L’Iran torna a tancar l’estret d’Ormuz pels "actes de pirateria" de Trump

L’Iran va confirmar ahir al matí el bloqueig parcial de l’estret d’Ormuz, menys de 24 hores després que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, n’anunciés l’obertura gràcies a l’avenç en les negociacions i l’alto el foc al Líban.

Després de l’anunci de reobertura iraniana, el president nord-americà, Donald Trump, va assegurar que els EUA continuen amb el doble bloqueig del pas fins que no s’arribi a un acord definitiu: des de dilluns d’aquesta setmana, Washington no permet el pas ni la sortida d’Ormuz de cap vaixell que hagi passat per aigües territorials o un port persa.

"El control d’Ormuz ha tornat a ser com era, i està sota la direcció estricta de les nostres forces armades. Fins que els Estats Units no restitueixin la navegació de tot vaixell des de l’Iran, continuarem controlant l’estret. Els actes continuats de pirateria i els seus robatoris marítims en el que anomenen un bloqueig ens hi han obligat", va declarar ahir al matí la comandància de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica.

Trets a dos vaixells de càrrega

Després d’aquestes paraules, almenys dos vaixells de càrrega que intentaven transitar per Ormuz van rebre alguns trets suposadament per part de diverses embarcacions vinculades a l’Iran, va confirmar la Marina del Regne Unit.

Abans de l’anunci i els trets, durant la tarda de divendres i la matinada de dissabte una dotzena de vaixells de càrrega i petroliers havien aconseguit travessar Ormuz, en el moviment més gran a l’estret des de l’inici de la guerra a la regió, començada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa per Israel del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. "Tenim bones notícies de l’Iran. Tot i que no diré res més", va manifestar ahir a la matinada Trump. "Estem negociant. I espero que les coses aniran bé. Hem negociat i hem acordat molts punts. Per nosaltres el més important és que l’Iran no pot tenir la bomba nuclear. Això està per damunt de tot", va afegir.

Optimisme... ¿realista?

Divendres a la tarda, Trump va entrar en frenesí: en poques hores al president nord-americà li van fer diverses entrevistes a la premsa i va publicar diversos missatges a les xarxes socials. Tots anaven en la mateixa direcció, i apuntaven que tot ja estava fet amb l’Iran, que pràcticament tot ja havia estat acordat i que, bàsicament, l’Iran havia acceptat totes les demandes fetes pels Estats Units.

Diversos alts càrrecs de Teheran, però, es van dedicar ahir a desmentir les paraules del multimilionari. L’Iran va assegurar que les distàncies encara són molt grans, sobretot en dos punts clau: el futur del programa nuclear iranià i els 440 quilograms d’urani altament enriquit que té el país persa, i el futur de l’estret d’Ormuz, tancat, obert i tancat de nou.

Per parts: segons unes filtracions a la premsa, els Estats Units reclamen a l’Iran una aturada de 20 anys en l’enriquiment d’urani. L’Iran, en canvi, va oferir cinc anys. Fins al juny del 2025 –quan la guerra de 12 dies contra Israel va malmetre greument les instal·lacions nuclears iranianes–, la República Islàmica va arribar a enriquir urani a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% necessari per desenvolupar la bomba. L’Iran va començar l’enriquiment al 2018, quan Trump, en el seu primer mandat, va trencar l’acord nuclear signat pel seu antecessor, Barack Obama.

En l’altre assumpte difícil, l’Iran assegura que a partir d’ara, i malgrat que s’acabi la guerra, Teheran controlarà i tindrà poder de decisió sobre qualsevol vaixell que travessi Ormuz, via que representa el 20% del total mundial del comerç de petroli i gas. Aquest punt és inacceptable per tots els estats del golf, incloent-hi Oman, país que controla la costa sud de l’estret.

"Ha arribat el moment que el món acati el nou règim marítim de l’estret d’Ormuz", va declarar ahir Ibrahim Azizi, cap del Comitè de Seguretat Nacional de l’Iran.

Tensions i desacords a banda, s’espera que la segona ronda de negociacions entre Washington i Teheran tingui lloc demà a Islamabad, al Pakistan, país que ha liderat els esforços de mediació, juntament amb Turquia i Egipte.

Notícies relacionades

Sancions que maten

Mor un soldat francès de l’ONU al Líban

Fonts pakistaneses han assegurat durant els últims dies que esperen que arribi la signatura d’un acord interí en aquesta pròxima reunió que allargui l’alto el foc temporal –que caduca dimecres de matinada– per un termini de 60 dies. En aquest temps, l’Iran i els EUA entrarien en discussions i reunions més tècniques, sobretot centrades en l’aspecte nuclear de les xerrades. L’Iran, de fet, va confirmar haver rebut "noves propostes" dels EUA a través del Pakistan i assegura que les estudia.

La prioritat per als mediadors, ara mateix, és aconseguir una extensió de l’alto el foc: "Si no hi ha acord abans de dimecres, pot ser que no prorrogui el cessament de les hostilitats... Pot ser que no. I llavors hi haurà un bloqueig, i per desgràcia haurem de tornar a començar a llançar bombes", va assenyalar Trump durant la matinada de dissabte.