El retorn del voltor negre

El voltor negre, l'au rapinyaire més gran d'Europa, una imponent carronyera d'uns 10 quilos de pes i una envergadura de 250 centímetres, torna a solcar el cel de Catalunya. El programa de reintroducció posat en marxa per la Generalitat el 2007, amb l'alliberament dels primers exemplars a les serres de Boumort i Alinyà, entre les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell, ha aconseguit una fita aquesta primavera: tres parelles han criat

-les postes són d'un únic ou- i els seus polls semblen prosperar sense problemes, explica ufanós el coordinador del programa a Boumort, Marc Gálvez, biòleg de l'associació Trenca. Els últims voltors negres autòctons van viure a finals del segle XIX.

Els voltors alliberats des del 2007, una trentena en total, són exemplars procedents d'Extremadura i Madrid que o bé van ser recuperats ferits o bé van néixer en programes de cria en captivitat. «Els que vénen els tenim durant un any en una gàbia d'aclimatació perquè s'acostumin al clima i el paisatge», explica Gálvez. Com era previsible, algunes de les aus van morir o se'n van anar a altres indrets, però unes 15 s'han mantingut fidels a la zona i ja estan consolidades quatre parelles.

Jordi Ruiz Olmo, cap del Servei de Biodiversitat del Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat, es mostra satisfet i recorda que un dels objectius del programa és crear una població estable a tot el Pirineu que permeti la comunicació entre els potents nuclis del sud d'Espanya, sobretot d'Extremadura, i els que s'estan formant a França (Cévennes i els Alps).

Gala, la femella pionera

El 2010 es va produir a Boumort la primera posta exitosa, una femella que va ser batejada com a Gala, però el 2011 semblava que tot se n'anava en orri quan cap dels quatre ous detectats va aconseguir prosperar: dos no van arribar ni a eclosionar, un poll va morir d'inanició i l'últim va ser previsiblement víctima de la depredació d'una àguila daurada. Es va estendre el pànic. No obstant, tot ha canviat aquest any amb l'eclosió l'abril dels tres polls. «Encara no els hem posat nom perquè dóna mala sort fer-ho abans de marcar-los», diu fent broma el coordinador del programa. Els tècnics controlen els nius amb telescopis, però no s'hi acosten per no pertorbar la cria. Començaran a volar a l'agost.

Notícies relacionades

El principal acusat també va pagar a un nen per tenir sexe

Els pederastes de la xarxa del Raval sabien que la víctima tenia 13 anys

Els voltors de Boumort i Alinyà efectuen llargs vols de reconeixement, especialment els exemplars més joves, però a les dues serres hi ha menjar de sobres gràcies als animals morts per causes naturals o per la caça (cérvols i cabirols). Hi ha fins i tot una menjadora de reforç. En aquest sentit, Ruiz Olmo insisteix que el voltor negre no ocasionarà els problemes del voltor comú, les poblacions del qual s'han disparat i tenen tendència a crear colònies denses i desinhibides. «No són conflictius. No ataquen mai ramats o animals febles. A més, els agrada menjar coses més petites».

Malgrat l'èxit reproductor, el programa d'alliberament d'exemplars prosseguirà almenys tres anys més fins que s'aconsegueixi consolidar una població amb bona variabilitat genètica. «Farien falta almenys 70 voltors per garantir la supervivència», diu Gálvez. Antoni Margalida, expert en trencalòs i aufranys, considera que Catalunya té territori de sobres per acollir les quatre espècies de voltors europeus «si es gestionen bé», i destaca que fins i tot s'han detectat nius molt pròxims d'espècies diferents. Ruiz Olmo conclou que el programa el va posar en marxa i el coordina el Departament d'Agricultura, però que ara no seria possible sense el patrocini privat d'Unim-BBVA. A més a més, la finca d'Alinyà és propietat de Catalunya Caixa.