos descomptes per a professors, alumnes, treballadors de la UB i familiars de tots ells-, la tecnologia actualitzada i la seguretat que inspira el quadro mèdic són, a judici dels seus responsables, la clau de l'èxit. Darrere seu, i també lluny de la crisi, hi ha la Clínica Universitària Odontològica adscrita a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC, privada), que els últims 12 mesos ha atès més de 50.000 visites als seus 53 boxs. Els pacients són tractats per 400 alumnes de grau i 200 de postgrau, que també actuen al costat d'un professor.

«Ser atès per un dentista en formació no inspira recels», assegura el doctor Armand Arilla, director general de l'HOUB. «També als hospitals visiten amb tota normalitat els metges interns residents (MIR), que s'estan format com a especialistes», afegeix.

FAMA CREIXENT //Els dos centres cobreixen totes les especialitats odontològiques autoritzades i comercialitzades -ortodòncia, cirurgia, pròtesi, periodòncia, estètica, odon­to-

pediatria- i disposen de material actualitzat. Malgrat la seva gran clientela, cap dels dos inverteix ni un euro en publicitat, però la seva fama s'estén com l'oli.

Notícies relacionades

Del 'chemsex' al 'slam': creix l’ús de drogues per via intravenosa durant les relacions sexuals

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

L'HOUB, ubicat en un gran edifici blanc completament ocult darrere de l'Hospital de Bellvitge, ni tan sols ha posat en marxa una pàgina web que el seu director prepara aquests dies amb afecte. La clínica de la UIC, instal·lada als baixos de l'Hospital General de Catalunya, té una notable incidència a les comarques del Vallès. «No fem cap tipus de publicitat: tots els nostres pacients arriben pel boca orella», afirma Leontina Vinaixa, la seva directora.

Aquests dos immensos nuclis mèdics dedicats a les dents tenen com a element coincident els seus preus moderats, un detall que tots dos refusen exposar com a factor d'atractiu. «Som el centre dedicat a la salut bucodental amb més impacte en la població de Catalunya, però no pretenem ser els més barats -declara Arilla-. Els usuaris vénen perquè inspirem confiança: atenem la màxima complexitat en odontologia, amb els millors materials i uns professionals, els professors, que són autors d'assajos sobre l'especialitat». «El nostre objectiu no és guanyar diners, sinó ser centre de referència en aquesta matèria -afegeix el director-. No rendibilitzem el que s'hi ha invertit ni n'obtenim beneficis. Tampoc hi perdem». Coincideix amb ell la directora de la clínica de la UIC. «No sabria dir en quant són inferiors els nostres preus en relació amb el mercat, però tenim costos molt ajustats» -assenyala Vinaixa-. «Però en això no ens podem comparar amb empreses que fan polítiques comercials molt agressives». El cost de matar el nervi d'una dent, una endodòncia, és de 68 euros a l'HOUB. Extreure un queixal, 30 euros. Franja baixa del mercat. A la clínica de la UIC, la factura fins i tot es pot adaptar a l'economia particular del pacient.