UNA MARE INDIGNADA

"És impossible que el meu fill cremés un contenidor"

Isabel Altamirano avala la innocència del seu fill, detingut el 29-M i tancat a Quatre Camins

Isabel Altamirano, mare d’Ismael Benito, tancat a la presó de Quatre Camins per la presumpta participació en els disturbis de la vaga general del 29-M.

Isabel Altamirano, mare d’Ismael Benito, tancat a la presó de Quatre Camins per la presumpta participació en els disturbis de la vaga general del 29-M. / CARLOS MONTANYES

4
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO / Barcelona

Avui fa un mes que el seu únic fill, Ismael Benito, va ser tancat a Quatre Camins després de participar en les manifestacions del 29-M. Isabel Altamirano (Barcelona, 1966) no ha dormit en 30 nits.

--Uns mossos de paisà van agafar Ismael a la Diagonal amb Numància el dijous 29 de març a les onze del matí. Es manifestava amb altres estudiants de la Facultat de Física, on cursa tercer. Des d'aquell dia, el seu pare i jo vivim un malson.

--¿Com ho van saber, vostès?

--El meu marit, que treballa a TMB, i jo, a l'Associació Catalana de Taxistes Independents, vam fer vaga. Així que vam quedar amb l'Ismael que l'aniríem a buscar a les vuit del vespre a l'estació de Sant Vicenç de Calders. Vam esperar fins a l'últim tren --el de les nou--, però no va arribar. El seu mòbil estava desconnectat. Ens va passar de tot pel cap. Vam córrer a casa i el meu marit va veure que teníem un missatge al Facebook d'una amiga del meu fill. Li vam trucar i ens va dir que l'Ismael estava detingut a la comissaria de les Corts.

--¿No els va avisar ningú abans?

--No. Vam agafar el cotxe i ens vam presentar a la comissaria. Ens van fotocopiar el DNI i ens van dir que ens esperéssim a fora. ¡Fora! Va sortir una mossa i ens va preguntar si vivia amb nosaltres, va anotar el nostre número de telèfon i va assenyalar que l'endemà l'Ismael declararia i sortiria.

--No va ser així.

--No. L'endemà a dos quarts d'onze de la nit ens van dir que se l'enduien a Quatre Camins. Em vaig posar a plorar, a dir que quants diners volien, a demanar que em tornessin el meu fill... Fins al diumenge no vaig poder parlar amb ell per telèfon. I fins al dijous següent no em van deixar anar a veure'l. L'Ismael no entenia res.

--Està acusat de vandalisme.

--És impossible que el meu fill cremés un contenidor. L'Ismael està tot el dia a la universitat. El seu pare i jo l'hi portem cada matí. Dina allà, i treballa de 3 a 7 a l'aula d'informàtica amb una beca. Beca que té per tenir molt bones notes. Pertany al consell d'estudis de la seva facultat. És membre fundador de l'associació de robòtica. Els dilluns i els dimecres va a l'escola oficial d'idiomes, on cursa l'últim d'anglès. Els dimarts dorm a casa de la seva àvia, perquè li agrada molt la màgia i va a l'Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya. I els caps de setmana, a Coma-ruga, surt amb els seus amics o estudia. No té temps de res més. ¡Si fins i tot ve amb nosaltres de vacances a l'agost!

Altamirano desplega un munt de papers sobre la taula. La beca, la carta del tutor, la del degà elogiant el seu comportament, la dels advocats, la de l'escola oficial d'idiomes...

--¿Pertany a algun grup polític?

--És membre de l'Associació d'Estudiants Progressistes, un sindicat estudiantil legal.

--¿Connexions amb alguna cèl·lula italiana?

--¡Impossible! El meu fill és un exemple per a aquesta societat. L'hi dirà qualsevol que el coneix. Ha estat educat en el respecte. Miri la seva foto. ¿Té cara d'antisistema violent?

--No senyora.

-- Si fins i tot és asmàtic. Si no pot córrer... El meu fill viu intensament la universitat, res més. I l'únic que ha fet és manifestar-se en una vaga general. Hi deu haver testimonis dels fets que se li imputen, ¿no?

--¿No hi ha imatges?

--No. I ell ho ha negat tot i jo estic convençuda de la seva innocència. Hauria de prevaler la presumpció d'innocència...

--Alguna explicació li deuen donar.

--La jutge ha determinat que no pot estar al carrer. Vam presentar un recurs i el va rebutjar. I no té intenció de deixar-lo anar tenint davant l'1 de Maig, la cimera del BCE a Barcelona i el Barça-Espanyol. Però, ¿en què es basa per dir que el meu fill farà res aquests dies? He demanat veure-la i no ha volgut rebre'm.

--¿Està entre presos comuns?

--Sí. Amb ell hi ha un altre estudiant de Matemàtiques i Física. Ens ha costat tres setmanes fer-los arribar els apunts... ¿Per què el que roba 15 i 20 vegades al metro és al carrer? I els de l'Starbucks ¿per què van sortir amb fiança? ¿Per què l'Ismael, un estudiant exemplar, és a la presó? ¡En ma vida ho entendré!

--S'aclarirà tot, segur.

Notícies relacionades

--El mal està fet. El dia 29, de ser una família que se'n feia creus de la sort de tenir feina i salut, hem passat a viure aquest malson. La meva mare està a 22 de tensió, i la sogra, a 400 de sucre. Ens estan destrossant.