Ferran Adrià: el cervell a la xarxa

Entrar al taller d'El Bulli al carrer de Portaferrissa de Barcelona és una experiència similar a la d'entrar al restaurant de cala Montjoi (Roses). No s'hi nota res d'extraordinari encara que en l'ambient s'hi respira allò que els entesos anomenen talent. Però avui no són ni plats, ni olles, ni artefactes. Tot papers: amuntegats, punxats en plafons de porexpan, enquadernats o enganxats amb un clip i una paraula escrita amb retolador: "Brutal". Fins i tot la cuina, que durant anys va anticipar a l'hivern les degustacions que s'iniciaven a la primavera, ha quedat envaïda per plafons i textos apilats. 

Tan sols les planxes de porexpan deuen sumar uns 200 metres quadrats de folis clavats amb xinxetes de colors: llargues llistes de productes, de tècniques de cocció, de combinacions. Tot això, algun dia, s'ordenarà i es classificarà fins que respongui al nom que ja li han atribuït: 'Bullipèdia'. Per metàfora, es diria que tot el que s'ha acumulat al cervell deFerran Adrià s'ha escampat en 200 metres quadrats i ara només fa falta processar-ho i fer-ho accessible universalment.

FORMAR CREADORS

Pocs dies abans de resoldre el concurs d'idees sobre com ha de ser la futura fundació El Bulli (El Bulli Foundation, EBF), Adrià va descobrir que si 'bulli' tingués arrel grega significaria crear. Unida al sufix 'pèdia' --formació--, apareix l'aproximació tan desitjada com un cuiner desitja descobrir ( repetir no és una paraula 'bulliniana') una nova recepta: formació de la creació. 

Suposem que algú consulta a Viquipèdia el concepte de bullipèdia. Si l'encarregat de la redacció fos qui la va concebre, i subjecta, per tant, a revisió pels futurs lectors, Adrià escriuria: "De Bulli i Pèdia". Evolució d'un restaurant tecnoemocional de finals del segle XX i principis del XXI, convertit en centre d'experimentació obre els processos, l'eficiència i la manera de mesurar i auditar la creativitat, utilitzant la cuina com a llenguatge, dialogant amb altres disciplines i tot compartit a internet".

 

El catedràtic de FísicaJorge Wagensberg, creador del Museu de la Ciència, divulgador excepcional, un dels molts científics que han elogiat la creativitat d'El Bulli, ha escrit en aquest diari que "en matemàtiques la màxima creativitat ocupa 10 centímetres, una fórmula". Un dibuix, una frase musical, un aforisme també contenen la seva forta dosi de talent. ¿Per què no alguna de les creacions d'El Bulli? 

Aquest és el procés que ha portat Ferran Adrià al seu nou estadi, que ha d'inspirar la futura EBF. 

Wagensberg també avisa que "per a un artista el mètode científic és una opció, no una obligació". Aquesta separació també es pot rastrejar entre els gràfics escampats pel taller de Portaferrissa, que en algun moment recorda aquella escena d'impacte de la pel·lícula sobre el matemàticJohn Nash('Una ment meravellosa'), quan algú descobreix al garatge del formulador de l'anomenat equilibri de Nash, un desbordant entramat de fórmules.

Aquest punt de trobada, l''equilibri', en la cuina evolutiva és "on pacten la memòria i la novetat", en paraules del periodistaPau Arenós ('La cocina de los valientes', Ediciones B). El mateix Arenós, que és el principal divulgador de la cuina tecnoemocional, escriu per a desconfiats: "Per descomptat, la ciència ajudarà a retornar-nos el sabor". 

En un dels gràfics, Adrià separa el món de la investigació científica del món de la creativitat, en què s'inscriu. "Amb un milió d'euros pots fer innovació en un taller (de cuina, de fusteria o de joieria), però no un laboratori d'investigació científica. Encara que les dues disciplines comparteixin el principi motor de la creativitat". 

¿Amb quins ingredients es crearà Bullipèdia? Amb 40.000 documents acumulats al llarg dels anys i, aquí comença la revolució, com es relacionen tots els conceptes entre ells. Per arribar a l'objectiu final, la Bullipèdia, en què col·labora Telefónica com a soci tecnològic, "ho estem ordenant tot perquè sigui científic". Una altra raresa: el cuiner és tan rigorós com un investigador. 

Bullipèdia és només una part del projecte EBF, però com diu l'acudit "bé, d'acord, però ¿a quina hora és el sopar?". La resposta d'avui d'Adrià seria: "En temps real es podrà accedir, a través d'internet, a tot el material d'EBF. Però per trobar-hi idees, no plats". Aquest principi respon a la inquietud que hi ha almenys 20 milions de cuiners al món que poden arribar a ser creatius si tenen accés al coneixement que divulgarà EBF. 

La concreció s'inicia aquest estiu després de l'acumulació de milers de propostes recollides en el tour que Adrià i el professorRoberto Álvarez van fer per escoles de negocis de tot el món (Esade, London School, Berkeley, Colúmbia, Harvard), proposant a alumnes amb experiència en gestió d'empreses una prova inversa: en lloc d'analitzar empreses d'èxit o fracassades i per quina raó, imaginar una empresa que encara no existeix, la fundació d'El Bulli. El 27 de juny, a l'auditori de Telefónica a Barcelona, es va fer una audiència pública dels tres equips finalistes. Van quedar gua-nyadors, ex aequo, dos equips de Harvard. Del tercer, procedent de la London Business School, es va agafar la proposta de logotip de les tres fases de creixement d'un bulli (un buldog francès). Primera idea, doncs, el creixement orgànic, amb projecció a diversos decennis.

CENTRE DE TALENTS

Notícies relacionades

Ferran Adrià: prodigiós i molt generós

De portada en portada, al 2014

De les idees produïdes a Boston (equips amb noms suggerents com Duende o Team A) queda un preparat --pendent del toc del xef-- que imagina un Bulli com a centre de trobada de talents de tot el món. Cuiners consagrats i aspirants --i amb els anys, exalumnes en reciclatge-- debatran amb experts d'altres àrees, siguin científics (neurociències, biotecnologia, nutrició), dissenyadors (enginyeria o arts plàstiques) o humanistes. 

"I que consti que els diners per començar ja els tenim", adverteix, murri, Adrià. Va sortir dels sopars previs al tancament provisional del menjador de cala Montjoi. Però no de la cuina, que segueix per ser universal.