Trobat a Banyoles l'arc neolític més antic d'Europa

Les investigacions arqueològiques que des de fa dues dècades es desenvolupen al jacimentneolíticde La Draga, prop de l'estany de Banyoles (Pla de l'Estany), han permès el descobriment aquest any d'una peça única. Es tracta d'unarc complet, extraordinàriament ben conservat, amb una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, fet que constitueix la peça del seu tipus més antiga trobada a Europa.

Fa uns set mil·lennis, un artesà d'una petita comunitat neolítica assentada als voltants de l'estany de Banyoles va fabricar un senzill arc de fusta que va acabar abandonat en unaiguamollper un motiu que es desconeix, potser per una pèrdua o potser per l'enfonsament d'una casa. En una situació normal, la fusta s'hauria desfet amb el pas del temps fins a no quedar-ne el més mínim rastre, però a Banyoles l'aigua va obrar el miracle: fa 15 dies, uns arqueòlegs van desenterrar l'arc pràcticament intacte.

Sense oxigen

«Les condicions anaeròbiques, sense oxigen, han afavorit la conservació de la matèria orgànica de forma extraordinària», resumeixAntoni Palomo, investigador delCSICi codirector en el jaciment arqueològic de LaDraga. «En anys anteriors (2002 i 2005) havíem trobat dos fragments d'arc, però localitzar-ne un de complet és una cosa excepcional», afegeixRaquel Piqué, investigadora de laUniversitat Autònoma de Barcelona(UAB) i també codirectora de les excavacions.

Encara que a Escandinàvia i Rússia s'han descobert arcs més vells vinculats a pobles nòmades, es tracta de l'instrument del seu tipus més antic recuperat a Europa atribuïble a una societat neolítica, ja sedentària. De fet, com destaca una altra de les coordinadores,María Saña (UAB), l'arc pertany a una comunitat totalment ramadera i agricultora. «Encara que abatien senglars o toros salvatges, la caça era una activitat secundària en la seva alimentació», diu Saña, mentre ensenya alguns dels innombrables ossos trobats prop de l'arc, la majoria d'ovelles i altres animals domèstics. Possiblement, afegeix, l'arc hauria pogut tenir també un caràcter simbòlic, ornamental o fins i tot ser una arma d'atac o defensa contra altres pobles.

Fusta de teix

Segons la datació científica, l'arc va ser construït cap al 5.400 o 5.200 abans de Crist. Està fet defustadeteix, un material de gran qualitat per la seva resistència i la seva capacitat per recuperar la forma una vegada usat.

La peça va ser tallada per un sol costat, més els extrems, i es va utilitzar previsiblement amb una corda feta d'intestins d'animals. Aquest matí descansava coberta en aigua davant la mirada curiosa de les autoritats que van visitar el jaciment de La Draga, encapçalades pelconseller de Cultura,Ferran Mascarell, i l'alcalde de Banyoles,Miquel Noguer. L'arc fa 108 centímetres, petit per abatre grans peces, però útil possiblement per a aus, diu Piqué.

Analitzat el 10%

Encara que els arqueòlegs treballen des de fa més de dues dècades en el parc de LaDraga, només s'ha pogut investigar a fons el 10% del territori amb senyals d'ocupació neolítica, uns 8.000 metres quadrats. Una part està submergida actualment sota les aigües del llac.

Entre altres troballes a La Draga en els últims anys destaquen 170 objectes de fusta o fibra vegetal com cullerots, falçs, pintes, fletxes i cistells.

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

“És un jaciment excepcional per la seva antiguitat, per tractar-se d'una assentament a l'aire lliure i per les seves excel·lents condicions de conservació”, ha afirmat Palomo.

La investigació està finançada pelDepartament de Cultura de la Generalitati elMinisteri d'Economia i Competitivitat. Es tracta d'un projecte d'investigació coordinat des delMuseu Arqueològic Comarcal de Banyoles en què participen la UAB, elCSIC, elMuseu d'Arqueologia de Catalunyai elCentre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.