Sancions que maten

Sorprèn com l’Iran ha aconseguit fins ara resistir els atacs de la potència militar més gran de la història de la humanitat i d’un dels exèrcits més ben equipats i preparats del món. El règim teocràtic iranià no només sobreviu a les bombes dels EUA i Israel sinó que ha aconseguit mantenir-se dret malgrat les dures sancions econòmiques i comercials que l’han debilitat i han empobrit el país. L’última revolta contra els aiatol·làs va tenir com a principal causa la crisi econòmica, amb la seva moneda en caiguda lliure i una inflació galopant. Com en anteriors rebel·lions, el règim no va tenir cap objecció a sufocar-la disparant a matar. Un altre exemple de país sotmès a draconianes sancions és Cuba, avui també d’actualitat, amb 66 anys de bloqueig. A diferència de l’Iran, l’illa caribenya no és una potència regional ni té recursos energètics. Trump ja ha dit que serà "un honor prendre Cuba" i "fer el que vulgui" amb ella. De moment deixa que s’apagui de mica en mica.

L’Iran i Cuba formen part de la trentena de països que actualment estan sotmesos a diversos tipus de càstigs econòmics i comercials. Juntament amb l’Afganistan, Bielorússia, Rússia, Corea del Nord, Síria, Birmània i Veneçuela concentren el 94% de totes les sancions internacionals a escala mundial, tant les multilaterals, adoptades per l’ONU, com ara les anomenades mesures coercitives unilaterals (MCU), imposades pels EUA –la gran majoria–, la UE, el Canadà, el Japó i el Regne Unit. Les de l’ONU tenen l’aprovació del Consell de Seguretat i miren de minimitzar l’impacte sobre els civils. Les MCU, al contrari, "afecten els més vulnerables, no són efectives i no compleixen la Carta de les Nacions Unides ni el dret internacional", afirma l’ONU. Des de l’organisme internacional demanen no utilitzar-les com a eina de pressió política per les "greus conseqüències humanitàries" que comportarien. Els efectes són devastadors.

Un estudi publicat a la prestigiosa revista britànica The Lancet –el primer que quantifica i avalua els efectes de les sancions partint de la mortalitat– associa les MCU amb la mort de més de 564.000 persones de mitjana a l’any des de 1970 fins al 2021. La xifra és semblant a la mitjana anual de defuncions per les guerres i fins a cinc vegades superior a les que hi ha hagut en combat en aquest mateix període de temps. Segons els càlculs dels autors, més del 50% dels morts a causa de les sancions són nens menors de 5 anys, el segment d’edat més vulnerable juntament amb el de les persones de més de 60 anys.

Al llarg de les últimes dècades s’ha demostrat, a més, que aquest tipus de càstig no aconsegueix complir els objectius declarats, com acabar amb el règim autoritari de torn o forçar millores democràtiques o avenços en el respecte dels drets humans. Al contrari. Els règims s’endureixen, creix la repressió, l’elit del poder s’enriqueix i la pobresa arriba a la majoria de la població. Els casos de l’Iran i Cuba en són un bon exemple, com també ho són els de la resta de països esmentats. Malgrat això, el nombre de països víctimes d’aquest tipus de penalitzacions creix amb els anys. Entre el 2010 i el 2022, el 25% de les nacions del món van ser objecte d’algun tipus de sanció, mentre que en la dècada dels 60 del segle passat el percentatge era del 8%.

Ajuda humanitària retallada

Una altra investigació publicada també a The Lancet calcula i quantifica les morts al món després del desmantellament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), ordenada per Trump el gener de l’any passat. El treball, coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona, afirma que les retallades en ajuda humanitària nord-americana podrien provocar fins a 14 milions de morts abans d’arribar al 2030. No s’havien aplicat mai retallades tan importants en aquest sector, denuncia l’ONU.

L’ordre executiva de Trump ha suposat la cancel·lació del 83% dels programes de cooperació, d’un total de 6.200 en 130 països d’arreu del món. Les retallades han suposat, a més, la pèrdua de llocs de treball i el tancament d’oenagés que depenien dels diners de Washington.

Notícies relacionades

L’Iran torna a tancar l’estret d’Ormuz pels "actes de pirateria" de Trump

Mor un soldat francès de l’ONU al Líban

Abans de la decisió del president nord-americà, el Govern dels EUA invertia l’1% del pressupost federal en ajuda humanitària, uns 65.000 milions de dòlars de mitjana anual. Xifra que representava el 47% del total de fons a escala mundial. Els EUA podien presumir llavors de ser el proveïdor d’ajuda humanitària més gran per combatre la fam, la pobresa i les malalties.

Des que es va fundar el 1961, la USAID ha salvat milions de vides. L’informe assenyala que gràcies als fons nord-americans es van evitar més de 90 milions de morts entre el 2001 i el 2021.