Meritxell Toribio, set anys al volant del NitBus: "Hi ha dones que viatgen en alerta constant"

"Hi ha dones que viatgen relaxades i no mostren inseguretat. Però n’hi ha moltes que les veus en una alerta constant", explica. Tot això no és perquè sí. Toribio explica que al bus ha viscut situacions d’assetjament i violència, tant física com verbal: "Dins del bus veus homes que s’acosten a les dones, insisteixen, intenten iniciar converses que no són recíproques ni desitjades, o llancen mirades i molts comentaris". Ella mateixa explica que ha viscut moltes situacions incòmodes, d’homes que han seguit tot el trajecte fins al final de línia i que no hi havia manera d’allunyar-los. "Amb el temps aprens a gestionar-ho i a no permetre que traspassin certes línies vermelles", explica. Quan li passa a una usuària del bus, sempre pregunta com es troba des del seu seient de conductora o, si s’hi acosta, li demana de seguida si necessita ajuda.

Seure al costat de la conductora

Toribio explica que moltes trien l’autobús perquè se senten acompanyades per la figura del conductor. "Quan pugen seuen a prop teu. A vegades expliquen que dubten sobre a quina parada és millor baixar per sentir-se més segures". Algunes han canviat de ruta, encara que sigui molt més llarga, per poder coincidir amb una companya durant el camí. Llavors, "si una baixa abans, sents que li diu a l’altra que l’avisi quan arribi, o em diuen a mi que, si us plau, la vigili".

"Hi empatitzo perquè, després de set anys treballant de nit, jo també puc sentir por", admet amb honestedat. Per a ella, la llibertat real seria poder viure sense aquesta sensació, una cosa que considera que encara no s’ha assolit en una societat on, afirma, "la nit i el transport continuen estant profundament masculinitzats". Com a prova, destaca que a la seva empresa han hagut de passar 40 anys perquè una dona ocupi ara per primera vegada el càrrec de cap de trànsit.

Sistemes de protecció

Quan el conflicte o l’assetjament escalen al seu autobús, Meritxell desplega els seus propis sistemes d’autoprotecció. "Si em passa a mi, li dic que no pot estar al meu costat i que faci el favor de seure. Si persisteix, li indico que ha de baixar". Amb els anys, ha desenvolupat un mapa mental de la ciutat que va més enllà de les parades. Sap exactament on sol haver-hi una patrulla policial o quins són els carrers més segurs per aturar-se si la situació es tensa.

La seva pròpia empresa de transport compta amb un protocol general d’incidències. En cas que la situació es compliqui, ha d’aturar el vehicle, obrir les portes i prémer el botó d’emergència. En aquell moment, el centre de control de l’empresa pren el comandament: s’activen càmeres i micròfons, i una veu per megafonia procedent del centre de control indica que coneix la ubicació del vehicle i que hi ha una patrulla en camí. "Sentir aquella veu per megafonia els produeix un efecte dissuasiu immediat, encara que alguna vegada pot ser que la persona es violenti més".

Campanyes en marxa

Notícies relacionades

Epidèmia d’alopècia entre les adolescents: l’ozempic, les dietes i el 'clean look', les seves causes

Ustec denuncia el "mal ús" dels contactes de les famílies per part del Govern per fer "propaganda" de l’acord signat amb CCOO i UGT

Toribio considera que la campanya "Al bus cap abús" que ha activat recentment l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha tingut un gran impacte, gràcies al fet que "és molt visual" i empodera les dones per avisar el conductor, encara que assenyala que alguns dels seus companys encarregats del bus com ella mostren incertesa sobre com han d’actuar quan reben aquest avís.

Així mateix, defensa fermament el servei de parada a demanda del NitBus metropolità, en què el bus para allà on indica la usuària, encara que no hi hagi parada. Tanmateix, adverteix que la informació no sempre arriba a les usuàries: "Moltes no ho saben i les n’he d’informar jo mateixa", explica, reivindicant que tots els conductors haurien d’estar plenament implicats a difondre aquesta opció.