Gerard Pallàs: «Va baixar al bot per les politges, però va caure i va quedar inconscient»

Gerard Pallàs tenia tan clar el que es venia, estaven tan marcades aquestes dates al seu calendari, era tan conscient que li trucarien, el reclamarien de tot arreu, que hauria d'explicar una vegada i una altra la mateixa història, per què el seu avi viatjava al Titanic, on es dirigia, com va aconseguir salvar-se, si va resultar ferit, si va ser aclamat al tornar, etcètera, que senzillament va decidir demanar la setmana lliure a la feina. Pallàs és metge.

-Parli'm del seu avi. Què feia. Per què va embarcar al Titanic.

-El meu avi era forner a Barcelona. Havia nascut a Basturs, al Pallars Jussà, però de jove s'havia traslladat aquí. ¿Per què va embarcar al Titanic? Tenia 30 anys i la seva intenció era anar a Cuba, a fer fortuna, com feien tants espanyols en aquella època. Hi anava amb un amic, Julià Padró. Van comprar bitllets de segona classe i es van embarcar a Cherbourg. Padró regentava un bar també aquí, a Barcelona, però no n'estava gaire content.

-Expliqui'm com es va salvar.

-Bé, sembla que tots dos, el meu avi i el seu amic, havien anat a dormir, no s'havien assabentat del que passava, però va venir un argentí que havien conegut que els va trucar a la porta i suposo que els devia dir, no sé: 'Nois, això pinta malament'. Llavors van pujar a coberta i es van despenjar en un bot salvavides per les politges, però el meu avi va perdre l'equilibri, va caure i va quedar inconscient. Com que als que estaven inconscients els tiraven directament al mar, el Julià va amagar el meu avi sota unes lones.

-Li va salvar la vida.

-Exacte.

-¿I després?

-Després els va rescatar el Carpathia, i després al meu avi el van ingressar en un hospital de Nova York, el Saint Vincent's. De fet, en tinc una foto, que a més està publicada a l'Enciclopèdia Titànica, en què apareix ell a l'hospital. Miri-la: aquesta foto està fent ara 100 anys.

-¿Es va quedar molt de temps a Nova York?

-Calculo que dues setmanes, com a mínim. El meu avi no tenia ni punyetera idea d'anglès i no sé com es va espavilar, però vaja, suposo que en una situació així fas de més i de menys. Bàsicament, es va quedar esperant la indemnització. I que l'embarquessin novament.

-¿Cap a Cuba?

-No. Va tornar aquí. La indemnització li donava per viure bé aquí, així que va tornar a Barcelona i va muntar el seu propi forn, a Consell de Cent. L'any següent, el 1913, es va casar amb Aurora Rabasa, la meva àvia, i van tenir un sol fill: el meu pare. El meu avi es va morir el 1940. ¿Vol saber quin dia? El 14 d'abril.

-No pot ser. Això... Això és una coincidència brutal.

-¿A que sí? Es veu que havia de morir aquell dia. Però no aquell any.

-Tot això que m'explica, suposo que és informació que li va transmetre el seu avi al seu pare, i després el seu pare a vostè, ¿oi?

-Sí, jo al meu avi no el vaig arribar a conèixer, vaig conèixer la meva àvia, que em va explicar algunes coses, però el que sí que sé és que a ell, al meu avi, no li agradava parlar de tot allò. Ho feia quan li preguntaven, però no era de donar gaires explicacions.

-¿Què va passar amb l'amic? ¿Amb el Julià?

-Ah, ell sí que va anar a Cuba.

-¿Van mantenir el contacte, ell i el seu avi? ¿Vostè té contacte amb els seus descendents?

-Cap.

-Em provoca curiositat aquest sobre ple de retalls i fotos que du sota el braç. ¿Està molt marcada la seva vida per la història del seu avi?

-No, i ara. Aquesta setmana, per això del centenari, però no més. El tema m'interessa i en tinc llibres, per exemple, però no pel fet que el meu avi hi anés, la veritat; m'hauria interessat igual, crec. I al meu pare li va passar una mica el mateix que a mi aquesta setmana però quan van estrenar la pel·lícula, el 1997, i poc més. De fet, recordo que li van oferir anar a l'estrena, als EUA, però el meu pare va dir que no tenia cap intenció d'anar-hi.

-¿Per?

-Ja era gran. Tenia 82 anys, em sembla, en aquell moment.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

-¿Què li va semblar la pel·lícula, per cert?

-¿La pel·lícula? Pfff... Molt DiCaprio i poc Titanic.